Cròniques periodístiques i imatges de la trobada de sòcies i socis de SiJ amb el conseller Josep Rull

Ramon Valimañas, Josep Rull, Isabel-Helena Martí, Joan Amorós, Josep Amat i Dolors Feliu

 

 
ARA – Ot Serra
Rull referma que la “prioritat” del Govern és el referèndum i que es farà “malgrat les inhabilitacions”

NACIÓ DIGITAL – Isaac Meler
Rull insisteix que els consellers assumiran els riscos del referèndum

EUROPA PRESS
Rull: “No renunciaremos nunca al referéndum y los ciudadanos lo harán suyo”

Continue reading “Cròniques periodístiques i imatges de la trobada de sòcies i socis de SiJ amb el conseller Josep Rull”

Trobada anual de sòcies i socis de Sobirania i Justícia amb el conseller Josep Rull

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Avui fa justament una setmana de la darrera visita de Mariano Rajoy a Catalunya. Davant d’un públic integrat únicament per membres i representants de l’elit econòmica catalana -amb notables absències-, donà a conèixer un pla d’inversions en infraestructures amb el qual el PP pretén desincentivar el procés independentista. L’anunci, inconcret i amb dotacions escadusseres, no ha estat, comprensiblement, capaç de suscitar massa adhesions. A Catalunya la credibilitat del govern espanyol, i confiança en el compliment dels seus compromisos, cotitza molt a la baixa.

Per si cal recordar-ho el dèficit fiscal que pateix el nostre país al si d’Espanya se situa, depenent de l’any, entre el 8 i el 10% (mètode flux de caixa), riquesa que se centrifuga a altres comunitats sota l’etiqueta de solidaritat interregional, i gràcies a la qual, per esmentar només un cas concret, el govern d’Extremadura pot gratificar fins a mil euros cada llar en concepte de renovació de mobiliari. Catalunya no només és objecte d’aquest drenatge permanent de recursos, sinó, a més a més, el percentatge d’inversions estatals en projectes d’infraestructures (9,5% l’any 2015) està molt per sota de la nostra aportació al PIB (19%) o pes poblacional (16%).

Per acabar-ho d’adobar, una part exorbitant de les inversions aprovades no s’implementa mai (71% d’obra executada el 2015). Dels dos plans d’inversions destinats a millorar la xarxa de Rodalies se n’ha materialitzat del primer (2008-2015) un 10%, i del segon (2014-2016) un 4%. Però la severa situació d’infrafinançament crònic de Rodalies no és l’únic greuge. Un penós i extens repertori l’acompanya. El bloqueig sistemàtic al corredor mediterrani, artèria logística crucial per l’economia catalana; les obres de desdoblament dels quaranta quilòmetres de via única ferroviària entre Tarragona i Vandellòs, iniciades fa quinze anys i encara inacabades; la segona variant de la N-340, punt negre en seguretat viària que segueix causant sinistres mortals; el fre deliberat als vols intercontinentals de l’aeroport del Prat en benefici de Barajas; i un llarg, llarguíssim, etcètera.

Continue reading “Trobada anual de sòcies i socis de Sobirania i Justícia amb el conseller Josep Rull”

Galeria fotogràfica sopar Àgora amb Mercè Conesa

Continue reading “Galeria fotogràfica sopar Àgora amb Mercè Conesa”

Recursos sopar Àgora amb Mercè Conesa

Nació Digital
“Conesa avisa del “parany” que pot suposar per a l’independentisme l’oferta de diàleg de l’Estat” 

La Vanguardia
“Conesa exige no dormirse en el “procesismo” y “poner fecha final” al proceso catalán”

 

Transmissió Periscope: Xavier Portet

Parlem amb Mercè Conesa sobre la Nova Agenda Urbana amb el procés constituent com a horitzó

cartell-agora-merce-conesa-vora

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Mercè Conesa, ponent convidada a la propera trobada Àgora per analitzar la Nova Agenda Urbana dins el procés constituent – Diputació de Barcelona

El debat sobre la Nova Agenda Urbana està passant força desapercebut, tant per la societat civil catalana com pels mitjans de comunicació, malgrat tractar-se d’un assumpte de plena actualitat. En un moment en què a Catalunya molts recursos humans i materials estan abocats a la discussió de com hauria de ser un nou i, sobretot, millor país, aquesta qüestió esdevé fonamental. Les ciutats són indrets on es concentren grans quantitats de població i la major part de l’activitat econòmica. En l’era de l’urbs intel·ligent, dotada de sofisticades infraestructures de tecnologies de la informació i comunicació (TICs), són encara l’epicentre de les principals preocupacions que afrontem les persones, a escala planetària, en el nostre dia a dia. El transport públic i la mobilitat, l’eficiència energètica, la gestió de l’aigua, dels residus, la lluita contra la pobresa, les desigualtats i el canvi climàtic, l’infrafinançament crònic de les administracions locals, el desequilibri territorial entre zones rurals i zones urbanes, la creació d’estructures de govern descentralitzades però àgils i eficients, són reptes que, ara mateix, a les portes d’un procés constituent, Catalunya ha d’afrontar amb decisió i voluntat innovadora. Redefinir les formes de governança a tots nivells (local, regional, estatal) és cabdal per garantir al nostre país un desenvolupament humà i territorial de qualitat i sostenible.

