Targetó dissenyat per Anna Mora d’Editorial Fonoll
Tres conceptes clau “made in Canosa” que ens poden ajudar a treure’n l’entrellat:
L’HIROSHIMA ESPIRITUAL – És l’any 1955 quan la dictadura franquista perpetra el primer cop de destral. Les tèrboles maniobres del nacional-catolicisme espanyol culminen amb un decret de Pius XII que fa que el bisbat de Lleida perdi una part important de la seva extensió territorial. La majoria de les parròquies arrabassades són agregades a diferents diòcesis aragoneses. La segona escomesa arriba quaranta anys després. Aquesta vegada rere la fràgil façana democràtica del règim del 78. Cent onze parròquies del bisbat ilerdenc són traspassades, entre el 1995 i el 1998, a Barbastre-Montsó.
Indefectiblement el que uns guanyen, és perdut pels altres. En aquesta història, però, els que perden són sempre els mateixos. I els que guanyen, també. El bisbat de Barbastre-Montsó, una de les demarcacions episcopals més migrades d’Europa, esdevé la segona més gran de l’Aragó, després de l’arquebisbat de Saragossa. La progressió és espectacular. Les despulles de mossèn Escrivá de Balaguer, enterrades sota l’altar de l’església de Santa Maria de la Pau a Roma, es remouen de satisfacció. Torreciutat, el santuari de devoció mariana erigit pel fundador de l’Opus Dei, està a només 24 quilòmetres de Barbastre.
