Carta a Carme Forcadell: “La por i l’odi empresona també als carcellers” #Mandela

#FreedomLetters

A/A: M. Hble. Sra. Carme Forcadell / Centre Penitenciari Mas d’Enric / El Catllar

Benvolguda presidenta,

llegeixo a “Cent cites sobre la llibertat”, un petit volum que per gentilesa de la Fundació Irla m’arribà a casa fa un parell de setmanes, un aforisme atribuït a Nelson Mandela, l’icònic Premi Nobel de la pau i activista pels drets humans:

“Qui roba la llibertat a un altre, esdevé presoner del seu propi odi”.

Quanta, quanta veritat revelen aquestes lúcides paraules! M’han fet pensar en la irresponsable invectiva amb què, fa uns dies, l’ex-vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, volgué desacreditar l’independentisme català durant la campanya de les primàries del Partit Popular:

“A Catalunya es practica l’apartheid i no es deixa ni viure ni parlar en llibertat”.

Continue reading “Carta a Carme Forcadell: “La por i l’odi empresona també als carcellers” #Mandela”

Debatem amb Gonzalo Boye i Ferran Casas sobre la macrocausa del Suprem contra l’U d’Octubre català

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

La causa instruïda per Pablo Llarena contra Carles Puigdemont i la resta de presos i exiliats catalans ha quedat desacreditada de forma aclaparadora per la sentència del Tribunal de Schleswig-Holstein en rebutjar categòricament el càrrec de rebel·lió, i els raonaments jurídics que el pressuposen. La negativa dels jutges alemanys a acceptar el relat dels tumults violents, construït des del Tribunal Suprem en harmonia amb la fiscalia general de l’Estat i altres esferes de l’entramat estatal espanyol, ha malmès seriosament la credibilitat de la justícia i l’estat de dret espanyol entre l’opinió pública internacional. Després de la sentència, que ja és ferma, Llarena, en previsió de nous revessos, no només ha retirat l’euroordre d’extradició contra Puigdemont a Alemanya sinó també la de Ponsatí a Escòcia; la de Serret, Puig i Comín a Bèlgica (que no estava activa per un defecte de forma) i l’ordre de detenció contra Rovira a Suïssa. Interpretar com accions violentes el que no és més que l’exercici de drets fonamentals (llibertat d’expressió i ideològica, de reunió i manifestació, de participació política) exhibeix l’extrema i desacomplexada politització de l’alta judicatura espanyola i l’escàs pedigrí democràtic del jutge instructor i el seu entorn.

Continue reading “Debatem amb Gonzalo Boye i Ferran Casas sobre la macrocausa del Suprem contra l’U d’Octubre català”

Conversem amb el penalista Andreu Van den Eynde sobre la instrucció de Pablo Llarena

Trobada Eynde
  

Ja fa més de set mesos que Pablo Llarena Conde, nascut a Burgos i resident a Sant Cugat del Vallès i a Das (Cerdanya), entrà en escena. Fou el 31 d’octubre de 2017 quan el Tribunal Suprem acceptà la querella de la Fiscalia contra la mesa del Parlament de Catalunya per la tramitació de la declaració d’independència el 10 d’octubre. L’alt tribunal es declarà competent i assignà la causa a Llarena com a magistrat instructor. El 24 de novembre assumí la carpeta completa del procés judicial contra l’independentisme català després que Carmen Lamela, de l’Audiència Nacional, s’inhibís de la instrucció que portava a terme contra els investigats no aforats, excepte la del major dels Mossos Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana.

Llarena, afiliat a l’Associació Professional de la Magistratura, de signe conservador, de la qual va ser, primer, portaveu, i després president (2013-15), defensava públicament aleshores que la solució al conflicte territorial espanyol a Catalunya havia de ser estrictament política. No obstant això, la seva actuació, un cop esdevingut jutge instructor de la causa, poc recorda aquelles antigues conviccions. Ha construït un relat inflamat i inversemblant, sustentat en una violència inexistent, a fi i efecte de justificar la rebel·lió (30 anys), sedició (15 anys) i malversació (12 anys) en els seus supòsits més extrems. I, a més a més, ho ha fet basant-se en uns informes de la Guàrdia Civil d’escassa fiabilitat, plagats d’errades (Sant Esteve de les Roures, el senyor Orni) i inconcrecions, però útils per empresonar cautelarment i suspendre els drets polítics als encausats.

Continue reading “Conversem amb el penalista Andreu Van den Eynde sobre la instrucció de Pablo Llarena”