Està Europa abocada al retrocés?

Àgora Altafaj

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Geopolítica.cat

A Europa, fins i tot una criatura es doblega sota el pes del passat,
com si portés una motxilla massa carregada”

La sentència està extreta de “La idea d’Europa”, la conferència llegendària pronunciada per George Steiner a l’Institut Nexus l’any 2004. Per l’assagista, filòsof i crític literari estatunidenc, fill de jueus austríacs fugits del nazisme, el fet europeu és fonamentalment el relat del viatge de la civilització portat a terme a través dels temps. Hi detecta fatiga perquè la història d’Europa, a vegades, pesa com una llosa, però aquest passat és també alliçonador i promesa d’un futur benigne, propici a l’individu, la col·lectivitat i la raó. A parer del pensador nord-americà el lideratge europeu, en període de globalització rampant, no ha de venir ni de l’economia, ni de doctrines polítiques sinó de la cultura. Una cultura la fonda tradició humanista de la qual fa possible convertir en univers d’avinença la diversitat més exuberant.

El desconcert generat per la crisi dels refugiats sirians, a més d’altres assumptes, està posant a prova, mentre el món observa atònit, la noció de Steiner d’una Europa il·lustrada. La gestió maldestra del conflicte des del punt de vista dels drets humans, i la discordança entre Brussel·les i les capitals comunitàries està malbaratant la bona imatge d’Europa com espai d’integració i actor internacional. Primer, la laminació de Schengen amb la reimplantació de controls fronterers, i després, l’acord amb Turquia per deportar els immigrants arribats a Grècia. El prestigi guanyat fa quatre anys amb la consecució del Nobel de la pau s’està desintegrant a passes gegantines. Fa a penes uns dies, en ocasió de l’acte de lliurament del premi Carlemany atorgat per la UE al papa Francesc, el pontífex es demanà en el seu discurs davant dels principals líders comunitaris:

“Què li ha passat a l’Europa de l’humanisme, la defensora dels drets humans,
la democràcia i la llibertat?”

En aquest seu annus horribilis particular, els Vint-i-vuit estan confrontant un feix de seriosos problemes a banda de la crisi dels refugiats: el perill terrorista, les persistents vicissituds financeres a l’eurozona i el Grexit -que, sembla, pot tornar altre cop a l’agenda europea-, el rebuig d’àmplies capes de la població a les polítiques de retallades i austeritat, l’auge del discurs euroescèptic de l’extrema dreta i els populismes, el desafiament als valors democràtics a Polònia i Hongria, la progressiva orientació prorussa de Bulgària, Romania i Eslovàquia. És, però, el referèndum del dia 23 de juny i la potencial retirada del Regne Unit de la UE el que provoca més neguit entre els governs i les institucions europees. La patacada podria ser colossal. Els més optimistes sostenen que davant d’aquesta eventualitat el pragmatisme proverbial de la UE, del que ha fet gala tothora, trobaria fórmules noves per mantenir una relació fluïda amb els britànics i preservar els llaços econòmics i polítics. Tanmateix, el perjudici moral al projecte d’unitat europeu podria tenir conseqüències, a hores d’ara, imprevisibles.

Som davant una cruïlla i el pronòstic és de canvi imminent. És elevat el risc de retrocés? Com ens afecten els aires nous que bufen des del continent? Poden la incertesa i la transformació resultar lesives al procés sobiranista o, contràriament, són una oportunitat per reafirmar davant les instàncies comunitàries les profundes conviccions europeistes de Catalunya? Podria un resultat favorable a la sortida britànica el dia 23 de juny impulsar un nou referèndum d’independència a Escòcia, i de retruc esperonar el procés independentista català?

El pes de la història a Europa és feixuc, com addueix amb erudició Steiner, però també, sovint, portador de bells auguris de progrés i millora. Amadeu Altafaj, representant permanent del govern de Catalunya davant la UE, ens ajudarà en l’intent de projectar una mirada catalana sobre l’afer i treure’n l’entrellat. Serà en el proper dinar-col·loqui Àgora de Sobirania i Justícia que tindrà lloc dilluns, 23 de maig a les 2 de la tarda, com d’habitud, al Saló dels Camps Elisis del restaurant Pomarada.

L’esdeveniment comptarà també amb la participació de Francina Esteve, professora de dret internacional públic i dret de la UE (UdG), i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN); i l’assistència de Jordi Bacaria, director del Cidob; Marc Jeffery, responsable de coordinació i planificació estratègica de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona; Eduard Sagarra, president de l’Associació per a les Nacions Unides; entre d’altres personalitats.

Sisplau fes-nos arribar la teva inscripció al correu-e alicia.casals@sij.cat