Reunió de treball amb la consellera de la Presidència, Neus Munté

S’està configurant un atapeït calendari pre-referèndum. No només sabem que la consulta vinculant tindrà lloc el dia 1 d’octubre. També s’està fent pública altra informació sensible. Avui el president Puigdemont ha tornat a insistir que entre finals de juny i la primera setmana de juliol, es donarà a conèixer el contingut de la Llei de transitorietat i els detalls tècnics i operatius del referèndum. Durant la segona quinzena de juliol s’aprovarà la reforma del reglament del Parlament perquè el ple pugui tirar endavant lleis per lectura única. A finals d’agost la majoria parlamentària començarà a tramitar la Llei de transitorietat. A principis de setembre el president signarà el decret de convocatòria del referèndum i el dia 15 s’iniciarà la campanya electoral.

Continua llegint “Reunió de treball amb la consellera de la Presidència, Neus Munté”

Una conversa amb Lluís Llach sobre procés constituent i participació ciutadana

conversa-lluis-llach-vora

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

És innegable que la societat civil ha estat un poderós agent instigador que, amb les institucions, ha portat Catalunya on és ara: a punt de decidir a les urnes si vol esdevenir un nou estat dins d’Europa. El parlament i el govern de Catalunya estan compromesos amb la celebració d’un referèndum d’autodeterminació que haurà d’arribar enguany, no més enllà del mes de setembre. Si una majoria de catalans s’inclina pel “sí” s’engegarà, tot seguit, la primera fase del procés constituent que comptarà amb un ambiciós programa de participació ciutadana. Entitats i partits debatran en un fòrum social constituent sobre els principals aspectes del nou marc político-jurídic. Una consulta ciutadana validarà les resolucions a què s’arribi i esdevindran vinculants per l’Assemblea General, l’ens encarregat de redactar la constitució catalana els membres del qual seran elegits en unes eleccions el 2018. Finalment, la carta magna haurà de ser ratificada mitjançant un nou referèndum.

El procés constituent ens ofereix l’oportunitat que el nostre país es pugui repensar, reformular a fons. Respon a la noció d’una Catalunya sobirana, forjada amb l’empenta i les aportacions dels seus ciutadans, i fonamentada en una democràcia avançada capaç de trobar un equilibri entre democràcia representativa, participativa, i directa. No volem només un país nou, en volem un de molt millor.

Continua llegint “Una conversa amb Lluís Llach sobre procés constituent i participació ciutadana”

Audiència de Sobirania i Justícia al Parlament en ocasió del vuitè aniversari de la fundació de l’entitat

audiencia-5
Escala d’Honor

 

audiencia-4
Despatx de la Presidència

 

Segona filera, d’esquerra a dreta: Ramon Munné, David Ginebra, Xavier Portet, David Pla, Josep M. Suàrez, Pere Costa, Lluís Solà, Xavier Grabulosa, Mateu Pedret, Jordi Buisan, Esteve Mirabete.

Primera filera, d’esquerra a dreta: Marc Perelló, Francesc Sànchez, Laura Castel, Beni Saball, Mònica Morros, Dolors Feliu, Ramon Valimañas, Carme Forcadell, Isabel-Helena Martí, Pau Miserachs, Elvira Rey, Carme Barberà, Francesc Sutrias.

 


El Nacional
Sobirania i Justícia qualifica de “regressió de la llibertat d’expressió” el procés contra Joan Coma

La Vanguardia
Sobirania i Justícia denuncia “regresión” del Estado en libertad de expresión


 

Mots d’agraïment a la Presidenta del Parlament:

Molt Honorable Presidenta del Parlament, amigues i amics,

són molts els records i sensacions que brollen en intentar rememorar els fets, les idees, les persones que, d’una forma o altra, han tingut alguna cosa a veure amb Sobirania i Justícia aquests darrers vuit anys, d’ençà la fundació de l’entitat. M’hi he posat una estona però de seguida he vist que era una tasca feixuga, que requeria asseure’m amb tranquil·litat, sense restriccions de temps, fer recerca entre documents i notes escrites, i també, és clar, acudir a l’hemeroteca. Així que em serà gairebé impossible, i també per no estendre’m més del compte, ser exhaustiva. Sí que hi ha una imatge que recordo amb molta precisió i que, tot sovint, em ve al cap. Sobretot en circumstàncies de desconcert o de dubte que, certament, en aquests darrers temps, han sovintejat. Recordo, com si fos ara mateix, els rostres d’expressió viva, irradiant esperança i anhel, de les aproximadament cent cinquanta persones que formaren part de l’assemblea constituent, que en el decurs del mes de gener de 2009, elegiren la primera junta directiva de Sobirania i Justícia. El nostre president aleshores, Agustí Bassols, ens convocà de seguida a tots els membres d’aquella primera junta, de la qual jo en formava part, a una reunió immediata, per posar, sense dilació, fil a l’agulla. Teníem molta, moltíssima, feina per endavant.

