“La privatització del dolor”, l’estratègia amb què l’estat espanyol pretén desmuntar l’1-O

Vídeo íntegre del dinar Àgora amb Carles Boix i Esther Vera

Carles Boix i les claus del reconeixement (intern)acional de Catalunya
VilaWeb – Josep Casulleras

Continua llegint ““La privatització del dolor”, l’estratègia amb què l’estat espanyol pretén desmuntar l’1-O”

Debatem sobre el referèndum de l’1 d’octubre amb Carles Boix i Esther Vera

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Fa uns dies irrompé en l’actualitat catalana una notícia insòlita: la policia espanyola havia estat investigant la lletra del musical “Mar i cel” de Dagoll Dagom. Segons informació del diari El Mundo s’investigà la peça “Himne dels pirates”, interpretada per alumnes d’entre deu i tretze anys en la festa de final de curs d’una escola de música de Palma de Mallorca, per considerar que podia incitar a l’odi. L’obra explica l’amor impossible entre una noia cristiana i un pirata musulmà durant la primera meitat del segle XVII i està basada en un dels textos teatrals més populars d’Àngel Guimerà, impulsor emblemàtic del ressorgiment cultural i polític catalanista de finals del segle XIX. Guimerà escrigué “Mar i cel” el 1888 i quatre anys després, el 1992, fou ponent de les Bases de Manresa, embrió autonomista considerat el primer acte polític del catalanisme envers l’estat espanyol.

D’aleshores ençà, aquests darrers cent vint-i-cinc anys, el catalanisme ha maldat per trobar una acomodació política que permetés a Catalunya l’autodeterminació interna dins de l’estat espanyol i satisfés les, àmpliament compartides, aspiracions d’autogovern de la seva ciutadania. Tanmateix, quaranta anys de democràcia no han servit perquè el Regne d’Espanya accepti el caràcter nacional de Catalunya i la reconegui com a subjecte polític. A més l’ús intensiu dels instruments legals, policials i jurisprudencials per frenar la iniciativa política catalana, ha convertit la seva població en una minoria territorial permanent sotmesa als designis unilaterals de les estructures político-institucionals espanyoles.

Continua llegint “Debatem sobre el referèndum de l’1 d’octubre amb Carles Boix i Esther Vera”

Reunió de treball amb la consellera de la Presidència, Neus Munté

S’està configurant un atapeït calendari pre-referèndum. No només sabem que la consulta vinculant tindrà lloc el dia 1 d’octubre. També s’està fent pública altra informació sensible. Avui el president Puigdemont ha tornat a insistir que entre finals de juny i la primera setmana de juliol, es donarà a conèixer el contingut de la Llei de transitorietat i els detalls tècnics i operatius del referèndum. Durant la segona quinzena de juliol s’aprovarà la reforma del reglament del Parlament perquè el ple pugui tirar endavant lleis per lectura única. A finals d’agost la majoria parlamentària començarà a tramitar la Llei de transitorietat. A principis de setembre el president signarà el decret de convocatòria del referèndum i el dia 15 s’iniciarà la campanya electoral.

Continua llegint “Reunió de treball amb la consellera de la Presidència, Neus Munté”

Gran ressò mediàtic del dinar Àgora amb el MHP Carles Puigdemont i Quico Sallés

Fotografia de Jordi Bedmar, per gentilesa del Govern

 
GOVERN
President Puigdemont: “Farem un darrer intent de diàleg amb l’Estat, i si ens diuen que no, anirem a la segona part del referèndum o referèndum”

TV3 – TELENOTÍCIES VESPRE
Minut 16:35

8TV – 8 AL DIA – Marina Fernàndez
Puigdemont demana als catalans que s’hi preparin, que arriba l’hora de la veritat

LA VANGUARDIA – Luís B. García
Puigdemont carga contra Rajoy: “Hoy Tarradellas no podría bajar del avión”

LA VANGUARDIA – Quico Sallés
Los planes de Puigdemont según gane el sí o el no en el referéndum

ARA – Gerard Pruna
Puigdemont prepara l’última oferta per pactar el referèndum amb l’Estat

NACIÓ DIGITAL – Oriol March
De l’oferta formal a Rajoy a la negociació de la independència: així planifica Puigdemont el referèndum

Continua llegint “Gran ressò mediàtic del dinar Àgora amb el MHP Carles Puigdemont i Quico Sallés”

Conversem amb el MHP Carles Puigdemont sobre els moments decisius que afronta Catalunya

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Fa prop de vuit mesos que 72 vots a favor atorgaren la majoria parlamentària necessària a Carles Puigdemont per tirar endavant, després de superar la qüestió de confiança a la que s’havia voluntàriament sotmès, un programa polític orientat a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació no més tard de setembre de 2017. El compromís del president de l’executiu català era el d’implementar de forma imminent la segona i última fase del procés cap a la independència de Catalunya. D’aleshores ençà la maquinària agregada d’entitats, govern i majoria parlamentària opera a tot gas per sumar suports i fer possible aquesta consulta vinculant, destinada a produir plens efectes jurídics.

El Pacte Nacional pel Referèndum, que no només agrupa infinitat d’organitzacions socials i polítiques sinó també milers d’electes i persones a títol individual, és la constatació d’una voluntat col·lectiva rotunda, apuntalada en amplíssimes capes de la societat catalana. L’objectiu prioritari és el de pactar amb el govern i institucions espanyoles els termes del referèndum: pregunta, calendari, quòrums, i gestió dels resultats. Però si no hi ha una resposta positiva a aquesta demanda, la Generalitat convocarà igualment la ciutadania perquè s’expressi en relació a l’estatus polític de Catalunya. Data i pregunta seran anunciades abans de les vacances d’estiu. En definitiva, “referèndum o referèndum”, com resa l’eloqüent locució encunyada per Puigdemont.

Continua llegint “Conversem amb el MHP Carles Puigdemont sobre els moments decisius que afronta Catalunya”