Continue reading “Parlem amb Mercè Conesa sobre la Nova Agenda Urbana amb el procés constituent com a horitzó”

Procés constituent. Reptes i oportunitats.

Cartell Àgora Marta RoviraCartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

El procés constituent és el pal de paller sobre el que pivota el full de ruta del govern català, validat pels quasi dos milions de vots (un 47,8% dels sufragis emesos), i 72 escons, aconseguits per les candidatures independentistes les passades eleccions del 27 de setembre al Parlament. El procés constituent és una oportunitat magnífica perquè els catalans, independentistes o no, units al voltant del dret a decidir, actuem amb determinació en la gestió del nostre futur polític col·lectiu. Repensar a fons el país i reformular-lo perquè esdevingui més avançat socialment i democràtica és al nostre abast. Un procés constituent obert, transparent, inclusiu i plenament participatiu, que, en una primera fase, no prefiguri si l’estació final serà o no la independència ha de ser capaç d’aglutinar en el seu si tota l’energia i voluntats necessàries per tirar endavant el projecte d’un nou, i sobretot millor, país. La comissió parlamentària d’estudi del procés constituent (CEPC), presidida per Lluís Llach, on s’hi ha incorporat no només Junts pel Sí i la CUP-CC sinó també Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP), és la plasmació d’aquest concepte.

En el camp estrictament independentista, el programa polític de Junts pel Sí contempla un procés constituent desplegat en dues etapes consecutives. Una primera de caràcter deliberatiu, protagonitzada per la ciutadania sota paraigua institucional. I una segona de caràcter parlamentari, amb participació també ciutadana, engegada per unes eleccions constituents, seguida per la redacció de la constitució i culminada mitjançant un referèndum de ratificació del text constitucional. Al final del trajecte Catalunya, amb l’aprovació de la constitució, esdevindria, de facto, un estat independent.

Continue reading “Procés constituent. Reptes i oportunitats.”

Catalunya, motor d’Europa?

L’economia catalana rutlla d’allò més bé, oi? Fa uns dies Jordi Baiget, conseller d’Empresa i Coneixement, en donava fe, pletòric (1). Les exportacions catalanes el 2015 han fulminat tots els màxims de creixement històric, registrats ininterrompudament durant els darrers cinc anys. En el passat exercici les vendes a l’exterior han crescut un 6,1% i han assolit una quantia inèdita, prop dels 64 mil milions d’euros. A Espanya les vendes globals a l’exterior han experimentat un augment del 4,3%.

Les dades de l’evolució econòmica catalana susciten l’optimisme no només entre els actors polítics. Fins i tot, aquells obligats per natura a la cautela es mostren satisfets. L’informe trimestral de conjuntura catalana, recentment presentat per la Cambra de Comerç de Barcelona, n’és bon exemple (2). El 2015 es tanca a Catalunya amb un gens negligible creixement del 3,2% del PIB (el mateix que per l’economia espanyola), i no es descarta revisar a l’alça la previsió del 2,8% pel 2016. Un escenari internacional favorable -però amb riscos creixents- s’assenyala com a primer coadjuvant: baixada dels preus del petroli, devaluació de l’euro, tipus d’interès ínfims, i política monetària expansiva del Banc Central Europeu. Panorama, doncs, tan benigne com transitori, en tant que supeditat a desencadenants externs. Incideixen també factors d’àmbit domèstic, principalment una recuperació gradual de la confiança per part d’empresaris i consumidors. Trets, tots ells, extrapolables a la resta de l’Estat, que presenta unes pautes de creixement força coincidents. Perceptibles, fins i tot, per aquells que pretenen trobar en els tres punts que separen les, igualment execrables, taxes d’atur catalana (17,7%) i espanyola (20,9%), dues realitats econòmiques divergents. L’homogeneïtat de les polítiques en el marc espanyol i la prevalença d’un model productiu orientat als preus baixos i la profusió de llocs de treball poc o gens qualificats, són dos factors que ens uniformitzen i amalgamen els uns amb als altres, a la vegada que allunyen Catalunya de l’Europa de l’eficiència i l’equitat. Malgrat els molt lloables esforços de l’administració i acadèmia catalanes, els ressorts més qualitatius, fonamentats en la innovació i recerca, són encara poc determinants en la generació de PIB i oportunitats en el mercat laboral.

Continue reading “Catalunya, motor d’Europa?”