Cròniques periodístiques i imatges de la trobada de sòcies i socis de SiJ amb el conseller Josep Rull

Ramon Valimañas, Josep Rull, Isabel-Helena Martí, Joan Amorós, Josep Amat i Dolors Feliu

 

 
ARA – Ot Serra
Rull referma que la “prioritat” del Govern és el referèndum i que es farà “malgrat les inhabilitacions”

NACIÓ DIGITAL – Isaac Meler
Rull insisteix que els consellers assumiran els riscos del referèndum

EUROPA PRESS
Rull: “No renunciaremos nunca al referéndum y los ciudadanos lo harán suyo”

Continua llegint “Cròniques periodístiques i imatges de la trobada de sòcies i socis de SiJ amb el conseller Josep Rull”

Trobada anual de sòcies i socis de Sobirania i Justícia amb el conseller Josep Rull

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Avui fa justament una setmana de la darrera visita de Mariano Rajoy a Catalunya. Davant d’un públic integrat únicament per membres i representants de l’elit econòmica catalana -amb notables absències-, donà a conèixer un pla d’inversions en infraestructures amb el qual el PP pretén desincentivar el procés independentista. L’anunci, inconcret i amb dotacions escadusseres, no ha estat, comprensiblement, capaç de suscitar massa adhesions. A Catalunya la credibilitat del govern espanyol, i confiança en el compliment dels seus compromisos, cotitza molt a la baixa.

Per si cal recordar-ho el dèficit fiscal que pateix el nostre país al si d’Espanya se situa, depenent de l’any, entre el 8 i el 10%, riquesa que se centrifuga a altres comunitats sota l’etiqueta de solidaritat interregional, i gràcies a la qual, per esmentar només un cas concret, el govern d’Extremadura pot gratificar fins a mil euros cada llar en concepte de renovació de mobiliari. Catalunya no només és objecte d’aquest drenatge permanent de recursos, sinó, a més a més, el percentatge d’inversions estatals en projectes d’infraestructures (9,5% l’any 2015) està molt per sota de la nostra aportació al PIB (19%) o pes poblacional (16%). Per acabar-ho d’adobar, una part exorbitant de les inversions aprovades no s’implementa mai (71% d’obra executada el 2015). Dels dos plans d’inversions destinats a millorar la xarxa de Rodalies se n’ha materialitzat del primer (2008-2015) un 10%, i del segon (2014-2016) un 4%. Però la situació d’infrafinançament crònic de Rodalies no és l’única reivindicació catalana. Un penós i extens repertori l’acompanya. El bloqueig sistemàtic -i de natura ideològica- al corredor mediterrani; les obres de desdoblament dels quaranta quilòmetres de via única ferroviària entre Tarragona i Vandellòs, iniciades fa quinze anys i encara inacabades; el desdoblament de la N-340, punt negre en seguretat viària que segueix causant sinistres mortals; el fre deliberat als vols intercontinentals de l’aeroport del Prat en benefici de Barajas; i un llarg, llarguíssim, etcètera.

Continua llegint “Trobada anual de sòcies i socis de Sobirania i Justícia amb el conseller Josep Rull”

Recursos sopar Àgora amb Mercè Conesa

Nació Digital
“Conesa avisa del “parany” que pot suposar per a l’independentisme l’oferta de diàleg de l’Estat” 

La Vanguardia
“Conesa exige no dormirse en el “procesismo” y “poner fecha final” al proceso catalán”

 

Transmissió Periscope: Xavier Portet

Parlem amb Mercè Conesa sobre la Nova Agenda Urbana amb el procés constituent com a horitzó

cartell-agora-merce-conesa-vora

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Mercè Conesa, ponent convidada a la propera trobada Àgora per analitzar la Nova Agenda Urbana dins el procés constituent – Diputació de Barcelona

El debat sobre la Nova Agenda Urbana està passant força desapercebut, tant per la societat civil catalana com pels mitjans de comunicació, malgrat tractar-se d’un assumpte de plena actualitat. En un moment en què a Catalunya molts recursos humans i materials estan abocats a la discussió de com hauria de ser un nou i, sobretot, millor país, aquesta qüestió esdevé fonamental. Les ciutats són indrets on es concentren grans quantitats de població i la major part de l’activitat econòmica. En l’era de l’urbs intel·ligent, dotada de sofisticades infraestructures de tecnologies de la informació i comunicació (TICs), són encara l’epicentre de les principals preocupacions que afrontem les persones a escala planetària en el nostre dia a dia. El transport públic i la mobilitat, l’eficiència energètica, la gestió de l’aigua, dels residus, la lluita contra la pobresa, les desigualtats i el canvi climàtic, l’infrafinançament crònic de les administracions locals, el desequilibri territorial entre zones rurals i zones urbanes, la creació d’estructures de govern descentralitzades però àgils i eficients, són reptes que, ara mateix, a les portes d’un procés constituent, Catalunya ha d’afrontar amb decisió i voluntat innovadora. Redefinir les formes de governança a tots nivells (local, regional, estatal) és cabdal per garantir al nostre país un desenvolupament humà i territorial de qualitat i sostenible.

Continua llegint “Parlem amb Mercè Conesa sobre la Nova Agenda Urbana amb el procés constituent com a horitzó”

Catalunya, motor d’Europa?

L’economia catalana rutlla d’allò més bé, oi? Fa uns dies Jordi Baiget, conseller d’Empresa i Coneixement, en donava fe, pletòric (1). Les exportacions catalanes el 2015 han fulminat tots els màxims de creixement històric, registrats ininterrompudament durant els darrers cinc anys. En el passat exercici les vendes a l’exterior han crescut un 6,1% i han assolit una quantia inèdita, prop dels 64 mil milions d’euros. A Espanya les vendes globals a l’exterior han experimentat un augment del 4,3%.

Les dades de l’evolució econòmica catalana susciten l’optimisme no només entre els actors polítics. Fins i tot, aquells obligats per natura a la cautela es mostren satisfets. L’informe trimestral de conjuntura catalana, recentment presentat per la Cambra de Comerç de Barcelona, n’és bon exemple (2). El 2015 es tanca a Catalunya amb un gens negligible creixement del 3,2% del PIB (el mateix que per l’economia espanyola), i no es descarta revisar a l’alça la previsió del 2,8% pel 2016. Un escenari internacional favorable -però amb riscos creixents- s’assenyala com a primer coadjuvant: baixada dels preus del petroli, devaluació de l’euro, tipus d’interès ínfims, i política monetària expansiva del Banc Central Europeu. Panorama, doncs, tan benigne com transitori, en tant que supeditat a desencadenants externs. Incideixen també factors d’àmbit domèstic, principalment una recuperació gradual de la confiança per part d’empresaris i consumidors. Trets, tots ells, extrapolables a la resta de l’Estat, que presenta unes pautes de creixement força coincidents. Perceptibles, fins i tot, per aquells que pretenen trobar en els tres punts que separen les, igualment execrables, taxes d’atur catalana (17,7%) i espanyola (20,9%), dues realitats econòmiques divergents. L’homogeneïtat de les polítiques en el marc espanyol i la prevalença d’un model productiu orientat als preus baixos i la profusió de llocs de treball poc o gens qualificats, són dos factors que ens uniformitzen i amalgamen els uns amb als altres, a la vegada que allunyen Catalunya de l’Europa de l’eficiència i l’equitat. Malgrat els molt lloables esforços de l’administració i acadèmia catalanes, els ressorts més qualitatius, fonamentats en la innovació i recerca, són encara poc determinants en la generació de PIB i oportunitats en el mercat laboral.

Continua llegint “Catalunya, motor d’Europa?”