Gran ressò mediàtic del dinar Àgora amb el MHP Carles Puigdemont i Quico Sallés

Fotografia de Jordi Bedmar, per gentilesa del Govern

 
GOVERN
President Puigdemont: “Farem un darrer intent de diàleg amb l’Estat, i si ens diuen que no, anirem a la segona part del referèndum o referèndum”

TV3 – TELENOTÍCIES VESPRE
Minut 16:35

8TV – 8 AL DIA – Marina Fernàndez
Puigdemont demana als catalans que s’hi preparin, que arriba l’hora de la veritat

LA VANGUARDIA – Luís B. García
Puigdemont carga contra Rajoy: “Hoy Tarradellas no podría bajar del avión”

LA VANGUARDIA – Quico Sallés
Los planes de Puigdemont según gane el sí o el no en el referéndum

ARA – Gerard Pruna
Puigdemont prepara l’última oferta per pactar el referèndum amb l’Estat

NACIÓ DIGITAL – Oriol March
De l’oferta formal a Rajoy a la negociació de la independència: així planifica Puigdemont el referèndum

Continua llegint “Gran ressò mediàtic del dinar Àgora amb el MHP Carles Puigdemont i Quico Sallés”

Conversem amb el MHP Carles Puigdemont sobre els moments decisius que afronta Catalunya

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Fa prop de vuit mesos que 72 vots a favor atorgaren la majoria parlamentària necessària a Carles Puigdemont per tirar endavant, després de superar la qüestió de confiança a la que s’havia voluntàriament sotmès, un programa polític orientat a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació no més tard de setembre de 2017. El compromís del president de l’executiu català era el d’implementar de forma imminent la segona i última fase del procés cap a la independència de Catalunya. D’aleshores ençà la maquinària agregada d’entitats, govern i majoria parlamentària opera a tot gas per sumar suports i fer possible aquesta consulta vinculant, destinada a produir plens efectes jurídics.

El Pacte Nacional pel Referèndum, que no només agrupa infinitat d’organitzacions socials i polítiques sinó també milers d’electes i persones a títol individual, és la constatació d’una voluntat col·lectiva rotunda, apuntalada en amplíssimes capes de la societat catalana. L’objectiu prioritari és el de pactar amb el govern i institucions espanyoles els termes del referèndum: pregunta, calendari, quòrums, i gestió dels resultats. Però si no hi ha una resposta positiva a aquesta demanda, la Generalitat convocarà igualment la ciutadania perquè s’expressi en relació a l’estatus polític de Catalunya. Data i pregunta seran anunciades abans de les vacances d’estiu. En definitiva, “referèndum o referèndum”, com resa l’eloqüent locució encunyada per Puigdemont.

Continua llegint “Conversem amb el MHP Carles Puigdemont sobre els moments decisius que afronta Catalunya”

Sant Jordi 2017, la meva tria


 

Els homes m’expliquen coses – Rebecca Solnit – Angle Editorial

El tren de les 17:14 – Ferran Requejo – Tibidabo Edicions

La generació de la independència – Francesc Marco-Palau – Editorial Gregal

Europe’s last chance – Guy Verhofstadt – Basic Books

Cròniques periodístiques i imatges de la trobada de sòcies i socis de SiJ amb el conseller Josep Rull

Ramon Valimañas, Josep Rull, Isabel-Helena Martí, Joan Amorós, Josep Amat i Dolors Feliu

 

 
ARA – Ot Serra
Rull referma que la “prioritat” del Govern és el referèndum i que es farà “malgrat les inhabilitacions”

NACIÓ DIGITAL – Isaac Meler
Rull insisteix que els consellers assumiran els riscos del referèndum

EUROPA PRESS
Rull: “No renunciaremos nunca al referéndum y los ciudadanos lo harán suyo”

Continua llegint “Cròniques periodístiques i imatges de la trobada de sòcies i socis de SiJ amb el conseller Josep Rull”

Trobada anual de sòcies i socis de Sobirania i Justícia amb el conseller Josep Rull

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Avui fa justament una setmana de la darrera visita de Mariano Rajoy a Catalunya. Davant d’un públic integrat únicament per membres i representants de l’elit econòmica catalana -amb notables absències-, donà a conèixer un pla d’inversions en infraestructures amb el qual el PP pretén desincentivar el procés independentista. L’anunci, inconcret i amb dotacions escadusseres, no ha estat, comprensiblement, capaç de suscitar massa adhesions. A Catalunya la credibilitat del govern espanyol, i confiança en el compliment dels seus compromisos, cotitza molt a la baixa.

Per si cal recordar-ho el dèficit fiscal que pateix el nostre país al si d’Espanya se situa, depenent de l’any, entre el 8 i el 10%, riquesa que se centrifuga a altres comunitats sota l’etiqueta de solidaritat interregional, i gràcies a la qual, per esmentar només un cas concret, el govern d’Extremadura pot gratificar fins a mil euros cada llar en concepte de renovació de mobiliari. Catalunya no només és objecte d’aquest drenatge permanent de recursos, sinó, a més a més, el percentatge d’inversions estatals en projectes d’infraestructures (9,5% l’any 2015) està molt per sota de la nostra aportació al PIB (19%) o pes poblacional (16%). Per acabar-ho d’adobar, una part exorbitant de les inversions aprovades no s’implementa mai (71% d’obra executada el 2015). Dels dos plans d’inversions destinats a millorar la xarxa de Rodalies se n’ha materialitzat del primer (2008-2015) un 10%, i del segon (2014-2016) un 4%. Però la situació d’infrafinançament crònic de Rodalies no és l’única reivindicació catalana. Un penós i extens repertori l’acompanya. El bloqueig sistemàtic -i de natura ideològica- al corredor mediterrani; les obres de desdoblament dels quaranta quilòmetres de via única ferroviària entre Tarragona i Vandellòs, iniciades fa quinze anys i encara inacabades; el desdoblament de la N-340, punt negre en seguretat viària que segueix causant sinistres mortals; el fre deliberat als vols intercontinentals de l’aeroport del Prat en benefici de Barajas; i un llarg, llarguíssim, etcètera.

