Debatem amb Andrew Rosindell sobre les conseqüències del Brèxit a Catalunya i Europa

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

Geopolitica.cat

Hi ha qui opina que el Brèxit perjudica Catalunya perquè reforça el paper d’Espanya com a soci estratègic dins de la Unió Europea, i això podria desincentivar la resta d’estats membres a pressionar-la perquè, en algun moment, endegués un procés de negociació política amb Catalunya. Hi ha, però, també qui pensa que si Escòcia aconseguís quedar-se dins de la UE, o signar un acord ad hoc que la salvaguardés de l’abrupta sortida del Regne Unit, es donaria un nou impuls a l’independentisme català.

En qualsevol cas, les relacions de caràcter econòmic entre Catalunya i el Regne Unit són rellevants, i no només, ni de bon tros, en l’àmbit turístic. La balança comercial catalano-britànica presenta un saldo favorable a Catalunya (2.500 milions d’importacions, 4.000 milions d’exportacions, l’any 2016) i l’activitat mercantil entre tots dos països és intensa (425 empreses catalanes establertes al Regne Unit, 530 empreses britàniques a Catalunya). I una altra dada significativa: el 98,9% de la inversió catalana al Regne Unit es produeix en l’àmbit de les telecomunicacions (*). Ens convé, i força, que es trobi la via d’acord perquè l’arranjament duaner de la UE amb el Regne Unit preservi els llaços comercials i faciliti el flux de béns, serveis, capitals, i -malgrat les reticències britàniques- també de persones.

Continue reading “Debatem amb Andrew Rosindell sobre les conseqüències del Brèxit a Catalunya i Europa”

Conversem amb Martí Anglada sobre l’horitzó internacional del procés en els propers mesos

Trobada Anglada
  

Berlín i París són dues de les capitals europees on és -o, potser, ara ja hauríem de dir “era”- més complicat explicar el procés català. Malgrat l’obsessiu afany del govern espanyol per silenciar la veu de Catalunya al món, l’espiral de repressió i revenja desfermada contra societat civil i líders polítics ha fet que la internacionalització del procés es trobi actualment en un moment àlgid. No deixa de ser irònic que això s’esdevingui en el moment en què alguns es fregaven les mans, cofois, després d’haver liquidat les delegacions del govern català a l’estranger i el Diplocat.

Les ordres de detenció i extradició cursades per la fiscalia espanyola contra els membres del govern i polítics catalans a l’exili han suscitat enorme interès entre mitjans de comunicació i opinions públiques, no només a Alemanya, Escòcia, Bèlgica i Suïssa sinó arreu d’Europa. A Alemanya destacadíssims actors polítics i institucionals s’han referit públicament al conflicte, i no precisament per elogiar l’estratègia de l’estat espanyol a l’hora d’encarar-lo. No els convenç gens ni mica l’irresponsable programa de terra cremada que està implementant; trepitjant, una rere l’altra, totes les línies vermelles de l’estat de dret i sentit comú, per eradicar un moviment democràtic, fermament sustentat en àmplies capes de la societat catalana. La riquesa de l’economia de Catalunya és superior a la de Portugal o Grècia i aporta el 24% dels impostos que recapta el Regne d’Espanya. Si hi ha alguna cosa que pot fer amoïnar de veritat als alemanys és el risc d’inestabilitat a la zona euro.

Continue reading “Conversem amb Martí Anglada sobre l’horitzó internacional del procés en els propers mesos”

Debatem sobre “La politització de la justícia espanyola” amb Elpidio Silva i Jordi Barbeta #ÀgoraSiJ

Àgora Elpidio vora
Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

La detenció del president Carles Puigdemont a Alemanya, a més de l’empresonament de cinc diputats independentistes -un dels quals candidat a la presidència de la Generalitat en l’actual legislatura-, i l’ordre de cerca i captura contra els exiliats, és el nou episodi de la deplorable escomesa repressiva perpetrada pels poders de l’estat espanyol contra la democràcia i els drets humans a Catalunya. La politització de la justícia espanyola guanya, doncs, una dimensió internacional d’abast desconegut fins ara. És difícil de predir el desenllaç d’aquest tràngol però tot apunta que mantindrà la carpeta catalana al focus d’atenció de mitjans i opinió pública europeus durant un període de temps que pot ser llarg, contravenint seriosament els arguments d’aquells que consideraven difunt el procés sobiranista català.

