Enraonem amb el conseller Puigneró sobre els reptes i oportunitats de la República Digital


 

Internet ha esdevingut una palanca de canvi que està transformant acceleradament les societats en tots i cadascun dels àmbits que en formen part: l’econòmic, empresarial, sanitari, acadèmic, la governança pública. Construir un estat capdavanter al segle XXI és construir un estat digital. Les noves eines tecnològiques afavoreixen no només l’eficiència i transparència sinó també l’aprofundiment democràtic, empoderant la ciutadania dins d’un esquema més participatiu.

Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública del Govern de Catalunya esmerça bona part dels recursos i energies del departament a impulsar la República Digital, un sofisticat entramat administratiu hostatjat al núvol que ha d’apropar Catalunya a les democràcies més avançades. I també garantir la seva protecció davant de possibles amenaces externes. La iniciativa no només consisteix en l’establiment d’una identitat digital sinó que comprèn també altres àrees de potencial desenvolupament, a quina més engrescadora, com la creació d’una moneda digital o el vot electrònic. Puigneró assegura que per portar a terme el projecte no calen fons públics, sinó reproduir l’estructura en xarxa que la societat catalana ha bastit al llarg dels seus darrers tres-cents anys d’història, a vegades amb assoliments espaterrants com en el cas de l’U d’Octubre.

Si ho aconseguim no serem pas els primers. Estònia, un país amb tan sols 1,3 milions d’habitants està marcant el camí amb determinació. Al llarg de la seva agitada història ha patit cinc invasions russes. E-Estònia és el pla per defensar-se amb solvència si mai n’arriba la sisena.

L’estat espanyol n’és ben conscient, i malda per controlar i afeblir la capacitat d’operativa tecnològica de la Generalitat. El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) fou l’enclavament del Govern català més fustigat per Rajoy i els seus ministres durant els fets d’octubre de l’any passat. Els cossos de seguretat espanyols entraren fins a vint-i-vuit vegades per portar a terme detencions i escorcolls. En alguna ocasió sense ordre judicial. S’emportaren material de tota mena i en abundància, incloses capses de documentació feta xixines després d’haver passat pel destructor de papers. El 26 de gener de 1939 el tancs entraren per la Diagonal. La tardor passada els tancs entraren per les xarxes amb l’objectiu d’aturar el referèndum d’autodeterminació. Però, com és ben sabut, no se’n sortiren.

La societat civil catalana impulsà amb èxit la Revolució Industrial a finals del segle XVIII, amb un estat decadent i corrupte en contra. ¿Podrà al segle XXI erigir la República Digital i entomar els seriosos reptes que comporta?

En parlarem amb el conseller Puigneró, divendres, 26 d’octubre, a 2/4 de 8 de la tarda a la sala d’actes de La Casa Elizalde. L’escoltarem en una intervenció inicial, i després tindrem l’oportunitat d’enraonar amb ell.

Inscriu-te’n a lydia.pcasado@sij.cat

T’hi esperem!