Etiqueta: U d’Octubre

Catalunya i Europa el dia després

Isabel-Helena Martí
Fotografies: Demòcrates de Catalunya

 

Bon dia,

Abans de res permeteu-me donar l’enhorabona a Demòcrates de Catalunya per l’organització d’aquest esdeveniment i agrair l’amable invitació a participar-hi.

Fa a penes deu dies que el grup parlamentari de Junts pel Sí ha donat a conèixer l’esborrany del projecte de llei del referèndum d’autodeterminació. Al text s’explicita el compromís de declarar la independència de Catalunya, com a màxim quaranta-vuit hores després de la proclamació definitiva dels resultats de la consulta vinculant de l’1 d’octubre, si hi ha una majoria de vots favorables al SÍ. En cas de recurs la norma electoral espanyola, que és encara el marc jurídic vigent a Catalunya, estableix un termini màxim de catorze dies per resoldre el contenciós. Concloem, doncs, que el Parlament de Catalunya declararà la independència, havent guanyat el SÍ, no més tard del 17 d’octubre.

Continua llegint “Catalunya i Europa el dia després” →

“La privatització del dolor”, l’estratègia amb què l’estat espanyol pretén desmuntar l’1-O

Isabel-Helena Martí

Vídeo íntegre del dinar Àgora amb Carles Boix i Esther Vera

Carles Boix i les claus del reconeixement (intern)acional de Catalunya
VilaWeb – Josep Casulleras

Continua llegint ““La privatització del dolor”, l’estratègia amb què l’estat espanyol pretén desmuntar l’1-O” →

Debatem sobre el referèndum de l’1 d’octubre amb Carles Boix i Esther Vera

Isabel-Helena Martí
Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Fa uns dies irrompé en l’actualitat catalana una notícia insòlita: la policia espanyola havia estat investigant la lletra del musical “Mar i cel” de Dagoll Dagom. Segons informació del diari El Mundo s’investigà la peça “Himne dels pirates”, interpretada per alumnes d’entre deu i tretze anys en la festa de final de curs d’una escola de música de Palma de Mallorca, per considerar que podia incitar a l’odi. L’obra explica l’amor impossible entre una noia cristiana i un pirata musulmà durant la primera meitat del segle XVII i està basada en un dels textos teatrals més populars d’Àngel Guimerà, impulsor emblemàtic del ressorgiment cultural i polític catalanista de finals del segle XIX. Guimerà escrigué “Mar i cel” el 1888 i quatre anys després, el 1992, fou ponent de les Bases de Manresa, embrió autonomista considerat el primer acte polític del catalanisme envers l’estat espanyol.

D’aleshores ençà, aquests darrers cent vint-i-cinc anys, el catalanisme ha maldat per trobar una acomodació política que permetés a Catalunya l’autodeterminació interna dins de l’estat espanyol i satisfés les, àmpliament compartides, aspiracions d’autogovern de la seva ciutadania. Tanmateix, quaranta anys de democràcia no han servit perquè el Regne d’Espanya accepti el caràcter nacional de Catalunya i la reconegui com a subjecte polític. A més l’ús intensiu dels instruments legals, policials i jurisprudencials per frenar la iniciativa política catalana, ha convertit la seva població en una minoria territorial permanent sotmesa als designis unilaterals de les estructures político-institucionals espanyoles.

Continua llegint “Debatem sobre el referèndum de l’1 d’octubre amb Carles Boix i Esther Vera” →