Recursos sopar Àgora amb Mercè Conesa

Nació Digital
“Conesa avisa del “parany” que pot suposar per a l’independentisme l’oferta de diàleg de l’Estat” 

La Vanguardia
“Conesa exige no dormirse en el “procesismo” y “poner fecha final” al proceso catalán”

 

Transmissió Periscope: Xavier Portet

Parlem amb Mercè Conesa sobre la Nova Agenda Urbana amb el procés constituent com a horitzó

cartell-agora-merce-conesa-vora

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Mercè Conesa, ponent convidada a la propera trobada Àgora per analitzar la Nova Agenda Urbana dins el procés constituent – Diputació de Barcelona

El debat sobre la Nova Agenda Urbana està passant força desapercebut, tant per la societat civil catalana com pels mitjans de comunicació, malgrat tractar-se d’un assumpte de plena actualitat. En un moment en què a Catalunya molts recursos humans i materials estan abocats a la discussió de com hauria de ser un nou i, sobretot, millor país, aquesta qüestió esdevé fonamental. Les ciutats són indrets on es concentren grans quantitats de població i la major part de l’activitat econòmica. En l’era de l’urbs intel·ligent, dotada de sofisticades infraestructures de tecnologies de la informació i comunicació (TICs), són encara l’epicentre de les principals preocupacions que afrontem les persones a escala planetària en el nostre dia a dia. El transport públic i la mobilitat, l’eficiència energètica, la gestió de l’aigua, dels residus, la lluita contra la pobresa, les desigualtats i el canvi climàtic, l’infrafinançament crònic de les administracions locals, el desequilibri territorial entre zones rurals i zones urbanes, la creació d’estructures de govern descentralitzades però àgils i eficients, són reptes que, ara mateix, a les portes d’un procés constituent, Catalunya ha d’afrontar amb decisió i voluntat innovadora. Redefinir les formes de governança a tots nivells (local, regional, estatal) és cabdal per garantir al nostre país un desenvolupament humà i territorial de qualitat i sostenible.

Continua llegint “Parlem amb Mercè Conesa sobre la Nova Agenda Urbana amb el procés constituent com a horitzó”

Catalunya, motor d’Europa?

L’economia catalana rutlla d’allò més bé, oi? Fa uns dies Jordi Baiget, conseller d’Empresa i Coneixement, en donava fe, pletòric (1). Les exportacions catalanes el 2015 han fulminat tots els màxims de creixement històric, registrats ininterrompudament durant els darrers cinc anys. En el passat exercici les vendes a l’exterior han crescut un 6,1% i han assolit una quantia inèdita, prop dels 64 mil milions d’euros. A Espanya les vendes globals a l’exterior han experimentat un augment del 4,3%.

Les dades de l’evolució econòmica catalana susciten l’optimisme no només entre els actors polítics. Fins i tot, aquells obligats per natura a la cautela es mostren satisfets. L’informe trimestral de conjuntura catalana, recentment presentat per la Cambra de Comerç de Barcelona, n’és bon exemple (2). El 2015 es tanca a Catalunya amb un gens negligible creixement del 3,2% del PIB (el mateix que per l’economia espanyola), i no es descarta revisar a l’alça la previsió del 2,8% pel 2016. Un escenari internacional favorable -però amb riscos creixents- s’assenyala com a primer coadjuvant: baixada dels preus del petroli, devaluació de l’euro, tipus d’interès ínfims, i política monetària expansiva del Banc Central Europeu. Panorama, doncs, tan benigne com transitori, en tant que supeditat a desencadenants externs. Incideixen també factors d’àmbit domèstic, principalment una recuperació gradual de la confiança per part d’empresaris i consumidors. Trets, tots ells, extrapolables a la resta de l’Estat, que presenta unes pautes de creixement força coincidents. Perceptibles, fins i tot, per aquells que pretenen trobar en els tres punts que separen les, igualment execrables, taxes d’atur catalana (17,7%) i espanyola (20,9%), dues realitats econòmiques divergents. L’homogeneïtat de les polítiques en el marc espanyol i la prevalença d’un model productiu orientat als preus baixos i la profusió de llocs de treball poc o gens qualificats, són dos factors que ens uniformitzen i amalgamen els uns amb als altres, a la vegada que allunyen Catalunya de l’Europa de l’eficiència i l’equitat. Malgrat els molt lloables esforços de l’administració i acadèmia catalanes, els ressorts més qualitatius, fonamentats en la innovació i recerca, són encara poc determinants en la generació de PIB i oportunitats en el mercat laboral.

Continua llegint “Catalunya, motor d’Europa?”