Seguir avançant


  
Tota una dècada. I ha passat, vista no vista, com una exhalació.

Entenc que aquesta pugui semblar una afirmació exagerada, excessiva. Però, així he viscut jo aquest cicle apassionant d’activisme cívic a Sobirania i Justícia. Des que al març del 2009 es va constituir la primera Junta Directiva, vaig formar-ne part. Primer com a vocal; després des del 2011 fins al 2014 com a vicepresidenta i, finalment, a partir d’aquell any, com a presidenta. Avui justament fa una setmana que s’ha produït el relleu. Molt necessari. No és bo que les persones ens perpetuem en els càrrecs. Per avançar, les entitats necessiten noves idees i formes de fer, i els individus endegar nous projectes.

Han estat deu anys immensos, en defensa dels Drets Civils i Polítics. Catalunya ja no serà mai més la mateixa. Ni tampoc aquelles i aquells que ens hem implicat, des del compromís cívic, en la construcció d’una comunitat de ciutadans empoderats, conjurats a favor del benestar, la justícia social, i el perfeccionament democràtic. La nostra obra  cívica, encarnada en el diàleg i la reflexió, però també en l’acció, ha estat fonamentalment una escola de democràcia. El vast capital social generat aquests anys d’activisme i mobilització ha plantat una llavor de futur. Un futur de ciutadans responsables i proactius, implicats en l’esdevenir dels assumptes col·lectius, amarats d’un sentit profund de pertinença. Oberts al món.

La llavor hi és. La tenacitat la regarà tothora. El fruit hi arribarà.