Reflexionem amb Joan Queralt i Odei Etxearte sobre la imminent sentència del judici de l’1-O

Àgora Queralt 1

El macrojudici de l’1-O al Tribunal Suprem està a les acaballes. Dimecres de la setmana vinent, després de les al·legacions finals de defenses i acusats, restarà vist per a sentència. Els set magistrats de la sala segona, encapçalats per Manuel Marchena, hauran d’impartir justícia. La perspectiva, però, no encoratja l’optimisme. En l’horitzó s’albira amb força el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Ahir les acusacions presentaren l’informe de conclusions definitives. Cop d’estat, alçament, violència física, clima insurreccional, col·laboració de la policia catalana. Quatre mesos de sessions denses, amb centenars de testimonis, experts, proves pericials i documentals han tingut un efecte imperceptible en la duríssima petició de càrrecs i penes: rebel·lió, sedició, malversació, pertinença a organització criminal, i fins a 25 anys d’empresonament. Ministeri fiscal, advocacia de l’estat i acusació particular han ratificat, quasi fil per randa, el relat, més polític que jurídic, que havien sostingut en els seus escrits previs, abans de la vista oral.

Poc importa que el fonament jurídic sigui exigu perquè l’objectiu és castigar tota una generació de polítics i activistes catalans. Fer-los desaparèixer de la vida pública, i posar la por al cos perquè en els propers anys siguin pocs a Catalunya que gosin perseverar en la via independentista. El partit ultra Vox ho explicità sense embuts durant la seva intervenció: “la majoria dels espanyols esperen condemnes que no només facin justícia, sinó que la sentència sigui dissuasòria per a altres persones en el futur”.

En paral·lel, una altra sala del Suprem feia públic ahir mateix un escrit mitjançant el qual se suspèn cautelarment l’exhumació de les despulles del cabdill Francisco Franco. El text afirma que el dictador fou cap d’estat a Espanya a partir de l’1 d’octubre de 1936, abans que acabés la guerra civil. És a dir, el màxim òrgan de la justícia espanyola dóna carta de naturalesa al cop d’estat contra el règim legítim de la segona república. Escandalós.

¿Hi ha indicis que ens permetin formular hipòtesis sobre cap a on pot inclinar-se’n la sentència? Si no és absolutòria, quin camí i calendari seguiran els consegüents recursos de les defenses? Quan trigarà l’afer en arribar a Estrasburg?

En parlarem amb Joan Queralt, catedràtic de dret penal a la UB, i amb Odei Etxearte, experimentada cronista parlamentària. Serà dimecres, 19 de juny, des de les 2 fins a 2/4 de 5 de la tarda, al restaurant Pomarada (Passeig de Gràcia, 78, pral., Barcelona).

Inscripcions: alicia.casals@sij.cat

T’hi esperem!