Recursos dinar Àgora amb Brendan Simms

“La República Catalana serà un actor responsable del sud d’Europa” – Magda Gregori

Continua llegint “Recursos dinar Àgora amb Brendan Simms”

Què pot aportar Catalunya a la imprescindible refundació d’Europa?

cartell-agora-simms-vora

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Geopolitica.cat

“Europa ha de ser refundada mitjançant una iniciativa franco-alemanya al voltant d’un nou tractat” etzibà sobtadament Nicolas Sarkozy, ara fa un parell de setmanes, des del seu perfil a Twitter. L’incombustible polític republicà està immers en la lluita per la nominació com a candidat pel seu partit, Les Républicains (antiga UMP), a les properes eleccions presidencials franceses del 23 d’abril de l’any vinent. És dels pocs polítics de pes a Europa que ha gosat suggerir un camí per sortir de l’atzucac en què es troba encallada la Unió Europea. La cacofonia de lamentacions i retrets creuats és ensordidora però no són gaires els que han posat sobre la taula fórmules practicables.

Des d’Alemanya s’han fet propostes orientades a incrementar l’eficàcia, consistents en focalitzar l’atenció en aspectes específics, concentrant-hi els recursos, a fi de millorar-ne els resultats (delivery en argot comunitari). No obstant això, n’hi ha que advoquen, a cau d’orella, per una reforma en profunditat que creï dos cercles concèntrics. Un d’interior, formant un nucli cohesionat, que aplegui els països compromesos amb una integració a fons. Un segon, situat més enllà, que ho faci amb aquells no interessats en formar part ni de l’eurozona ni d’un espai fiscal comú. La necessitat de refundació sembla irrefutable però els polítics temen el cost del desgast en l’àmbit domèstic si s’aventuren en una agenda reformista.

Continua llegint “Què pot aportar Catalunya a la imprescindible refundació d’Europa?”

El repte d’explicar què passa a Catalunya a un públic anglosaxó

Londres 1

A la taula, d’esquerra a dreta:
Miquel Puig, Antoni Castells, Brendan Simms, Montserrat Guibernau i Isabel-Helena Martí

 

Són, sens dubte, molts els motius que poden originar un viatge a Londres. Una de les ciutats, no només més cosmopolites i grans d’Europa amb prop de 9 milions d’habitants, sinó també seu d’ambaixades, universitats i laboratoris d’idees d’enorme influència internacional. Dimarts passat, 3 de maig, la capital britànica serví d’escenari a l’acte What’s going on in Catalonia?, organitzat per Sobirania i Justícia, el Forum on Geopolitics de la Universitat de Cambridge i el think-tank Project for Democratic Union (PDU). L’objectiu: donar a conèixer la situació política catalana a un públic anglosaxó. L’auditori del campus londinenc de la Universitat de Newcastle, al nucli històric de la ciutat i a tan sols uns minuts de l’atrafegada estació de ferrocarrils de Liverpool Street, s’omplí per sentir als tres oradors i participar en l’intens debat que seguí les seves intervencions. Entre el públic congregat hi havia Josep Manuel Suàrez, delegat del govern al Regne Unit i Irlanda;  Geoff Cowling, antic cònsol del Regne Unit a Barcelona; i la periodista Jessica Winch, adjunta al cap d’internacional del rotatiu The Telegraph. L’esdeveniment comptà també amb la col·laboració de la Delegació del Govern de Catalunya al Regne Unit i Irlanda, i de la London Academy of Diplomacy. A la taula tres ponents de primer ordre: la professora de ciència política Montserrat Guibernau, l’exconseller Antoni Castells i l’economista Miquel Puig.

Montserrat Guibernau fou la primera en parlar. Arrencà una ovació espontània entre sectors de l’audiència quan assegurà que Catalunya obtindria el reconeixement com estat membre de la Unió Europea en algun moment o altre. Tot seguit, però, afegí que no es produiria de forma ràpida i, encara menys, immediata. Establí un període referencial d’uns deu anys. L’escassa consciència de la complexitat de l’objectiu de la independència és un factor, en opinió de la professora Guibernau, que pot generar incredulitat i frustració davant de situacions que dificultin el full de ruta de l’actual executiu català. A més a més, insistí que la manca d’unitat entre els actors polítics sobiranistes debilita la causa catalana i perjudica la seva projecció exterior. Imprescindible, doncs, promoure la confiança entre l’estament polític.

Continua llegint “El repte d’explicar què passa a Catalunya a un públic anglosaxó”

What’s going on in Catalonia?

We discuss it in London!

 

Cartell

Poster design by Xavier Grabulosa

 

Impressive images of mass demonstrations in favour of Catalan independence have gone around the world. A vigorous civic movement, self­-organized and supported by a broad sector of the middle classes, is forcing a change in the way politics is conducted in Catalonia. In the view of this grassroots movement, independence is not only linked to claims of identity (language and culture), but also, and especially, to the desire of establishing an own legal framework, based on complete self-­rule, and oriented towards the creation of an equitable, prosperous and democratically advanced society. This collective purpose, widely shared, is reflected in the configuration of the Catalan parliament, with a political majority in favour of independence following the last regional elections held on 27 September 2015. With a turnout around 75%, 48% voted for independence and an additional 11.5% were in favour of holding a referendum on self­-determination. Defenders of the status quo obtained 39% of the votes. Opinion polls indicate that 80% of Catalans -therefore, including many who voted for non-independentist parties- want to decide this issue in a democratic consultation, and that 87% would accept the outcome and adapt to the new political scenario. In spite of that, the Spanish government has repeatedly expressed its unwillingness to begin talks on the issue.

What has led such a broad segment of Catalan citizens to decide to support independence? Why have Catalan citizens chosen to organize themselves and to create influential civic platforms, alongside the traditional political parties? How are Spanish political leaders and institutions facing up to this situation? And what about Europeans? Is what is happening in Catalonia just an internal Spanish affair or does it involve the rest of Europe too?

Continua llegint “What’s going on in Catalonia?”