Continue reading “Debatem sobre “La politització de la justícia espanyola” amb Elpidio Silva i Jordi Barbeta #ÀgoraSiJ”

Galeria d’imatges #ÀgoraSiJ amb Raül Romeva i Vicent Partal


 

Nació Digital – Sergi Santiago
“Romeva recomana no amoïnar-se per qüestions logístiques i anima a “gaudir” del camí a l’1-O”

Continue reading “Galeria d’imatges #ÀgoraSiJ amb Raül Romeva i Vicent Partal”

Europa davant l’1-O: #ÀgoraSiJ amb Raül Romeva i Vicent Partal

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

Colpits encara pels brutals atemptats terroristes perpetrats a Barcelona i Cambrils la setmana passada, i expressant la més sentida solidaritat a família i amics de les víctimes, Sobirania i Justícia anuncia la represa de les activitats després del parèntesi estival. Divendres, 8 de setembre, encetem curs amb el dinar Àgora “Europa davant l’1-O”.

Tot sembla indicar que serà durant el proper ple del Parlament dels dies 6 i 7 de setembre que les lleis del Referèndum d’Autodeterminació i de Transitorietat Jurídica seran aprovades, i immediatament després signat el decret del Govern convocant el referèndum de l’1-O. Ateses les circumstàncies, la dimensió internacional esdevé crucial.

¿Com reaccionarà Europa si el resultat de les urnes és favorable a la independència?

Tindrem oportunitat de debatre-ho poques hores després amb el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i el periodista de referència en matèria internacional i director de VilaWeb, Vicent Partal.

Continue reading “Europa davant l’1-O: #ÀgoraSiJ amb Raül Romeva i Vicent Partal”

Catalunya i Europa el dia després

Fotografies: Demòcrates de Catalunya

 

Bon dia,

Abans de res permeteu-me donar l’enhorabona a Demòcrates de Catalunya per l’organització d’aquest esdeveniment i agrair l’amable invitació a participar-hi.

Fa a penes deu dies que el grup parlamentari de Junts pel Sí ha donat a conèixer l’esborrany del projecte de llei del referèndum d’autodeterminació. Al text s’explicita el compromís de declarar la independència de Catalunya, com a màxim quaranta-vuit hores després de la proclamació definitiva dels resultats de la consulta vinculant de l’1 d’octubre, si hi ha una majoria de vots favorables al SÍ. En cas de recurs la norma electoral espanyola, que és encara el marc jurídic vigent a Catalunya, estableix un termini màxim de catorze dies per resoldre el contenciós. Concloem, doncs, que el Parlament de Catalunya declararà la independència, havent guanyat el SÍ, no més tard del 17 d’octubre.

Continue reading “Catalunya i Europa el dia després”

Recursos “What’s going on in Catalonia?” a Brussel·les

Amb la periodista Laura Pous al plató del Via Europa al Parlament Europeu

La Vanguardia – ACN Brussel·les
Sobirania i Justícia defensa a Brussel·les que “la força” de l’independentisme prové de “la mobilització social”

Centre Maurits Coppieters
What’s going on in Catalonia?

Continue reading “Recursos “What’s going on in Catalonia?” a Brussel·les”

Galeria d’imatges “What’s going on in Catalonia?” a Brussel·les

Continue reading “Galeria d’imatges “What’s going on in Catalonia?” a Brussel·les”

What’s going on in Catalonia?

We’ll be discussing this in Brussels!

 

Cartell Brussel·les vora
Poster design by Xavier Grabulosa

Six years of massive demonstrations, with hundreds of thousands of citizens taking part, are the real proof of the enormous size and scope of the Catalan sovereignty movement, a massive and persistent democratic phenomenon, unprecedented in Europe. Ever since the first demonstration in July 2010, provoked by the judgment of the Constitutional Court against the Statute of Autonomy, which had been previously approved by referendum, the social base in favour of the right of the people of Catalonia to decide their future has continued to grow in size and strength.

The political expression of this trend is reflected in a parliamentary majority, as a  result of the last Catalan elections in September 2015, with a participation of 75%. 72 Catalan MPs were elected with an electoral programme in favour of independence and a further 11 in favour of holding a referendum on self-determination, without advocating “yes” or  “no.” So there are 83 MPs from a total of 135 (61.5%) who have the democratic mandate to resolve the conflict over the political status of Catalonia through the ballot box, as was the case  in the UK with Scotland.

Continue reading “What’s going on in Catalonia?”