“La privatització del dolor”, l’estratègia amb què l’estat espanyol pretén desmuntar l’1-O

Vídeo íntegre del dinar Àgora amb Carles Boix i Esther Vera

Carles Boix i les claus del reconeixement (intern)acional de Catalunya
VilaWeb – Josep Casulleras

Continua llegint ““La privatització del dolor”, l’estratègia amb què l’estat espanyol pretén desmuntar l’1-O”

Debatem sobre el referèndum de l’1 d’octubre amb Carles Boix i Esther Vera

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Fa uns dies irrompé en l’actualitat catalana una notícia insòlita: la policia espanyola havia estat investigant la lletra del musical “Mar i cel” de Dagoll Dagom. Segons informació del diari El Mundo s’investigà la peça “Himne dels pirates”, interpretada per alumnes d’entre deu i tretze anys en la festa de final de curs d’una escola de música de Palma de Mallorca, per considerar que podia incitar a l’odi. L’obra explica l’amor impossible entre una noia cristiana i un pirata musulmà durant la primera meitat del segle XVII i està basada en un dels textos teatrals més populars d’Àngel Guimerà, impulsor emblemàtic del ressorgiment cultural i polític catalanista de finals del segle XIX. Guimerà escrigué “Mar i cel” el 1888 i quatre anys després, el 1992, fou ponent de les Bases de Manresa, embrió autonomista considerat el primer acte polític del catalanisme envers l’estat espanyol.

D’aleshores ençà, aquests darrers cent vint-i-cinc anys, el catalanisme ha maldat per trobar una acomodació política que permetés a Catalunya l’autodeterminació interna dins de l’estat espanyol i satisfés les, àmpliament compartides, aspiracions d’autogovern de la seva ciutadania. Tanmateix, quaranta anys de democràcia no han servit perquè el Regne d’Espanya accepti el caràcter nacional de Catalunya i la reconegui com a subjecte polític. A més l’ús intensiu dels instruments legals, policials i jurisprudencials per frenar la iniciativa política catalana, ha convertit la seva població en una minoria territorial permanent sotmesa als designis unilaterals de les estructures político-institucionals espanyoles.

Continua llegint “Debatem sobre el referèndum de l’1 d’octubre amb Carles Boix i Esther Vera”

Gran ressò mediàtic del dinar Àgora amb el MHP Carles Puigdemont i Quico Sallés

Fotografia de Jordi Bedmar, per gentilesa del Govern

 
GOVERN
President Puigdemont: “Farem un darrer intent de diàleg amb l’Estat, i si ens diuen que no, anirem a la segona part del referèndum o referèndum”

TV3 – TELENOTÍCIES VESPRE
Minut 16:35

8TV – 8 AL DIA – Marina Fernàndez
Puigdemont demana als catalans que s’hi preparin, que arriba l’hora de la veritat

LA VANGUARDIA – Luís B. García
Puigdemont carga contra Rajoy: “Hoy Tarradellas no podría bajar del avión”

LA VANGUARDIA – Quico Sallés
Los planes de Puigdemont según gane el sí o el no en el referéndum

ARA – Gerard Pruna
Puigdemont prepara l’última oferta per pactar el referèndum amb l’Estat

NACIÓ DIGITAL – Oriol March
De l’oferta formal a Rajoy a la negociació de la independència: així planifica Puigdemont el referèndum

Continua llegint “Gran ressò mediàtic del dinar Àgora amb el MHP Carles Puigdemont i Quico Sallés”

Conversem amb el MHP Carles Puigdemont sobre els moments decisius que afronta Catalunya

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Fa prop de vuit mesos que 72 vots a favor atorgaren la majoria parlamentària necessària a Carles Puigdemont per tirar endavant, després de superar la qüestió de confiança a la que s’havia voluntàriament sotmès, un programa polític orientat a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació no més tard de setembre de 2017. El compromís del president de l’executiu català era el d’implementar de forma imminent la segona i última fase del procés cap a la independència de Catalunya. D’aleshores ençà la maquinària agregada d’entitats, govern i majoria parlamentària opera a tot gas per sumar suports i fer possible aquesta consulta vinculant, destinada a produir plens efectes jurídics.

El Pacte Nacional pel Referèndum, que no només agrupa infinitat d’organitzacions socials i polítiques sinó també milers d’electes i persones a títol individual, és la constatació d’una voluntat col·lectiva rotunda, apuntalada en amplíssimes capes de la societat catalana. L’objectiu prioritari és el de pactar amb el govern i institucions espanyoles els termes del referèndum: pregunta, calendari, quòrums, i gestió dels resultats. Però si no hi ha una resposta positiva a aquesta demanda, la Generalitat convocarà igualment la ciutadania perquè s’expressi en relació a l’estatus polític de Catalunya. Data i pregunta seran anunciades abans de les vacances d’estiu. En definitiva, “referèndum o referèndum”, com resa l’eloqüent locució encunyada per Puigdemont.

Continua llegint “Conversem amb el MHP Carles Puigdemont sobre els moments decisius que afronta Catalunya”

Debatem amb Josep-Maria Terricabras i Josep M. Suàrez sobre Europa i el procés català

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Geopolítica.cat

Fou l’octubre de l’any passat, en un dinar-col·loqui organitzat per l’associació madrilenya Club Siglo XXI, que el, aleshores, ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel García Margallo, micro en mà i atenent una pregunta, exclamà: “El partit de Catalunya no es juga a casa sinó que es juga fora”. L’afirmació entrava en flagrant contradicció amb un dels seus més celebrats estirabots. Aquell de la Catalunya independent vagant per sempre més per l’espai sideral i exclosa ab aeternum de la Unió Europea. La badada del diplomàtic espanyol havia estat monumental. I doble. Per una banda, reconeixia que s’estava jugant un “partit”, o sia que existia una confrontació entre Catalunya i Espanya, contrariant així la consigna d’invisibilització dictada des del govern espanyol. Per l’altra, identificava públicament un actor extern decisiu, capaç d’influir en el resultat del plet: la comunitat internacional. És fàcil comprendre per què Mariano Rajoy, tan bon punt arribà l’ocasió, se’n desempallegà cames ajudeu-me del ministre, acomiadant-lo de l’executiu.

Europa és clau i el tauler on Catalunya s’ho jugarà pràcticament tot a nivell internacional en el moment que es produeixi el xoc de legitimitats amb l’Estat espanyol. L’estratègia de bloqueig sistemàtic practicada des de les institucions espanyoles davant la demanda catalana de diàleg polític no suscita gaire simpatia entre els socis comunitaris per bé que, fins ara, atès que encara no s’ha produït l’eclosió del conflicte, respecten el principi de no ingerència. No siguem incauts: tampoc frissen per dir-hi la seva. De fet, preferirien escapolir-se’n d’aquest tràngol incòmode si els fos possible. No obstant això, a Europa ha quallat la idea que l’origen del problema és sobretot democràtic. Els catalans volen votar però l’Estat espanyol els ho impedeix. A més la premsa internacional, i no només europea, manté el focus de forma persistent des que començaren les primeres mobilitzacions massives el 2010, i especialment després de la Diada del 2012.

Continua llegint “Debatem amb Josep-Maria Terricabras i Josep M. Suàrez sobre Europa i el procés català”

Recursos sopar Àgora amb Mercè Conesa

Nació Digital
“Conesa avisa del “parany” que pot suposar per a l’independentisme l’oferta de diàleg de l’Estat” 

La Vanguardia
“Conesa exige no dormirse en el “procesismo” y “poner fecha final” al proceso catalán”

 

Transmissió Periscope: Xavier Portet