Continua llegint “Trobada anual de sòcies i socis de Sobirania i Justícia amb el conseller Josep Rull”

Fracassa l’intent de Cs i PP d’expulsar Sobirania i Justícia del registre de transparència de la Unió Europea


 

Ha estat l’holandès Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió Europea, qui ha comunicat de forma categòrica als eurodiputats Enrique Calvet (ex-UPyD), Santiago Fisas (PP), Javier Nart (Cs) i Mª Teresa Giménez Barbat (ex-UPyD), que desestima la sol·licitud d’anul·lar la inscripció de Sobirania i Justícia i l’ANC en el registre de transparència de la Unió. Totes dues entitats, doncs, seguiran sent considerades grups d’interès amb capacitat d’interlocució davant les institucions europees. L’alt representant comunitari ha rebutjat els arguments esgrimits per Cs i PP en el sentit que promoure la independència de Catalunya vulnera els tractats de la Unió Europea. En l’escrit de resposta ha recordat també que no és tasca de la Comissió “expressar una posició sobre les qüestions d’organització interna relacionades amb l’ordre constitucional dels Estats membres”. Amb aquesta rèplica contundent la Comissió no només denega la possibilitat d’expulsió de les dues organitzacions independentistes del registre sinó que, a més, atorga carta de naturalesa a la seva activitat fundacional. Ens hem de felicitar. Que la democràcia prevalgui, encara que sigui només nord enllà, és sempre una bona notícia.

Enllaç de la pregunta de Cs i PP des del Parlament Europeu en relació a la inscripció de Sobirania i Justícia en el Registre de Transparència, i resposta de la Comissió Europea

Dialoguem amb el catalanòfil Yoshitomo Okuno de la Universitat Prefectural d’Aichi (Japó)

Isabel-Helena Martí, Yoshitomo Okuno, Ricard Gené, Beni Saball, Gerard Pasanau,
David Pla, Mateu Pedret i Mònica Morros

 

Aprofitant el viatge del professor Yoshitomo Okuno per terres catalanes un grup de membres de Sobirania i Justícia ens hem reunit amb ell per intercanviar impressions sobre la situació política catalana. És sempre enriquidor – i força convenient- escoltar punts de vista provinents d’especialistes d’altres contrades. La matèria de coneixement d’Okuno és la història econòmica i, més específicament, la de Catalunya al segle XVIII i principis del XIX. Ara mateix, però, està en fase de recerca i estudi sobre l’actual moviment sobiranista català i el resolut camí engegat per àmplies capes de la societat catalana envers la independència. L’acadèmic nipó s’interessà sobretot pels escenaris polítics que poden obrir-se un cop el referèndum d’autodeterminació sigui convocat pel govern de Catalunya.

Debatem amb Josep-Maria Terricabras i Josep M. Suàrez sobre Europa i el procés català

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Geopolítica.cat

Fou l’octubre de l’any passat, en un dinar-col·loqui organitzat per l’associació madrilenya Club Siglo XXI, que el, aleshores, ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel García Margallo, micro en mà i atenent una pregunta, exclamà: “El partit de Catalunya no es juga a casa sinó que es juga fora”. L’afirmació entrava en flagrant contradicció amb un dels seus més celebrats estirabots. Aquell de la Catalunya independent vagant per sempre més per l’espai sideral i exclosa ab aeternum de la Unió Europea. La badada del diplomàtic espanyol havia estat monumental. I doble. Per una banda, reconeixia que s’estava jugant un “partit”, o sia que existia una confrontació entre Catalunya i Espanya, contrariant així la consigna d’invisibilització dictada des del govern espanyol. Per l’altra, identificava públicament un actor extern decisiu, capaç d’influir en el resultat del plet: la comunitat internacional. És fàcil comprendre per què Mariano Rajoy, tan bon punt arribà l’ocasió, se’n desempallegà cames ajudeu-me del ministre, acomiadant-lo de l’executiu.

Europa és clau i el tauler on Catalunya s’ho jugarà pràcticament tot a nivell internacional en el moment que es produeixi el xoc de legitimitats amb l’Estat espanyol. L’estratègia de bloqueig sistemàtic practicada des de les institucions espanyoles davant la demanda catalana de diàleg polític no suscita gaire simpatia entre els socis comunitaris per bé que, fins ara, atès que encara no s’ha produït l’eclosió del conflicte, respecten el principi de no ingerència. No siguem incauts: tampoc frissen per dir-hi la seva. De fet, preferirien escapolir-se’n d’aquest tràngol incòmode si els fos possible. No obstant això, a Europa ha quallat la idea que l’origen del problema és sobretot democràtic. Els catalans volen votar però l’Estat espanyol els ho impedeix. A més la premsa internacional, i no només europea, manté el focus de forma persistent des que començaren les primeres mobilitzacions massives el 2010, i especialment després de la Diada del 2012.

Continua llegint “Debatem amb Josep-Maria Terricabras i Josep M. Suàrez sobre Europa i el procés català”