Petita crònica i galeria fotogràfica d’una trobada gens anodina amb el conseller Toni Comín

Isabel-Helena Martí, Toni Comín, Jordi Domingo i Beni Saball

 

Una inoportuna grip impedí ahir a Lluís Llach participar en l’acte de Sobirania i JustíciaUn país nou. Un país millor” per enraonar sobre procés constituent i participació ciutadana, tal com estava previst. Afortunadament el conseller de Salut, Toni Comín, acceptà la nostra invitació per substituir al diputat convalescent, malgrat haver-la formulat amb a penes unes hores d’antelació.

La conversa amb els nostres tres ponents, Comín, Saball i Domingo, fou distesa i estimulant alhora. Les intervencions del conseller Comín, explícites i exemptes de qualsevol retòrica innecessària, suscitaren, en tot moment, la complicitat de l’audiència que agraí el to franc i directe emprat per l’orador. “Arriba l’hora de la veritat i cal estar a l’altura de les circumstàncies” etzibà taxatiu, en referència a la imminent discussió i votació de la Llei de Transitorietat Jurídica al Parlament i la convocatòria del referèndum sobre la independència de Catalunya. Davant dels nous escenaris polítics que s’albiren en temps propers, suggerí la necessitat que les entitats treballin en un “potent catàleg de mobilitzacions” que puguin contribuir a desllorigar possibles situacions de bloqueig propiciades des de l’Estat espanyol. Per l’altra banda, Roger Buch, director del Programa d’Innovació i Qualitat Democràtica del Govern de Catalunya, donà notícia del cicle sobre processos constituents al món, organitzat pel Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya i que serà inaugurat d’aquí a un parell de setmanes al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Continue reading “Petita crònica i galeria fotogràfica d’una trobada gens anodina amb el conseller Toni Comín”

Una conversa amb Lluís Llach sobre procés constituent i participació ciutadana

conversa-lluis-llach-vora

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

És innegable que la societat civil ha estat un poderós agent instigador que, amb les institucions, ha portat Catalunya on és ara: a punt de decidir a les urnes si vol esdevenir un nou estat dins d’Europa. El parlament i el govern de Catalunya estan compromesos amb la celebració d’un referèndum d’autodeterminació que haurà d’arribar enguany, no més enllà del mes de setembre. Si una majoria de catalans s’inclina pel “sí” s’engegarà, tot seguit, la primera fase del procés constituent que comptarà amb un ambiciós programa de participació ciutadana. Entitats i partits debatran en un fòrum social constituent sobre els principals aspectes del nou marc político-jurídic. Una consulta ciutadana validarà les resolucions a què s’arribi i esdevindran vinculants per l’Assemblea General, l’ens encarregat de redactar la constitució catalana els membres del qual seran elegits en unes eleccions el 2018. Finalment, la carta magna haurà de ser ratificada mitjançant un nou referèndum.

El procés constituent ens ofereix l’oportunitat que el nostre país es pugui repensar, reformular a fons. Respon a la noció d’una Catalunya sobirana, forjada amb l’empenta i les aportacions dels seus ciutadans, i fonamentada en una democràcia avançada capaç de trobar un equilibri entre democràcia representativa, participativa, i directa. No volem només un país nou, en volem un de molt millor.

Continue reading “Una conversa amb Lluís Llach sobre procés constituent i participació ciutadana”

Recursos dinar Àgora amb Brendan Simms

“La República Catalana serà un actor responsable del sud d’Europa” – Magda Gregori

Continue reading “Recursos dinar Àgora amb Brendan Simms”

Què pot aportar Catalunya a la imprescindible refundació d’Europa?

cartell-agora-simms-vora

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Geopolitica.cat

“Europa ha de ser refundada mitjançant una iniciativa franco-alemanya al voltant d’un nou tractat” etzibà sobtadament Nicolas Sarkozy, ara fa un parell de setmanes, des del seu perfil a Twitter. L’incombustible polític republicà està immers en la lluita per la nominació com a candidat pel seu partit, Les Républicains (antiga UMP), a les properes eleccions presidencials franceses del 23 d’abril de l’any vinent. És dels pocs polítics de pes a Europa que ha gosat suggerir un camí per sortir de l’atzucac en què es troba encallada la Unió Europea. La cacofonia de lamentacions i retrets creuats és ensordidora però no són gaires els que han posat sobre la taula fórmules practicables.

