Debatem sobre el referèndum de l’1 d’octubre amb Carles Boix i Esther Vera

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Fa uns dies irrompé en l’actualitat catalana una notícia insòlita: la policia espanyola havia estat investigant la lletra del musical “Mar i cel” de Dagoll Dagom. Segons informació del diari El Mundo s’investigà la peça “Himne dels pirates”, interpretada per alumnes d’entre deu i tretze anys en la festa de final de curs d’una escola de música de Palma de Mallorca, per considerar que podia incitar a l’odi. L’obra explica l’amor impossible entre una noia cristiana i un pirata musulmà durant la primera meitat del segle XVII i està basada en un dels textos teatrals més populars d’Àngel Guimerà, impulsor emblemàtic del ressorgiment cultural i polític catalanista de finals del segle XIX. Guimerà escrigué “Mar i cel” el 1888 i quatre anys després, el 1992, fou ponent de les Bases de Manresa, embrió autonomista considerat el primer acte polític del catalanisme envers l’estat espanyol.

D’aleshores ençà, aquests darrers cent vint-i-cinc anys, el catalanisme ha maldat per trobar una acomodació política que permetés a Catalunya l’autodeterminació interna dins de l’estat espanyol i satisfés les, àmpliament compartides, aspiracions d’autogovern de la seva ciutadania. Tanmateix, quaranta anys de democràcia no han servit perquè el Regne d’Espanya accepti el caràcter nacional de Catalunya i la reconegui com a subjecte polític. A més l’ús intensiu dels instruments legals, policials i jurisprudencials per frenar la iniciativa política catalana, ha convertit la seva població en una minoria territorial permanent sotmesa als designis unilaterals de les estructures político-institucionals espanyoles.

Davant de l’evident impossibilitat d’autodeterminació interna, la independència ha esdevingut el projecte polític central del catalanisme del segle XXI i el que congrega més adhesió social. Els preparatius pel referèndum d’autodeterminació de l’U d’Octubre segueixen el seu curs però hi ha aspectes rellevants que l’opinió pública reclama conèixer, com la llei del referèndum, la llei de transitorietat, el cens, el vot dels residents a l’exterior o els col·legis electorals. El Govern ha anunciat una sessió informativa el proper 4 de juliol en què president i vicepresident abordaran els assumptes relacionats amb l’operativa de la consulta. També ho faran el mateix dia, pel que fa a la dimensió legislativa, els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP en un acte al Parlament.

Tot just quaranta-vuit hores després, dijous 6 de juliol, Sobirania i Justícia organitza un dinar-col·loqui amb el catedràtic de ciència política de la Universitat de Princeton, Carles Boix, que, amb el títol Democràcia i autodeterminació, debatrà sobre totes aquestes qüestions. L’esdeveniment compta a més a més amb la participació de la periodista Esther Vera, directora del diari ARA. La vetllada tindrà lloc, com d’habitud, al Saló dels Camps Elisis del restaurant Pomarada (Passeig de Gràcia, 78, pral., Barcelona), de les 2 a 2/4 de 5 de la tarda i serà retransmesa en directe via Periscope des del compte de Sobirania i Justícia a Twitter: @sijcat

Fes-nos arribar la teva inscripció a alicia.casals@sij.cat

T’hi esperem!