Galeria fotogràfica sopar Àgora amb Mercè Conesa

Continue reading “Galeria fotogràfica sopar Àgora amb Mercè Conesa”

Recursos sopar Àgora amb Mercè Conesa

Nació Digital
“Conesa avisa del “parany” que pot suposar per a l’independentisme l’oferta de diàleg de l’Estat” 

La Vanguardia
“Conesa exige no dormirse en el “procesismo” y “poner fecha final” al proceso catalán”

 

Transmissió Periscope: Xavier Portet

Parlem amb Mercè Conesa sobre la Nova Agenda Urbana amb el procés constituent com a horitzó

cartell-agora-merce-conesa-vora

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Mercè Conesa, ponent convidada a la propera trobada Àgora per analitzar la Nova Agenda Urbana dins el procés constituent – Diputació de Barcelona

El debat sobre la Nova Agenda Urbana està passant força desapercebut, tant per la societat civil catalana com pels mitjans de comunicació, malgrat tractar-se d’un assumpte de plena actualitat. En un moment en què a Catalunya molts recursos humans i materials estan abocats a la discussió de com hauria de ser un nou i, sobretot, millor país, aquesta qüestió esdevé fonamental. Les ciutats són indrets on es concentren grans quantitats de població i la major part de l’activitat econòmica. En l’era de l’urbs intel·ligent, dotada de sofisticades infraestructures de tecnologies de la informació i comunicació (TICs), són encara l’epicentre de les principals preocupacions que afrontem les persones, a escala planetària, en el nostre dia a dia. El transport públic i la mobilitat, l’eficiència energètica, la gestió de l’aigua, dels residus, la lluita contra la pobresa, les desigualtats i el canvi climàtic, l’infrafinançament crònic de les administracions locals, el desequilibri territorial entre zones rurals i zones urbanes, la creació d’estructures de govern descentralitzades però àgils i eficients, són reptes que, ara mateix, a les portes d’un procés constituent, Catalunya ha d’afrontar amb decisió i voluntat innovadora. Redefinir les formes de governança a tots nivells (local, regional, estatal) és cabdal per garantir al nostre país un desenvolupament humà i territorial de qualitat i sostenible.

Continue reading “Parlem amb Mercè Conesa sobre la Nova Agenda Urbana amb el procés constituent com a horitzó”

Catalunya, motor d’Europa?

L’economia catalana rutlla d’allò més bé, oi? Fa uns dies Jordi Baiget, conseller d’Empresa i Coneixement, en donava fe, pletòric (1). Les exportacions catalanes el 2015 han fulminat tots els màxims de creixement històric, registrats ininterrompudament durant els darrers cinc anys. En el passat exercici les vendes a l’exterior han crescut un 6,1% i han assolit una quantia inèdita, prop dels 64 mil milions d’euros. A Espanya les vendes globals a l’exterior han experimentat un augment del 4,3%.

Les dades de l’evolució econòmica catalana susciten l’optimisme no només entre els actors polítics. Fins i tot, aquells obligats per natura a la cautela es mostren satisfets. L’informe trimestral de conjuntura catalana, recentment presentat per la Cambra de Comerç de Barcelona, n’és bon exemple (2). El 2015 es tanca a Catalunya amb un gens negligible creixement del 3,2% del PIB (el mateix que per l’economia espanyola), i no es descarta revisar a l’alça la previsió del 2,8% pel 2016. Un escenari internacional favorable -però amb riscos creixents- s’assenyala com a primer coadjuvant: baixada dels preus del petroli, devaluació de l’euro, tipus d’interès ínfims, i política monetària expansiva del Banc Central Europeu. Panorama, doncs, tan benigne com transitori, en tant que supeditat a desencadenants externs. Incideixen també factors d’àmbit domèstic, principalment una recuperació gradual de la confiança per part d’empresaris i consumidors. Trets, tots ells, extrapolables a la resta de l’Estat, que presenta unes pautes de creixement força coincidents. Perceptibles, fins i tot, per aquells que pretenen trobar en els tres punts que separen les, igualment execrables, taxes d’atur catalana (17,7%) i espanyola (20,9%), dues realitats econòmiques divergents. L’homogeneïtat de les polítiques en el marc espanyol i la prevalença d’un model productiu orientat als preus baixos i la profusió de llocs de treball poc o gens qualificats, són dos factors que ens uniformitzen i amalgamen els uns amb als altres, a la vegada que allunyen Catalunya de l’Europa de l’eficiència i l’equitat. Malgrat els molt lloables esforços de l’administració i acadèmia catalanes, els ressorts més qualitatius, fonamentats en la innovació i recerca, són encara poc determinants en la generació de PIB i oportunitats en el mercat laboral.

Continue reading “Catalunya, motor d’Europa?”