Repensar els partits polítics

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

En una societat avançada, l’ideal democràtic exigeix el perfeccionament progressiu i suscita expectatives que han de ser satisfetes. Tanmateix, els instruments a disposició de governs i institucions s’han vist, en els darrers temps, disminuïts en les seves capacitats per gestionar els afers quotidians de la ciutadania, inserida en comunitats cada vegada més plurals i fragmentades. Una bona política aplicada a col·lectius heterogenis pot resultar ineficient i generar frustració entre capes específiques de la població. Per l’altra banda, el fenomen de la globalització allunya geogràficament la possible arrel, agents o desllorigadors dels assumptes locals. També disposem cada cop de més informació. Manta vegades aquest cabal de coneixement posa al descobert pràctiques polítiques escassament exemplars: corrupció, incompliments de compromisos electorals, picabaralles entre polítics. Tot plegat fa néixer la desafecció.

Aquest fenomen s’enquadra en un corrent de fons que, des de fa algunes dècades, abasta el conjunt dels països occidentals. El descontentament de la ciutadania en relació a les institucions públiques democràtiques és norma general arreu, per bé que, ben segur, el perfil baix i precarietat de la democràcia espanyola, en la qual té origen l’actual sistema representatiu català, actua com a desencadenant addicional. A Catalunya la credibilitat dels partits polítics, especialment els que han ostentat més responsabilitats de govern, sia autonòmic o municipal, s’ha vist afectada per un seriós desgast. Sospites de finançament il·legal (algunes contrastades judicialment); tràfic d’influències; portes giratòries; manca de transparència; poca porositat amb la societat civil; estructures internes fortament jerarquitzades, sotmeses a hiperlideratges i minsa participació de les bases; són algunes de les causes.

Des que l’opció política dels que volen la independència ha esdevingut majoritària, per davant tant d’aquells que pretenen la preservació de l’actual statu quo, com dels que anhelen seguir dins de l’estat espanyol havent-se reconegut el dret a decidir dels catalans, tot, absolutament tot, està sotmès a reformulació. El desig de construir un país nou, nacionalment ple, socialment just, econòmicament pròsper i democràticament avançat posa en qüestió tots els elements que, fins avui, han format part de l’ecosistema polític i institucional català. Repensar un país implica repensar-ho tot. Inclosos, naturalment, els seus partits polítics.

I és aquesta la qüestió que posarem sobre la taula en el proper dinar-col·loqui Àgora de Sobirania i Justícia. Hem demanat a Artur Mas, president de CDC i 129è President de la Generalitat de Catalunya, que ens ajudi a reflexionar sobre com han de ser els partits en aquest nou marc, perquè esdevinguin eines útils en una Catalunya millor. El periodista i professor de Comunicació a la URL, Francesc-Marc Álvaro, participarà en l’esdeveniment enriquint el debat que seguirà a la intervenció inicial del ponent. El dinar comptarà també amb l’assistència de l’alcaldessa de Figueres, Marta Felip; del diputat de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya, David Bonvehí; de l’ex-assessor presidencial en matèria d’Hisenda, Joan Iglesias; del president de Ferrmed, Joan Amorós; del president de la patronal CECOT, Antoni Abad; de la consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Yvonne Griley; així com d’altres personalitats de relleu social i polític.