Recursos “What’s going on in Catalonia?” a Brussel·les

Amb la periodista Laura Pous al plató del Via Europa al Parlament Europeu

 

La Vanguardia – ACN Brussel·les
Sobirania i Justícia defensa a Brussel·les que “la força” de l’independentisme prové de “la mobilització social”

Continue reading “Recursos “What’s going on in Catalonia?” a Brussel·les”

Galeria d’imatges “What’s going on in Catalonia?” a Brussel·les

Continue reading “Galeria d’imatges “What’s going on in Catalonia?” a Brussel·les”

What’s going on in Catalonia?

We’ll be discussing this in Brussels!

 

Poster design by Xavier Grabulosa

 

Six years of massive demonstrations, with hundreds of thousands of citizens taking part, are the real proof of the enormous size and scope of the Catalan sovereignty movement, a massive and persistent democratic phenomenon, unprecedented in Europe. Ever since the first demonstration in July 2010, provoked by the judgment of the Constitutional Court against the Statute of Autonomy, which had been previously approved by referendum, the social base in favour of the right of the people of Catalonia to decide their future has continued to grow in size and strength.

The political expression of this trend is reflected in a parliamentary majority, as a  result of the last Catalan elections in September 2015, with a participation of 75%. 72 Catalan MPs were elected with an electoral programme in favour of independence and a further 11 in favour of holding a referendum on self-determination, without advocating “yes” or  “no.” So there are 83 MPs from a total of 135 (61.5%) who have the democratic mandate to resolve the conflict over the political status of Catalonia through the ballot box, as was the case  in the UK with Scotland.

Continue reading “What’s going on in Catalonia?”

Què està passant a Catalunya?

Ho debatem a Brussel·les!

 

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Sis anys de manifestacions multitudinàries, protagonitzades per centenars de milers de persones, han estat mostra fefaent de la mida i abast del moviment sobiranista català, un fenòmen democràtic, persistent i massiu, sense precedents a Europa. D’ençà la primera manifestació al juliol de 2010, motivada per la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’autonomia aprovat en referèndum, la base social favorable al dret a decidir del poble de Catalunya no ha deixat de créixer i consolidar-se.

L’expressió política d’aquest corrent es plasma en una majoria parlamentària, resultat de les darreres eleccions a la cambra baixa catalana al setembre de 2015, amb una participació del 75%. 72 diputats han arribat al parlament català amb un programa electoral independentista i 11 més són favorables a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació per bé que sense postular-se ni pel “sí” ni pel “no”. Són, doncs, 83 representants d’un total de 135 (61,5%) els que tenen el mandat democràtic de resoldre el conflicte sobre l’estatus polític de Catalunya mitjançant el vot i les urnes, tal com es féu al Regne Unit en el cas d’Escòcia.

Continue reading “Què està passant a Catalunya?”

Fracassa l’intent de Cs i PP d’expulsar Sobirania i Justícia del registre de transparència de la Unió Europea


 

Ha estat l’holandès Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió Europea, qui ha comunicat de forma categòrica als eurodiputats Enrique Calvet (ex-UPyD), Santiago Fisas (PP), Javier Nart (Cs) i Mª Teresa Giménez Barbat (ex-UPyD), que desestima la sol·licitud d’anul·lar la inscripció de Sobirania i Justícia i l’ANC en el registre de transparència de la Unió. Totes dues entitats, doncs, seguiran sent considerades grups d’interès amb capacitat d’interlocució davant les institucions europees. L’alt representant comunitari ha rebutjat els arguments esgrimits per Cs i PP en el sentit que promoure la independència de Catalunya vulnera els tractats de la Unió Europea. En l’escrit de resposta ha recordat també que no és tasca de la Comissió “expressar una posició sobre les qüestions d’organització interna relacionades amb l’ordre constitucional dels Estats membres”. Amb aquesta rèplica contundent la Comissió no només denega la possibilitat d’expulsió de les dues organitzacions independentistes del registre sinó que, a més, atorga carta de naturalesa a la seva activitat fundacional. Ens hem de felicitar. Que la democràcia prevalgui, encara que sigui només nord enllà, és sempre una bona notícia.

