Recursos sopar Àgora amb Mercè Conesa

Nació Digital
“Conesa avisa del “parany” que pot suposar per a l’independentisme l’oferta de diàleg de l’Estat” 

La Vanguardia
“Conesa exige no dormirse en el “procesismo” y “poner fecha final” al proceso catalán”

 

Transmissió Periscope: Xavier Portet

Parlem amb Mercè Conesa sobre la Nova Agenda Urbana amb el procés constituent com a horitzó

cartell-agora-merce-conesa-vora

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Mercè Conesa, ponent convidada a la propera trobada Àgora per analitzar la Nova Agenda Urbana dins el procés constituent – Diputació de Barcelona

El debat sobre la Nova Agenda Urbana està passant força desapercebut, tant per la societat civil catalana com pels mitjans de comunicació, malgrat tractar-se d’un assumpte de plena actualitat. En un moment en què a Catalunya molts recursos humans i materials estan abocats a la discussió de com hauria de ser un nou i, sobretot, millor país, aquesta qüestió esdevé fonamental. Les ciutats són indrets on es concentren grans quantitats de població i la major part de l’activitat econòmica. En l’era de l’urbs intel·ligent, dotada de sofisticades infraestructures de tecnologies de la informació i comunicació (TICs), són encara l’epicentre de les principals preocupacions que afrontem les persones a escala planetària en el nostre dia a dia. El transport públic i la mobilitat, l’eficiència energètica, la gestió de l’aigua, dels residus, la lluita contra la pobresa, les desigualtats i el canvi climàtic, l’infrafinançament crònic de les administracions locals, el desequilibri territorial entre zones rurals i zones urbanes, la creació d’estructures de govern descentralitzades però àgils i eficients, són reptes que, ara mateix, a les portes d’un procés constituent, Catalunya ha d’afrontar amb decisió i voluntat innovadora. Redefinir les formes de governança a tots nivells (local, regional, estatal) és cabdal per garantir al nostre país un desenvolupament humà i territorial de qualitat i sostenible.

Continua llegint “Parlem amb Mercè Conesa sobre la Nova Agenda Urbana amb el procés constituent com a horitzó”

Sortir del bucle de la llengua

El debat sobre la llengua reapareix cíclicament i sempre acompanyat de retòriques i gesticulacions vehements. L’enrenou suscitat al voltant de la publicació del manifest del grup Koiné (1) i la controvèrsia encesa sobre quines conseqüències a llarg termini comportaria una hipotètica doble oficialitat del català i el castellà a la Catalunya independent, m’ha fet pensar aquests dies en Pompeu Fabra i el desafiament colossal que ell i els seus coetanis hagueren d’afrontar durant el procés de normativització del català, a principis del segle passat. Amb tot i això, se’n sortiren. Els intents reiterats per dotar-se d’unes regles d’escriptura comunament acceptades havien fracassat, un rere l’altre, durant la Renaixença. La creació de la Mancomunitat, però, aportà a Catalunya unes primeres capacitats polítiques, per bé que escarransides, suficients per implementar una solució harmonitzadora. Enmig de fortes polèmiques, i esmerçant molts esforços, s’aconseguí fixar un registre estàndard que permeté promoure l’ús de la llengua en àmbits cabdals. I tirar endavant.

El panorama quan la Diputació de Barcelona constituí l’Institut d’Estudis Catalans el 1907 era llastimós. La fúria amb què l’Espanya imperial havia promogut el procés de substitució de la llengua pròpia pel castellà havia començat ben d’hora, a trenc del segle XVI, amb la castellanització de la cort de la corona catalanoaragonesa i el projecte de monarquia hispànica endegat pels reis Catòlics. Quatre-cents anys després els avatars de la història havien deixat una petjada fonda en la condició física i emocional de la llengua. Si bé el català era aleshores encara emprat per la immensa majoria de la població, la generació de la Mancomunitat es trobà amb un idioma depauperat, proscrit de l’esfera pública i expropiat per decret i la força de les armes de tota activitat intel·lectual, acadèmica o administrativa.

Continua llegint “Sortir del bucle de la llengua”