Continua llegint “Audiència de Sobirania i Justícia al Parlament en ocasió del vuitè aniversari de la fundació de l’entitat”

Recursos dinar Àgora amb Marta Rovira


El Punt Avui
Rovira condiciona el RUI al fet que sigui vinculant i el resultat, efectiu l’endemà

La Vanguardia
Rovira asegura que la DUI será la aprobación de la Transitorietat jurídica
Miquel Iceta se confunde y asiste a una comida con Marta Rovira

El Nacional
Rovira: “La DUI és la Llei de transitorietat jurídica”
Iceta, queda’t al Procés Constituent!


 

 
Continua llegint “Recursos dinar Àgora amb Marta Rovira”

Procés constituent. Reptes i oportunitats.

Cartell Àgora Marta RoviraCartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

El procés constituent és el pal de paller sobre el que pivota el full de ruta del govern català, validat pels quasi dos milions de vots (un 47,8% dels sufragis emesos), i 72 escons, aconseguits per les candidatures independentistes les passades eleccions del 27 de setembre al Parlament. El procés constituent és una oportunitat magnífica perquè els catalans, independentistes o no, units al voltant del dret a decidir, actuem amb determinació en la gestió del nostre futur polític col·lectiu. Repensar a fons el país i reformular-lo perquè esdevingui més avançat socialment i democràtica és al nostre abast. Un procés constituent obert, transparent, inclusiu i plenament participatiu, que, en una primera fase, no prefiguri si l’estació final serà o no la independència ha de ser capaç d’aglutinar en el seu si tota l’energia i voluntats necessàries per tirar endavant el projecte d’un nou, i sobretot millor, país. La comissió parlamentària d’estudi del procés constituent (CEPC), presidida per Lluís Llach, on s’hi ha incorporat no només Junts pel Sí i la CUP-CC sinó també Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP), és la plasmació d’aquest concepte.

En el camp estrictament independentista, el programa polític de Junts pel Sí contempla un procés constituent desplegat en dues etapes consecutives. Una primera de caràcter deliberatiu, protagonitzada per la ciutadania sota paraigua institucional. I una segona de caràcter parlamentari, amb participació també ciutadana, engegada per unes eleccions constituents, seguida per la redacció de la constitució i culminada mitjançant un referèndum de ratificació del text constitucional. Al final del trajecte Catalunya, amb l’aprovació de la constitució, esdevindria, de facto, un estat independent.

Continua llegint “Procés constituent. Reptes i oportunitats.”

Compareixença de Reinicia davant la comissió d’estudi del procés constituent del Parlament

Canal Parlament: vídeo de la sessió 

Compareixença 5

Portaveus de Reinicia: Jaume López, Isabel-Helena Martí i Jordi Rich

La participació ciutadana en el procés constituent

 

Bona tarda, president, senyores i senyors diputats,

el professor Jaume López, que m’ha precedit en l’ús de la paraula, s’ha referit al procés constituent. L’oportunitat de bastir un marc político-jurídic nou que faci que el nostre país es pugui repensar, reformular, per ser millor i, sobretot, per augmentar la prosperitat i benestar de les persones que l’habiten és avui a dalt de tot en les prioritats de l’agenda política catalana.

No només són els polítics i les institucions que estan rumiant sobre com articular el procés de constitució d’aquest nou país. També ho està fent, ho estem fent, des de fa temps, la ciutadania. Amplis sectors de la població catalana, estem mobilitzats i compromesos amb aquesta Catalunya del segle XXI, de la que abans parlàvem i que anhelem amb tanta, tantíssima força.

Reinicia és justament això: una plataforma ciutadana, constituïda per 13 entitats diferents. És, doncs, un espai de suma i intercanvi eminentment plural. És plural des de molts punts de vista, com ho és i ho serà cada vegada més la nostra Catalunya del segle XXI. Reinicia és plural quant a la mida de les entitats que la composen: petites, mitjanes, grans. És també plural quant al ventall ideològic: més a la dreta, més a l’esquerra. També és plural en l’eix de la independència. A Reinicia hi ha qui té un programa orientat envers la consecució de la independència i hi ha qui no. Vaja, que hi ha independentistes i no independentistes. Com a Catalunya. I aquesta és una part molt important de la identitat de Reinicia. Volem ser tan plurals i inclusius com sigui possible, per assemblar-nos al màxim al nostre país. I, a partir d’aquí, contribuir a eixamplar la base social que participi i se senti interpel·lada pel projecte de dissenyar i erigir un nou i millor país. Volem ajudar, posar el nostre petit granet de sorra perquè aquest nou país neixi amb la màxima legitimitat. Creiem que la legitimitat provindrà d’un procés constituent que sigui obert, transparent, participatiu i inclusiu.

Continua llegint “Compareixença de Reinicia davant la comissió d’estudi del procés constituent del Parlament”