Enllaç de la pregunta de Cs i PP des del Parlament Europeu en relació a la inscripció de Sobirania i Justícia en el Registre de Transparència, i resposta de la Comissió Europea

Debatem amb Josep-Maria Terricabras i Josep M. Suàrez sobre Europa i el procés català

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Geopolítica.cat

Fou l’octubre de l’any passat, en un dinar-col·loqui organitzat per l’associació madrilenya Club Siglo XXI, que el, aleshores, ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel García Margallo, micro en mà i atenent una pregunta, exclamà: “El partit de Catalunya no es juga a casa sinó que es juga fora”. L’afirmació entrava en flagrant contradicció amb un dels seus més celebrats estirabots. Aquell de la Catalunya independent vagant per sempre més per l’espai sideral i exclosa ab aeternum de la Unió Europea. La badada del diplomàtic espanyol havia estat monumental. I doble. Per una banda, reconeixia que s’estava jugant un “partit”, o sia que existia una confrontació entre Catalunya i Espanya, contrariant així la consigna d’invisibilització dictada des del govern espanyol. Per l’altra, identificava públicament un actor extern decisiu, capaç d’influir en el resultat del plet: la comunitat internacional. És fàcil comprendre per què Mariano Rajoy, tan bon punt arribà l’ocasió, se’n desempallegà cames ajudeu-me del ministre, acomiadant-lo de l’executiu.

Europa és clau i el tauler on Catalunya s’ho jugarà pràcticament tot a nivell internacional en el moment que es produeixi el xoc de legitimitats amb l’Estat espanyol. L’estratègia de bloqueig sistemàtic practicada des de les institucions espanyoles davant la demanda catalana de diàleg polític no suscita gaire simpatia entre els socis comunitaris per bé que, fins ara, atès que encara no s’ha produït l’eclosió del conflicte, respecten el principi de no ingerència. No siguem incauts: tampoc frissen per dir-hi la seva. De fet, preferirien escapolir-se’n d’aquest tràngol incòmode si els fos possible. No obstant això, a Europa ha quallat la idea que l’origen del problema és sobretot democràtic. Els catalans volen votar però l’Estat espanyol els ho impedeix. A més la premsa internacional, i no només europea, manté el focus de forma persistent des que començaren les primeres mobilitzacions massives el 2010, i especialment després de la Diada del 2012.

Continue reading “Debatem amb Josep-Maria Terricabras i Josep M. Suàrez sobre Europa i el procés català”

Galeria fotogràfica sopar Àgora amb Mercè Conesa

Continue reading “Galeria fotogràfica sopar Àgora amb Mercè Conesa”

Recursos dinar Àgora amb Brendan Simms

“La República Catalana serà un actor responsable del sud d’Europa” – Magda Gregori

Continue reading “Recursos dinar Àgora amb Brendan Simms”

Què pot aportar Catalunya a la imprescindible refundació d’Europa?

cartell-agora-simms-vora

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Geopolitica.cat

“Europa ha de ser refundada mitjançant una iniciativa franco-alemanya al voltant d’un nou tractat” etzibà sobtadament Nicolas Sarkozy, ara fa un parell de setmanes, des del seu perfil a Twitter. L’incombustible polític republicà està immers en la lluita per la nominació com a candidat pel seu partit, Les Républicains (antiga UMP), a les properes eleccions presidencials franceses del 23 d’abril de l’any vinent. És dels pocs polítics de pes a Europa que ha gosat suggerir un camí per sortir de l’atzucac en què es troba encallada la Unió Europea. La cacofonia de lamentacions i retrets creuats és ensordidora però no són gaires els que han posat sobre la taula fórmules practicables.

Des d’Alemanya s’han fet propostes orientades a incrementar l’eficàcia, consistents en focalitzar l’atenció en aspectes específics, concentrant-hi els recursos, a fi de millorar-ne els resultats (delivery en argot comunitari). No obstant això, n’hi ha que advoquen, a cau d’orella, per una reforma en profunditat que creï dos cercles concèntrics. Un d’interior, formant un nucli cohesionat, que aplegui els països compromesos amb una integració a fons. Un segon, situat més enllà, que ho faci amb aquells no interessats en formar part ni de l’eurozona ni d’un espai fiscal comú. La necessitat de refundació sembla irrefutable però els polítics temen el cost del desgast en l’àmbit domèstic si s’aventuren en una agenda reformista.

Continue reading “Què pot aportar Catalunya a la imprescindible refundació d’Europa?”

Cobertura dels mitjans dinar Àgora amb Carles Mundó

TV3
El conseller Mundó defensa el referèndum com l’instrument “més útil” per saber l’opinió dels ciutadans

El Punt Avui 
Mundó i el proverbi xinès

La Vanguardia
Mundó ve possible una condena por el 9N pero cree que los tribunales preferirían no juzgarlo
Mundó da al colauismo la “llave de la mayoría independentista”

Continue reading “Cobertura dels mitjans dinar Àgora amb Carles Mundó”