Debatem amb Josep-Maria Terricabras i Josep M. Suàrez sobre Europa i el procés català

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Geopolítica.cat

Fou l’octubre de l’any passat, en un dinar-col·loqui organitzat per l’associació madrilenya Club Siglo XXI, que el, aleshores, ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel García Margallo, micro en mà i atenent una pregunta, exclamà: “El partit de Catalunya no es juga a casa sinó que es juga fora”. L’afirmació entrava en flagrant contradicció amb un dels seus més celebrats estirabots. Aquell de la Catalunya independent vagant per sempre més per l’espai sideral i exclosa ab aeternum de la Unió Europea. La badada del diplomàtic espanyol havia estat monumental. I doble. Per una banda, reconeixia que s’estava jugant un “partit”, o sia que existia una confrontació entre Catalunya i Espanya, contrariant així la consigna d’invisibilització dictada des del govern espanyol. Per l’altra, identificava públicament un actor extern decisiu, capaç d’influir en el resultat del plet: la comunitat internacional. És fàcil comprendre per què Mariano Rajoy, tan bon punt arribà l’ocasió, se’n desempallegà cames ajudeu-me del ministre, acomiadant-lo de l’executiu.

Europa és clau i el tauler on Catalunya s’ho jugarà pràcticament tot a nivell internacional en el moment que es produeixi el xoc de legitimitats amb l’Estat espanyol. L’estratègia de bloqueig sistemàtic practicada des de les institucions espanyoles davant la demanda catalana de diàleg polític no suscita gaire simpatia entre els socis comunitaris per bé que, fins ara, atès que encara no s’ha produït l’eclosió del conflicte, respecten el principi de no ingerència. No siguem incauts: tampoc frissen per dir-hi la seva. De fet, preferirien escapolir-se’n d’aquest tràngol incòmode si els fos possible. No obstant això, a Europa ha quallat la idea que l’origen del problema és sobretot democràtic. Els catalans volen votar però l’Estat espanyol els ho impedeix. A més la premsa internacional, i no només europea, manté el focus de forma persistent des que començaren les primeres mobilitzacions massives el 2010, i especialment després de la Diada del 2012.

Continue reading “Debatem amb Josep-Maria Terricabras i Josep M. Suàrez sobre Europa i el procés català”

Què pot aportar Catalunya a la imprescindible refundació d’Europa?

cartell-agora-simms-vora

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Geopolitica.cat

“Europa ha de ser refundada mitjançant una iniciativa franco-alemanya al voltant d’un nou tractat” etzibà sobtadament Nicolas Sarkozy, ara fa un parell de setmanes, des del seu perfil a Twitter. L’incombustible polític republicà està immers en la lluita per la nominació com a candidat pel seu partit, Les Républicains (antiga UMP), a les properes eleccions presidencials franceses del 23 d’abril de l’any vinent. És dels pocs polítics de pes a Europa que ha gosat suggerir un camí per sortir de l’atzucac en què es troba encallada la Unió Europea. La cacofonia de lamentacions i retrets creuats és ensordidora però no són gaires els que han posat sobre la taula fórmules practicables.

Des d’Alemanya s’han fet propostes orientades a incrementar l’eficàcia, consistents en focalitzar l’atenció en aspectes específics, concentrant-hi els recursos, a fi de millorar-ne els resultats (delivery en argot comunitari). No obstant això, n’hi ha que advoquen, a cau d’orella, per una reforma en profunditat que creï dos cercles concèntrics. Un d’interior, formant un nucli cohesionat, que aplegui els països compromesos amb una integració a fons. Un segon, situat més enllà, que ho faci amb aquells no interessats en formar part ni de l’eurozona ni d’un espai fiscal comú. La necessitat de refundació sembla irrefutable però els polítics temen el cost del desgast en l’àmbit domèstic si s’aventuren en una agenda reformista.

Continue reading “Què pot aportar Catalunya a la imprescindible refundació d’Europa?”

Està Europa abocada al retrocés?

Àgora Altafaj

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Geopolítica.cat

A Europa, fins i tot una criatura es doblega sota el pes del passat,
com si portés una motxilla massa carregada”

La sentència està extreta de “La idea d’Europa”, la conferència llegendària pronunciada per George Steiner a l’Institut Nexus l’any 2004. Per l’assagista, filòsof i crític literari estatunidenc, fill de jueus austríacs fugits del nazisme, el fet europeu és fonamentalment el relat del viatge de la civilització portat a terme a través dels temps. Hi detecta fatiga perquè la història d’Europa, a vegades, pesa com una llosa, però aquest passat és també alliçonador i promesa d’un futur benigne, propici a l’individu, la col·lectivitat i la raó. A parer del pensador nord-americà el lideratge europeu, en període de globalització rampant, no ha de venir ni de l’economia, ni de doctrines polítiques sinó de la cultura. Una cultura la fonda tradició humanista de la qual fa possible convertir en univers d’avinença la diversitat més exuberant.

El desconcert generat per la crisi dels refugiats sirians, a més d’altres assumptes, està posant a prova, mentre el món observa atònit, la noció de Steiner d’una Europa il·lustrada. La gestió maldestra del conflicte des del punt de vista dels drets humans, i la discordança entre Brussel·les i les capitals comunitàries està malbaratant la bona imatge d’Europa com espai d’integració i actor internacional. Primer, la laminació de Schengen amb la reimplantació de controls fronterers, i després, l’acord amb Turquia per deportar els immigrants arribats a Grècia. El prestigi guanyat fa quatre anys amb la consecució del Nobel de la pau s’està desintegrant a passes gegantines. Fa a penes uns dies, en ocasió de l’acte de lliurament del premi Carlemany atorgat per la UE al papa Francesc, el pontífex es demanà en el seu discurs davant dels principals líders comunitaris:

“Què li ha passat a l’Europa de l’humanisme, la defensora dels drets humans,
la democràcia i la llibertat?”

Continue reading “Està Europa abocada al retrocés?”