Fem prospecció sobre els nous escenaris polítics amb Joan B. Culla i Francesc-Marc Álvaro

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

El vicepresident Junqueras continua a Estremera en règim de presó preventiva després que els magistrats del Tribunal Suprem hagin desestimat la seva excarceració. Per l’altra banda, les possibilitats que el conseller Forn i els Jordis surtin de la presó l’11 de gener, després de declarar davant del jutge Llarena, semblen escasses. Mentrestant, Soraya Sáenz de Santamaría, aparentment “desapareguda” després de les eleccions al Parlament català, segueix impulsant la implacable croada de l’executiu de Rajoy contra l’autogovern, les institucions i els representants polítics catalans. El nou mandat popular independentista, sorgit de les urnes el 21D, no ha fet minvar l’agressiva intransigència de l’estat espanyol sinó que sembla haver-la refermada encara més. En aquestes complexes circumstàncies els tres partits independentistes estan negociant el què, el com i el qui del nou panorama polític català. A hores d’ara la incertesa impera. Aconseguiran JuntsXCat, ERC i la CUP trobar la fórmula per rehabilitar el president i govern legítims? Si això és així, quin marge de maniobra tindrà el govern i la majoria parlamentària encara sota els efectes del 155? Aconseguirà la macrocausa del Suprem contra l’independentisme per l’1O “decapitar”, com presumia SSS, tota una generació de líders polítics catalans? Acabaran les circumstàncies empenyent la fusió d’ERC i PDeCat en un sol gran partit independentista com algunes veus destacades auguren? Poden les crucials eleccions municipals del 2019 alterar la correlació de forces entre l’independentisme i l’unionisme?

Són moltes les preguntes. Dijous, 18 de gener, assajarem de trobar alguna resposta en el proper dinar-col·loqui Àgora de Sobirania i Justícia que porta per títol “2018, nous escenaris polítics”. Els nostres convidats seran el professor Joan B. Culla i el periodista Francesc-Marc Álvaro, tots dos experimentats analistes polítics, de mirada llarga i incisiva.

Com d’habitud, l’esdeveniment se celebrarà al restaurant Pomarada, des de les 2 fins a 2/4 de 5 de la tarda.

Inscripcions: alicia.casals@sij.cat

“La privatització del dolor”, l’estratègia amb què l’estat espanyol pretén desmuntar l’1-O

 

Vídeo íntegre del dinar Àgora amb Carles Boix i Esther Vera

VilaWeb – Josep Casulleras
Carles Boix i les claus del reconeixement (intern)acional de Catalunya

Continue reading ““La privatització del dolor”, l’estratègia amb què l’estat espanyol pretén desmuntar l’1-O”

Debatem sobre el referèndum de l’1 d’octubre amb Carles Boix i Esther Vera

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Fa uns dies irrompé en l’actualitat catalana una notícia insòlita: la policia espanyola havia estat investigant la lletra del musical “Mar i cel” de Dagoll Dagom. Segons informació del diari El Mundo s’investigà la peça “Himne dels pirates”, interpretada per alumnes d’entre deu i tretze anys en la festa de final de curs d’una escola de música de Palma de Mallorca, per considerar que podia incitar a l’odi. L’obra explica l’amor impossible entre una noia cristiana i un pirata musulmà durant la primera meitat del segle XVII i està basada en un dels textos teatrals més populars d’Àngel Guimerà, impulsor emblemàtic del ressorgiment cultural i polític catalanista de finals del segle XIX. Guimerà escrigué “Mar i cel” el 1888 i quatre anys després, el 1992, fou ponent de les Bases de Manresa, embrió autonomista considerat el primer acte polític del catalanisme envers l’estat espanyol.

D’aleshores ençà, aquests darrers cent vint-i-cinc anys, el catalanisme ha maldat per trobar una acomodació política que permetés a Catalunya l’autodeterminació interna dins de l’estat espanyol i satisfés les, àmpliament compartides, aspiracions d’autogovern de la seva ciutadania. Tanmateix, quaranta anys de democràcia no han servit perquè el Regne d’Espanya accepti el caràcter nacional de Catalunya i la reconegui com a subjecte polític. A més l’ús intensiu dels instruments legals, policials i jurisprudencials per frenar la iniciativa política catalana, ha convertit la seva població en una minoria territorial permanent sotmesa als designis unilaterals de les estructures político-institucionals espanyoles.