Des d’Alemanya s’han fet propostes orientades a incrementar l’eficàcia, consistents en focalitzar l’atenció en aspectes específics, concentrant-hi els recursos, a fi de millorar-ne els resultats (delivery en argot comunitari). No obstant això, n’hi ha que advoquen, a cau d’orella, per una reforma en profunditat que creï dos cercles concèntrics. Un d’interior, formant un nucli cohesionat, que aplegui els països compromesos amb una integració a fons. Un segon, situat més enllà, que ho faci amb aquells no interessats en formar part ni de l’eurozona ni d’un espai fiscal comú. La necessitat de refundació sembla irrefutable però els polítics temen el cost del desgast en l’àmbit domèstic si s’aventuren en una agenda reformista.

Continue reading “Què pot aportar Catalunya a la imprescindible refundació d’Europa?”

Cobertura dels mitjans dinar Àgora amb Artur Mas

Dinar Àgora amb Artur Mas

Alícia Casals, Artur Mas, Isabel-Helena Martí i Francesc-Marc Álvaro

 
Dinar Àgora amb Artur Mas

 

ARA – Del Senegal a la Francofonia: relat d’un ingrés frustrat

ARA – Mas revela que l’Estat va dinamitar les gestions de la Generalitat per ingressar a la Francofonia

ARA – Mas critica les discussions “estúpides” entre sobiranistes en plena polèmica entre JxSí i la CUP

El Punt Avui – “Hem de ser més i fer-ho millor”

El Punt Avui – Mas creu que la independència es “complica” perquè els partits “no estan entrenats” i “posen pedres al camí”

El Món – Mas: “Sense el 50% no podem sortir al món”

El Món – Artur Mas points out that no party has a pedigree of independence

Continue reading “Cobertura dels mitjans dinar Àgora amb Artur Mas”

Repensar els partits polítics

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

En una societat avançada, l’ideal democràtic exigeix el perfeccionament progressiu i suscita expectatives que han de ser satisfetes. Tanmateix, els instruments a disposició de governs i institucions s’han vist, en els darrers temps, disminuïts en les seves capacitats per gestionar els afers quotidians de la ciutadania, inserida en comunitats cada vegada més plurals i fragmentades. Una bona política aplicada a col·lectius heterogenis pot resultar ineficient i generar frustració entre capes específiques de la població. Per l’altra banda, el fenomen de la globalització allunya geogràficament la possible arrel, agents o desllorigadors dels assumptes locals. També disposem cada cop de més informació. Manta vegades aquest cabal de coneixement posa al descobert pràctiques polítiques escassament exemplars: corrupció, incompliments de compromisos electorals, picabaralles entre polítics. Tot plegat fa néixer la desafecció.

Aquest fenomen s’enquadra en un corrent de fons que, des de fa algunes dècades, abasta el conjunt dels països occidentals. El descontentament de la ciutadania en relació a les institucions públiques democràtiques és norma general arreu, per bé que, ben segur, el perfil baix i precarietat de la democràcia espanyola, en la qual té origen l’actual sistema representatiu català, actua com a desencadenant addicional. A Catalunya la credibilitat dels partits polítics, especialment els que han ostentat més responsabilitats de govern, sia autonòmic o municipal, s’ha vist afectada per un seriós desgast. Sospites de finançament il·legal (algunes contrastades judicialment); tràfic d’influències; portes giratòries; manca de transparència; poca porositat amb la societat civil; estructures internes fortament jerarquitzades, sotmeses a hiperlideratges i minsa participació de les bases; són algunes de les causes.

Continue reading “Repensar els partits polítics”