The Future of Catalonia: Opening Remarks Tel Aviv University

Shalom, bon dia, good morning everyone.

Professor Rein, Maayan Nahari, thank you for your kindness and warm welcome.

Dear speakers, I am looking forward to hearing your ideas, your thoughts on the issue we will discuss today: the future of Catalonia.

I am confident the future of our country will be decided freely by its citizens in a democratic and peaceful fashion. There is no other way in the 21st century Europe. We, Catalans, are 7.5 million of European citizens. And, I’m sure, it will be eventually us who will decide our own future. And that will happen in spite of the authoritarian opposition, the state repression and the brutal violence we have to endure, both ordinary citizens and our political leaders, from the most corrupt government in Western Europe as it is Rajoy’s Popular Party government.

Continue reading “The Future of Catalonia: Opening Remarks Tel Aviv University”

Debatem sobre “El futur de Catalunya” a la Universitat de Tel Aviv


 
Geopolítica.cat

Dimarts, 14 de novembre Sobirania i Justícia i el S. Daniel Abraham Center for International and Regional Studies de la Universitat de Tel Aviv organitzen la conferència internacional “The Future of Catalonia” que se celebrarà a la Universitat de Tel Aviv, des de 2/4 de 10 del matí fins a les 12 del migdia. Hi participaran un total de cinc ponents, entre els quals el catedràtic d’economia de la Universitat de Barcelona i ex-conseller del Govern de Catalunya, Antoni Castells, i el gurú israelià en l’àmbit de les relacions internacionals, Alfred Tovias, expert de reconegut prestigi vinculat a la Universitat Hebrea de Jerusalem.  Els co-organitzadors: Raanan Rein, vice-president de la Universitat de Tel Aviv i director de l’Abraham Center i Isabel-Helena Martí, presidenta de Sobirania i Justícia, encetaran l’esdeveniment amb sengles discursos de benvinguda.  L’accés és lliure.

La conferència serà retransmesa en directe via streaming. Aquest és l’enllaç per connectar-s’hi.

Més informació: sij@sij.cat

“La privatització del dolor”, l’estratègia amb què l’estat espanyol pretén desmuntar l’1-O

Vídeo íntegre del dinar Àgora amb Carles Boix i Esther Vera

 

VilaWeb – Josep Casulleras
Carles Boix i les claus del reconeixement (intern)acional de Catalunya

Continue reading ““La privatització del dolor”, l’estratègia amb què l’estat espanyol pretén desmuntar l’1-O”

Debatem sobre el referèndum de l’1 d’octubre amb Carles Boix i Esther Vera

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

Fa uns dies irrompé en l’actualitat catalana una notícia insòlita: la policia espanyola havia estat investigant la lletra del musical “Mar i cel” de Dagoll Dagom. Segons informació del diari El Mundo s’investigà la peça “Himne dels pirates”, interpretada per alumnes d’entre deu i tretze anys en la festa de final de curs d’una escola de música de Palma de Mallorca, per considerar que podia incitar a l’odi. L’obra explica l’amor impossible entre una noia cristiana i un pirata musulmà durant la primera meitat del segle XVII i està basada en un dels textos teatrals més populars d’Àngel Guimerà, impulsor emblemàtic del ressorgiment cultural i polític catalanista de finals del segle XIX. Guimerà escrigué “Mar i cel” el 1888 i quatre anys després, el 1992, fou ponent de les Bases de Manresa, embrió autonomista considerat el primer acte polític del catalanisme envers l’estat espanyol.

D’aleshores ençà, aquests darrers cent vint-i-cinc anys, el catalanisme ha maldat per trobar una acomodació política que permetés a Catalunya l’autodeterminació interna dins de l’estat espanyol i satisfés les, àmpliament compartides, aspiracions d’autogovern de la seva ciutadania. Tanmateix, quaranta anys de democràcia no han servit perquè el Regne d’Espanya accepti el caràcter nacional de Catalunya i la reconegui com a subjecte polític. A més l’ús intensiu dels instruments legals, policials i jurisprudencials per frenar la iniciativa política catalana, ha convertit la seva població en una minoria territorial permanent sotmesa als designis unilaterals de les estructures político-institucionals espanyoles.

