Procés constituent. Reptes i oportunitats.

Cartell Àgora Marta RoviraCartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

El procés constituent és el pal de paller sobre el que pivota el full de ruta del govern català, validat pels quasi dos milions de vots (un 47,8% dels sufragis emesos), i 72 escons, aconseguits per les candidatures independentistes les passades eleccions del 27 de setembre al Parlament. El procés constituent és una oportunitat magnífica perquè els catalans, independentistes o no, units al voltant del dret a decidir, actuem amb determinació en la gestió del nostre futur polític col·lectiu. Repensar a fons el país i reformular-lo perquè esdevingui més avançat socialment i democràtica és al nostre abast. Un procés constituent obert, transparent, inclusiu i plenament participatiu, que, en una primera fase, no prefiguri si l’estació final serà o no la independència ha de ser capaç d’aglutinar en el seu si tota l’energia i voluntats necessàries per tirar endavant el projecte d’un nou, i sobretot millor, país. La comissió parlamentària d’estudi del procés constituent (CEPC), presidida per Lluís Llach, on s’hi ha incorporat no només Junts pel Sí i la CUP-CC sinó també Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP), és la plasmació d’aquest concepte.

En el camp estrictament independentista, el programa polític de Junts pel Sí contempla un procés constituent desplegat en dues etapes consecutives. Una primera de caràcter deliberatiu, protagonitzada per la ciutadania sota paraigua institucional. I una segona de caràcter parlamentari, amb participació també ciutadana, engegada per unes eleccions constituents, seguida per la redacció de la constitució i culminada mitjançant un referèndum de ratificació del text constitucional. Al final del trajecte Catalunya, amb l’aprovació de la constitució, esdevindria, de facto, un estat independent.

L’esmena a la totalitat de la CUP-CC als pressupostos del govern, amb la impossibilitat ni tan sols de tramitar-los, i la qüestió de confiança a la que se sotmetrà el president Puigdemont al setembre ha encoratjat alguns sectors a reclamar una revisió del full de ruta. Es demana que la independència no sigui referendada mitjançant la ratificació de la constitució -com preveu el pla en curs- sinó amb un referèndum unilateral d’independència (RUI) després de la primera fase del procés constituent -en la qual, a més, s’han de preparar les estructures d’estat necessàries i les tres lleis de desconnexió-. D’aquesta forma, s’argumenta, s’evitaria la possible eventualitat que persones favorables a la independència acabessin votant en contra a causa d’un desacord amb el model de país o els termes consignats en el cos constitucional. Alhora minvarien els sotracs d’inestabilitat si per alguna raó el període entre la DUI (Llei de transitorietat jurídica) i la legitimació definitiva de l’estat independent (referèndum constitucional) s’allargués més dels 12 mesos inicialment previstos.

Els reptes són molts, com és natural. Caldrà pujar al carro no només la CUP sinó també les forces al voltant de CSQP. I avaluar en detall, i amb tot el rigor necessari, si és viable impulsar una consulta vinculant sense la col·laboració de l’estat que ens pugui portar més enllà del procés participatiu del 9-N. Però les oportunitats són moltes també. Un procés deliberatiu que abraci sense excepció tots els àmbits sectorials, i arribi fins al més petit dels racons de la geografia catalana, que interpel·li massivament a la ciutadania perquè esdevingui agent actiu en el disseny d’un nou i millor país, és un instrument democràtic esplèndid, d’enorme eficàcia i llarg recorregut. La plataforma Reinicia, constituïda per 13 entitats cíviques, entre elles Sobirania i Justícia, ha desenvolupat una metodologia que podria contribuir en aquesta comesa.

Dimarts, 28 de juny, parlarem de tot plegat en el proper dinar Àgora que portarà per títol “Procés constituent. Reptes i oportunitats” i que tindrà com a convidada Marta Rovira, secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya. La ponent posarà sobre la taula les seves principals idees en una intervenció inicial i, tot seguit, el periodista i productor televisiu, Toni Soler, encetarà el torn de paraula. La data de celebració de l’esdeveniment ens permetrà conèixer els resultats del referèndum sobre la sortida del Regne Unit de la UE i de les eleccions generals espanyoles. Disposarem, doncs, d’informació sensible que ens ajudarà a calibrar millor els escenaris i opcions plausibles de futur.

El dinar-col·loqui comptarà amb l’assistència de nombroses personalitats: la consellera Dolors Bassa i el secretari Oriol Amorós del departament de Treball, Afers Socials i Famílies; Anna Simó, secretària primera del Parlament; Sergi Sabrià, diputat i portaveu d’ERC; Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Irla; el politòleg Josep M. Reniu, director de l’Oficina per a la Millora de les Institucions d’Autogovern; Gabriel Rufián, diputat d’ERC al Congrés dels Diputats; Esther Vera, directora del diari ARA, entre d’altres.

Inscripcions: alicia.casals@sij.cat