Continue reading “Debatem sobre el referèndum de l’1 d’octubre amb Carles Boix i Esther Vera”

Reunió de treball amb la consellera de la Presidència, Neus Munté

S’està configurant un atapeït calendari pre-referèndum. No només sabem que la consulta vinculant tindrà lloc el dia 1 d’octubre. També s’està fent pública altra informació sensible. Avui el president Puigdemont ha tornat a insistir que entre finals de juny i la primera setmana de juliol, es donarà a conèixer el contingut de la Llei de transitorietat i els detalls tècnics i operatius del referèndum. Durant la segona quinzena de juliol s’aprovarà la reforma del reglament del Parlament perquè el ple pugui tirar endavant lleis per lectura única. A finals d’agost la majoria parlamentària començarà a tramitar la Llei de transitorietat. A principis de setembre el govern signarà el decret de convocatòria del referèndum i el dia 15 s’iniciarà la campanya electoral.

Continue reading “Reunió de treball amb la consellera de la Presidència, Neus Munté”

Galeria d’imatges del dinar Àgora amb el MHP Carles Puigdemont i Quico Sallés

Continue reading “Galeria d’imatges del dinar Àgora amb el MHP Carles Puigdemont i Quico Sallés”

Gran ressò mediàtic del dinar Àgora amb el MHP Carles Puigdemont i Quico Sallés

Fotografia de Jordi Bedmar, per gentilesa del Govern

 
GOVERN
President Puigdemont: “Farem un darrer intent de diàleg amb l’Estat, i si ens diuen que no, anirem a la segona part del referèndum o referèndum”

TV3 – TELENOTÍCIES VESPRE
Minut 16:35

8TV – 8 AL DIA – Marina Fernàndez
Puigdemont demana als catalans que s’hi preparin, que arriba l’hora de la veritat

LA VANGUARDIA – Luís B. García
Puigdemont carga contra Rajoy: “Hoy Tarradellas no podría bajar del avión”

LA VANGUARDIA – Quico Sallés
Los planes de Puigdemont según gane el sí o el no en el referéndum

ARA – Gerard Pruna
Puigdemont prepara l’última oferta per pactar el referèndum amb l’Estat

NACIÓ DIGITAL – Oriol March
De l’oferta formal a Rajoy a la negociació de la independència: així planifica Puigdemont el referèndum

Continue reading “Gran ressò mediàtic del dinar Àgora amb el MHP Carles Puigdemont i Quico Sallés”

Conversem amb el MHP Carles Puigdemont sobre els moments decisius que afronta Catalunya

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Fa prop de vuit mesos que 72 vots a favor atorgaren la majoria parlamentària necessària a Carles Puigdemont per tirar endavant, després de superar la qüestió de confiança a la que s’havia voluntàriament sotmès, un programa polític orientat a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació no més tard de setembre de 2017. El compromís del president de l’executiu català era el d’implementar de forma imminent la segona i última fase del procés cap a la independència de Catalunya. D’aleshores ençà la maquinària agregada d’entitats, govern i majoria parlamentària opera a tot gas per sumar suports i fer possible aquesta consulta vinculant, destinada a produir plens efectes jurídics.

El Pacte Nacional pel Referèndum, que no només agrupa infinitat d’organitzacions socials i polítiques sinó també milers d’electes i persones a títol individual, és la constatació d’una voluntat col·lectiva rotunda, apuntalada en amplíssimes capes de la societat catalana. L’objectiu prioritari és el de pactar amb el govern i institucions espanyoles els termes del referèndum: pregunta, calendari, quòrums, i gestió dels resultats. Però si no hi ha una resposta positiva a aquesta demanda, la Generalitat convocarà igualment la ciutadania perquè s’expressi en relació a l’estatus polític de Catalunya. Data i pregunta seran anunciades abans de les vacances d’estiu. En definitiva, “referèndum o referèndum”, com resa l’eloqüent locució encunyada per Puigdemont.

Continue reading “Conversem amb el MHP Carles Puigdemont sobre els moments decisius que afronta Catalunya”