Fracassa l’intent de Cs i PP d’expulsar Sobirania i Justícia del registre de transparència de la Unió Europea

Ha estat l’holandès Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió Europea, qui ha comunicat de forma categòrica als eurodiputats Enrique Calvet (ex-UPyD), Santiago Fisas (PP), Javier Nart (Cs) i Mª Teresa Giménez Barbat (ex-UPyD), que desestima la sol·licitud d’anul·lar la inscripció de Sobirania i Justícia i l’ANC en el registre de transparència de la Unió. Totes dues entitats, doncs, seguiran sent considerades grups d’interès amb capacitat d’interlocució davant les institucions europees. L’alt representant comunitari ha rebutjat els arguments esgrimits per Cs i PP en el sentit que promoure la independència de Catalunya vulnera els tractats de la Unió Europea. En l’escrit de resposta ha recordat també que no és tasca de la Comissió “expressar una posició sobre les qüestions d’organització interna relacionades amb l’ordre constitucional dels Estats membres”. Amb aquesta rèplica contundent la Comissió no només denega la possibilitat d’expulsió de les dues organitzacions independentistes del registre sinó que, a més, atorga carta de naturalesa a la seva activitat fundacional. Ens hem de felicitar. Que la democràcia prevalgui, encara que sigui només nord enllà, és sempre una bona notícia.

Enllaç de la pregunta de Cs i PP des del Parlament Europeu en relació a la inscripció de Sobirania i Justícia en el Registre de Transparència, i resposta de la Comissió Europea

La Unió Europea reconeix Sobirania i Justícia com a grup d’interès

eu-transparency-register-melanie-bossuroy-marie-thiel-1-638-jpg

Des del passat 15 de novembre Sobirania i Justícia figura inscrita en el Registre de Transparència que, conjuntament des de juny de 2011, el parlament i la comissió de la Unió Europea posen a disposició pública per qui vulgui consultar en línia els grups d’interès que operen en l’àmbit d’aquests dos organismes comunitaris. Avui el cens oficial de lobis europeus compta ja amb 10.457 entrades per bé que, de moment, la inscripció és voluntària. La base de dades conté àmplia informació sobre la identitat del lobista, la natura i objectius de la seva activitat, i els recursos humans i financers de què disposa. Com entitat catalogada hem hagut de convenir l’observança del codi de conducta que fixa les regles i principis que governen la interacció entre grups d’interès i institucions europees.

Continua llegint

Recursos dinar Àgora amb Brendan Simms

“La República Catalana serà un actor responsable del sud d’Europa” – Magda Gregori

Continua llegint

Catalunya, motor d’Europa?

L’economia catalana rutlla d’allò més bé, oi? Fa uns dies Jordi Baiget, conseller d’Empresa i Coneixement, en donava fe, pletòric (1). Les exportacions catalanes el 2015 han fulminat tots els màxims de creixement històric, registrats ininterrompudament durant els darrers cinc anys. En el passat exercici les vendes a l’exterior han crescut un 6,1% i han assolit una quantia inèdita, prop dels 64 mil milions d’euros. A Espanya les vendes globals a l’exterior han experimentat un augment del 4,3%.

Les dades de l’evolució econòmica catalana susciten l’optimisme no només entre els actors polítics. Fins i tot, aquells obligats per natura a la cautela es mostren satisfets. L’informe trimestral de conjuntura catalana, recentment presentat per la Cambra de Comerç de Barcelona, n’és bon exemple (2). El 2015 es tanca a Catalunya amb un gens negligible creixement del 3,2% del PIB (el mateix que per l’economia espanyola), i no es descarta revisar a l’alça la previsió del 2,8% pel 2016. Un escenari internacional favorable -però amb riscos creixents- s’assenyala com a primer coadjuvant: baixada dels preus del petroli, devaluació de l’euro, tipus d’interès ínfims, i política monetària expansiva del Banc Central Europeu. Panorama, doncs, tan benigne com transitori, en tant que supeditat a desencadenants externs. Incideixen també factors d’àmbit domèstic, principalment una recuperació gradual de la confiança per part d’empresaris i consumidors. Trets, tots ells, extrapolables a la resta de l’Estat, que presenta unes pautes de creixement força coincidents. Perceptibles, fins i tot, per aquells que pretenen trobar en els tres punts que separen les, igualment execrables, taxes d’atur catalana (17,7%) i espanyola (20,9%), dues realitats econòmiques divergents. L’homogeneïtat de les polítiques en el marc espanyol i la prevalença d’un model productiu orientat als preus baixos i la profusió de llocs de treball poc o gens qualificats, són dos factors que ens uniformitzen i amalgamen els uns amb als altres, a la vegada que allunyen Catalunya de l’Europa de l’eficiència i l’equitat. Malgrat els molt lloables esforços de l’administració i acadèmia catalanes, els ressorts més qualitatius, fonamentats en la innovació i recerca, són encara poc determinants en la generació de PIB i oportunitats en el mercat laboral.

Continua llegint