Continue reading “Debatem sobre el referèndum de l’1 d’octubre amb Carles Boix i Esther Vera”

Reunió de treball amb la consellera de la Presidència, Neus Munté

S’està configurant un atapeït calendari pre-referèndum. No només sabem que la consulta vinculant tindrà lloc el dia 1 d’octubre. També s’està fent pública altra informació sensible. Avui el president Puigdemont ha tornat a insistir que entre finals de juny i la primera setmana de juliol, es donarà a conèixer el contingut de la Llei de transitorietat i els detalls tècnics i operatius del referèndum. Durant la segona quinzena de juliol s’aprovarà la reforma del reglament del Parlament perquè el ple pugui tirar endavant lleis per lectura única. A finals d’agost la majoria parlamentària començarà a tramitar la Llei de transitorietat. A principis de setembre el govern signarà el decret de convocatòria del referèndum i el dia 15 s’iniciarà la campanya electoral.

Aquestes properes setmanes seran, doncs, intenses i transcendents. Sobirania i Justícia, amb l’objectiu de maximitzar la seva aportació, celebrà ahir una reunió de treball amb Neus Munté. David Pla, membre de la junta directiva, presentà les principals línies d’acció de l’entitat. L’intercanvi d’impressions amb la consellera de la Presidència, al voltant de la nova etapa política que encara el país, ens ajudarà a decidir com orientar i invertir millor els nostres recursos en les iniciatives que Sobirania i Justícia promourà aquest segon semestre de l’any.

 

Continue reading “Reunió de treball amb la consellera de la Presidència, Neus Munté”

Recursos “What’s going on in Catalonia?” a Brussel·les

Amb la periodista Laura Pous al plató del Via Europa al Parlament Europeu

La Vanguardia – ACN Brussel·les
Sobirania i Justícia defensa a Brussel·les que “la força” de l’independentisme prové de “la mobilització social”

Centre Maurits Coppieters
What’s going on in Catalonia?

Continue reading “Recursos “What’s going on in Catalonia?” a Brussel·les”

Galeria d’imatges “What’s going on in Catalonia?” a Brussel·les

Continue reading “Galeria d’imatges “What’s going on in Catalonia?” a Brussel·les”

What’s going on in Catalonia?

We’ll be discussing this in Brussels!

 

Cartell Brussel·les vora
Poster design by Xavier Grabulosa

Six years of massive demonstrations, with hundreds of thousands of citizens taking part, are the real proof of the enormous size and scope of the Catalan sovereignty movement, a massive and persistent democratic phenomenon, unprecedented in Europe. Ever since the first demonstration in July 2010, provoked by the judgment of the Constitutional Court against the Statute of Autonomy, which had been previously approved by referendum, the social base in favour of the right of the people of Catalonia to decide their future has continued to grow in size and strength.

The political expression of this trend is reflected in a parliamentary majority, as a  result of the last Catalan elections in September 2015, with a participation of 75%. 72 Catalan MPs were elected with an electoral programme in favour of independence and a further 11 in favour of holding a referendum on self-determination, without advocating “yes” or  “no.” So there are 83 MPs from a total of 135 (61.5%) who have the democratic mandate to resolve the conflict over the political status of Catalonia through the ballot box, as was the case  in the UK with Scotland.

Continue reading “What’s going on in Catalonia?”

Què està passant a Catalunya?

Ho debatem a Brussel·les!

 

Cartell Brussel·les vora
Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

Sis anys de manifestacions multitudinàries, protagonitzades per centenars de milers de persones, han estat mostra fefaent de la mida i abast del moviment sobiranista català, un fenòmen democràtic, persistent i massiu, sense precedents a Europa. D’ençà la primera manifestació al juliol de 2010, motivada per la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’autonomia aprovat en referèndum, la base social favorable al dret a decidir del poble de Catalunya no ha deixat de créixer i consolidar-se.

L’expressió política d’aquest corrent es plasma en una majoria parlamentària, resultat de les darreres eleccions a la cambra baixa catalana al setembre de 2015, amb una participació del 75%. 72 diputats han arribat al parlament català amb un programa electoral independentista i 11 més són favorables a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació per bé que sense postular-se ni pel “sí” ni pel “no”. Són, doncs, 83 representants d’un total de 135 (61,5%) els que tenen el mandat democràtic de resoldre el conflicte sobre l’estatus polític de Catalunya mitjançant el vot i les urnes, tal com es féu al Regne Unit en el cas d’Escòcia.

Continue reading “Què està passant a Catalunya?”