Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa
Fa uns dies irrompé en l’actualitat catalana una notícia insòlita: la policia espanyola havia estat investigant la lletra del musical “Mar i cel” de Dagoll Dagom. Segons informació del diari El Mundo s’investigà la peça “Himne dels pirates”, interpretada per alumnes d’entre deu i tretze anys en la festa de final de curs d’una escola de música de Palma de Mallorca, per considerar que podia incitar a l’odi. L’obra explica l’amor impossible entre una noia cristiana i un pirata musulmà durant la primera meitat del segle XVII i està basada en un dels textos teatrals més populars d’Àngel Guimerà, impulsor emblemàtic del ressorgiment cultural i polític catalanista de finals del segle XIX. Guimerà escrigué “Mar i cel” el 1888 i quatre anys després, el 1992, fou ponent de les Bases de Manresa, embrió autonomista considerat el primer acte polític del catalanisme envers l’estat espanyol.
D’aleshores ençà, aquests darrers cent vint-i-cinc anys, el catalanisme ha maldat per trobar una acomodació política que permetés a Catalunya l’autodeterminació interna dins de l’estat espanyol i satisfés les, àmpliament compartides, aspiracions d’autogovern de la seva ciutadania. Tanmateix, quaranta anys de democràcia no han servit perquè el Regne d’Espanya accepti el caràcter nacional de Catalunya i la reconegui com a subjecte polític. A més l’ús intensiu dels instruments legals, policials i jurisprudencials per frenar la iniciativa política catalana, ha convertit la seva població en una minoria territorial permanent sotmesa als designis unilaterals de les estructures político-institucionals espanyoles.
Continue reading “Debatem sobre el referèndum de l’1 d’octubre amb Carles Boix i Esther Vera” →
