What’s going on in Catalonia?

We discuss it in London!

 

Cartell

Poster design by Xavier Grabulosa

 

Impressive images of mass demonstrations in favour of Catalan independence have gone around the world. A vigorous civic movement, self­-organized and supported by a broad sector of the middle classes, is forcing a change in the way politics is conducted in Catalonia. In the view of this grassroots movement, independence is not only linked to claims of identity (language and culture), but also, and especially, to the desire of establishing an own legal framework, based on complete self-­rule, and oriented towards the creation of an equitable, prosperous and democratically advanced society. This collective purpose, widely shared, is reflected in the configuration of the Catalan parliament, with a political majority in favour of independence following the last regional elections held on 27 September 2015. With a turnout around 75%, 48% voted for independence and an additional 11.5% were in favour of holding a referendum on self­-determination. Defenders of the status quo obtained 39% of the votes. Opinion polls indicate that 80% of Catalans -therefore, including many who voted for non-independentist parties- want to decide this issue in a democratic consultation, and that 87% would accept the outcome and adapt to the new political scenario. In spite of that, the Spanish government has repeatedly expressed its unwillingness to begin talks on the issue.

What has led such a broad segment of Catalan citizens to decide to support independence? Why have Catalan citizens chosen to organize themselves and to create influential civic platforms, alongside the traditional political parties? How are Spanish political leaders and institutions facing up to this situation? And what about Europeans? Is what is happening in Catalonia just an internal Spanish affair or does it involve the rest of Europe too?

These are some of the key dimensions that may help understand what’s going on in Catalonia, and which the promoters of the event want to put forward for discussion. The Catalan civic body Sobirania i Justíca (Sovereignty and Justice), the University of Cambridge Forum on Geopolitics and the think-­tank Project for Democratic Union, are the event organizers. It is also possible thanks to the collaboration of the Delegation of the Catalan Government to the United Kingdom and Ireland, and the London Academy of Diplomacy.

The roundtable has three distinguished speakers:

Montserrat Guibernau, doctor in Philosophy, M. Phil in Social and Political Theory, University of Cambridge, and visiting scholar at the Department of Politics and International Studies (POLIS).
Antoni Castells, professor of Public Finance at the University of Barcelona; Minister of Economy and Finance of the Government of Catalonia (2003-­2010).
Miquel Puig, economist and author; CEO of the Catalan Universities Shared Services Consortium.

The event will be held from 17.00h to 19.00h in the lecture theatre of INTO London Middlesex Street with the following programme:

17.00h – Opening remarks – Isabel Helena Martí
17.05h ­- Introduction ­- Brendan Simms
17.10h -­ Montserrat Guibernau
17.30h -­ Antoni Castells
17.50h ­- Miquel Puig
18.10h -­ Break
18.15h -­ Discussion
18.55h -­ Closing remarks­ – Brendan Simms and Isabel-­Helena Martí

Isabel-­Helena Martí is president of Sobirania i Justícia and Brendan Simms is director of the Forum on Geopolitics at Cambridge University and president of the Project for Democratic Union.

A Catalan wine tasting, open to all attendees, will follow the event.

Please, note that registration is free but required.


“Què està passant a Catalunya?”

Ho debatem a Londres!

 

Les imatges impressionants de manifestacions multitudinàries a favor de la independència a Catalunya han donat la volta al món. Un vigorós moviment cívic, auto-organitzat i bastit sobre un extens sector de les classes mitjanes, està impulsant un canvi en la forma de fer de la política catalana. Des de la perspectiva d’aquest moviment de base, la independència no està només lligada a les reivindicacions de caràcter identitari (llengua i cultura), sinó sobretot, al desig d’establir un marc jurídic propi, basat en l’autogovern complet, i orientat a la consecució d’una societat equitativa, pròspera i avançada democràticament. Aquest propòsit col·lectiu, compartit àmpliament, es reflecteix en la configuració del parlament català que compta amb una majoria política independentista després de les darreres eleccions autonòmiques, celebrades el passat 27 de setembre de 2015. Amb una participació al voltant del 75%, un 48% votà per la independència i un 11,5% addicional a favor de la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. Els defensors de l’statu quo obtingueren un 39% dels sufragis. Els sondeigs d’opinió indiquen que un 80% dels catalans -inclosos, per tant, molts votants de partits no independentistes- volen decidir aquesta qüestió en una consulta democràtica, i que un 87% acceptarien el resultat i s’adaptarien al nou escenari polític. No obstant això, el govern espanyol ha expressat amb reiteració el seu rebuig a parlar-ne.

Què ha portat a un segment tan ampli dels ciutadans catalans a abraçar la independència? Per què els ciutadans catalans han decidit auto-organitzar-se i crear influents plataformes cíviques al costat dels partits polítics tradicionals? Com estan encarant aquesta situació els dirigents polítics i les institucions espanyoles? I les europees? El que està passant a Catalunya, és només un afer intern espanyol o d’alguna forma concerneix a la resta d’Europa també?

Aquestes són algunes de les dimensions clau que poden ajudar a comprendre què està passant a Catalunya, i que els promotors de l’esdeveniment volen posar a sobre la taula. L’entitat cívica Sobirania i Justícia, el Forum on Geopolitics de la Universitat de Cambridge i el think-tank Project for Democratic Union són els organitzadors de l’acte. També és possible gràcies a la col·laboració de la Delegació del Govern de Catalunya al Regne Unit i Irlanda, i de la London Academy of Diplomacy.

La taula rodona compta amb tres ponents il·lustres:

Montserrat Guibernau, doctora en ciència política i investigadora visitant al Departament de Ciència Política i Estudis Internacionals (POLIS) de la Universitat de Cambridge.
Antoni Castells, professor d’hisenda pública a la Universitat de Barcelona; conseller d’Economia i Finances del govern de la Generalitat de Catalunya (2003-2010).
Miquel Puig, economista i autor; director general del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya.

L’acte tindrà lloc des de les 17:00h fins a les 19:00h a la sala de conferències de l’INTO de Middlesex St. a Londres d’acord amb el següent programa:

17:00h – Benvinguda – Isabel-Helena Martí
17:05h – Introducció – Brendan Simms
17:10h – Montserrat Guibernau
17:30h – Antoni Castells
17:50h – Miquel Puig
18:10h – Pausa
18:15h – Debat
18:55h – Cloenda – Brendan Simms i Isabel-Helena Martí

Isabel-Helena Martí és presidenta de Sobirania i Justícia i Brendan Simms director del Forum on Geopolitics de Cambridge i president de Project for Democratic Union.

S’oferirà un tast de vins catalans i assortit de formatges i fruites als assistents després de l’acte.

Sisplau, recorda que la inscripció és gratuïta però necessària.