Què està passant a Catalunya?

Ho debatem a Brussel·les!

 

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Sis anys de manifestacions multitudinàries, protagonitzades per centenars de milers de persones, han estat mostra fefaent de la mida i abast del moviment sobiranista català, un fenòmen democràtic, persistent i massiu, sense precedents a Europa. D’ençà la primera manifestació al juliol de 2010, motivada per la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’autonomia aprovat en referèndum, la base social favorable al dret a decidir del poble de Catalunya no ha deixat de créixer i consolidar-se.

L’expressió política d’aquest corrent es plasma en una majoria parlamentària, resultat de les darreres eleccions a la cambra baixa catalana al setembre de 2015, amb una participació del 75%. 72 diputats han arribat al parlament català amb un programa electoral independentista i 11 més són favorables a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació per bé que sense postular-se ni pel “sí” ni pel “no”. Són, doncs, 83 representants d’un total de 135 (61,5%) els que tenen el mandat democràtic de resoldre el conflicte sobre l’estatus polític de Catalunya mitjançant el vot i les urnes, tal com es féu al Regne Unit en el cas d’Escòcia.

Tanmateix, tots els intents d’impulsar el diàleg amb l’executiu espanyol han estat debades. Una duríssima judicialització contra els representants polítics del sobiranisme ha estat, fins al moment, l’única resposta. La intenció del govern de Catalunya és pactar els termes del referèndum amb l’estat espanyol: calendari, pregunta, quòrums i gestió dels resultats. Però si malgrat això l’acord no arriba el compromís amb els ciutadans catalans és el de celebrar igualment aquesta consulta, destinada a produir plens efectes jurídics.

Què ha causat una mobilització tan dilatada en el temps d’un segment tan ampli de la ciutadania catalana? Per què l’estat espanyol es nega a obrir la més petita escletxa al diàleg polític? Quins escenaris polítics i socials són plausibles si el govern espanyol no acorda i impedeix coactivament el vot dels ciutadans catalans? Quin impacte pot tenir el procés sobiranista català en la refundació europea?

Aquestes són algunes de les dimensions clau que poden ajudar a comprendre què està passant a Catalunya i que els promotors, Isabel-Helena Martí, presidenta de l’entitat cívica Sobirania i Justícia i Günter Dauwen, secretari general del think-tank Centre Maurits Coppieters, intentarem abordar i debatre en la 2a edició del “What’s going on in Catalonia?” que celebrarem dijous, 8 de juny a Brussel·les.

La taula rodona comptarà amb tres ponents de contrastada solvència:

Salvador Cardús, professor de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona
Roser Clavell, fundadora de Diplocat, Consell de Diplomàcia Pública (2012) i cònsol britànica (2001-07)
Antoni Abad, empresari i president de la patronal CECOT

L’acte, que té com a llengua de treball l’anglès, tindrà lloc a l’espai Live del complex L42 (Rue de la Loi, 42), de les 18:00 h fins a les 20:00 h d’acord amb el següent programa:

18:00 h – Benvinguda – Isabel-Helena Martí
18:10 h – Salvador Cardús
18:25 h – Roser Clavell
18:40 h – Antoni Abad
18:55 h – Debat
19:50 h – Conclusions – Günther Dauwen
20:00 h – Cloenda

L’organització ha encarregat un carro de cafès i tes a les 17:00 h a la mateixa sala Live de l’L42 per qui vulgui venir abans i fer una mica de networking amb ponents i assistents. Després de l’acte soparem tots plegats en un restaurant proper, vetllada oberta a tothom que desitgi participar-hi.

La inscripció a la taula rodona és gratuïta però necessària. Aquí: info@ideasforeurope.eu pots reservar la teva plaça a l’acte i/o al sopar.

T’hi esperem!


ATENCIÓ: És molt important que tinguis en compte els protocols de seguretat, en aquests moments d’observança imprescindible. Sisplau pensa en portar un document d’identitat que tingui la teva fotografia i el teu nom complet per acreditar-te el dia de l’esdeveniment. En cas contrari, no et serà possible accedir a la sala.