Cobertura dels mitjans dinar Àgora amb Carles Mundó

TV3
El conseller Mundó defensa el referèndum com l’instrument “més útil” per saber l’opinió dels ciutadans

El Punt Avui 
Mundó i el proverbi xinès

La Vanguardia
Mundó ve possible una condena por el 9N pero cree que los tribunales preferirían no juzgarlo
Mundó da al colauismo la “llave de la mayoría independentista”

Continue reading “Cobertura dels mitjans dinar Àgora amb Carles Mundó”

Galeria fotogràfica dinar Àgora amb Carles Mundó

Fotografies: Xavier Portet

Arriben temps intensos

cartell-agora-mundo-voraCartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

L’actualitat nacional bull i tot indica que la intensitat no farà més que aguditzar-se en el futur immediat. El president Puigdemont ha manifestat públicament la intenció de l’executiu català de culminar el procés d’independència el proper estiu i convocar eleccions constituents no més enllà d’octubre de 2017. També ha explicat que es podria tirar endavant un referèndum sobre la independència si estudiada l’opció resulta tècnicament viable. Ens trobem, doncs, en l’últim tram del procés polític que ha de portar a la creació d’un estat independent a Catalunya.

Dimarts, 27 de setembre, el conseller de Justícia Carles Mundó protagonitzarà el proper dinar-col·loqui Àgora de Sobirania i Justícia. Amb el suggeridor títol “Preparats per fer el cim” debatrem amb el ponent com el país està encarant aquesta darrera etapa del procés. El nostre convidat farà una primera intervenció d’uns vint minuts i, tot seguit, obrirem el torn de paraula entre els assistents. L’esdeveniment comptarà amb la participació de Sergi Blàzquez, president de l’associació de juristes Drets i advocat defensor del cap de files del Partit Demòcrata Català al congrés Francesc Homs, encausat pel 9-N; i també l’assistència de Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

Continue reading “Arriben temps intensos”

Recursos dinar Àgora amb Marta Rovira

El Punt Avui
Rovira condiciona el RUI al fet que sigui vinculant i el resultat, efectiu l’endemà

La Vanguardia
Rovira asegura que la DUI será la aprobación de la Transitorietat jurídica
Miquel Iceta se confunde y asiste a una comida con Marta Rovira

El Nacional
Rovira: “La DUI és la Llei de transitorietat jurídica”
Iceta, queda’t al Procés Constituent!

Fotos: Xavier Portet

Procés constituent. Reptes i oportunitats.

Cartell Àgora Marta RoviraCartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

El procés constituent és el pal de paller sobre el que pivota el full de ruta del govern català, validat pels quasi dos milions de vots (un 47,8% dels sufragis emesos), i 72 escons, aconseguits per les candidatures independentistes les passades eleccions del 27 de setembre al Parlament. El procés constituent és una oportunitat magnífica perquè els catalans, independentistes o no, units al voltant del dret a decidir, actuem amb determinació en la gestió del nostre futur polític col·lectiu. Repensar a fons el país i reformular-lo perquè esdevingui més avançat socialment i democràtica és al nostre abast. Un procés constituent obert, transparent, inclusiu i plenament participatiu, que, en una primera fase, no prefiguri si l’estació final serà o no la independència ha de ser capaç d’aglutinar en el seu si tota l’energia i voluntats necessàries per tirar endavant el projecte d’un nou, i sobretot millor, país. La comissió parlamentària d’estudi del procés constituent (CEPC), presidida per Lluís Llach, on s’hi han incorporat no només Junts pel Sí i la CUP-CC sinó també Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP) i el PP, és la plasmació d’aquest concepte.

En el camp estrictament independentista, el programa polític de Junts pel Sí contempla un procés constituent desplegat en dues etapes consecutives. Una primera de caràcter deliberatiu, protagonitzada per la ciutadania sota paraigua institucional. I una segona de caràcter parlamentari, amb participació també ciutadana, engegada per unes eleccions constituents, seguida per la redacció de la constitució i culminada mitjançant un referèndum de ratificació del text constitucional. Al final del trajecte Catalunya, amb l’aprovació de la constitució, esdevindria, de facto, un estat independent.

Continue reading “Procés constituent. Reptes i oportunitats.”

Compareixença de Reinicia davant la comissió d’estudi del procés constituent del Parlament

Canal Parlament: vídeo de la sessió 

Compareixença 5

Portaveus de Reinicia: Jaume López, Isabel-Helena Martí i Jordi Rich

 

La participació ciutadana en el procés constituent

Bona tarda, president, senyores i senyors diputats.

El professor Jaume López, que m’ha precedit en l’ús de la paraula, s’ha referit al procés constituent. L’oportunitat de bastir un marc político-jurídic nou que faci que el nostre país es pugui repensar, reformular, per ser millor i, sobretot, per augmentar la prosperitat i benestar de les persones que l’habiten és avui a dalt de tot en les prioritats de l’agenda política catalana.

No només són els polítics i les institucions que estan rumiant sobre com articular el procés de constitució d’aquest nou país. També ho està fent, ho estem fent, des de fa temps, la ciutadania. Amplis sectors de la població catalana, estem mobilitzats i compromesos amb aquesta Catalunya del segle XXI, de la que abans parlàvem i que anhelem amb tanta, tantíssima força.

Reinicia és justament això: una plataforma ciutadana, constituïda per 13 entitats diferents. És, doncs, un espai de suma i intercanvi eminentment plural. És plural des de molts punts de vista, com ho és i ho serà cada vegada més la nostra Catalunya del segle XXI. Reinicia és plural quant a la mida de les entitats que la composen: petites, mitjanes, grans. És també plural quant al ventall ideològic: més a la dreta, més a l’esquerra. També és plural en l’eix de la independència. A Reinicia hi ha qui té un programa orientat envers la consecució de la independència i hi ha qui no. Vaja, que hi ha independentistes i no independentistes. Com a Catalunya. I aquesta és una part molt important de la identitat de Reinicia. Volem ser tan plurals i inclusius com sigui possible, per assemblar-nos al màxim al nostre país. I, a partir d’aquí, contribuir a eixamplar la base social que participi i se senti interpel·lada pel projecte de dissenyar i erigir un nou i millor país. Volem ajudar, posar el nostre petit granet de sorra perquè aquest nou país neixi amb la màxima legitimitat. Creiem que la legitimitat provindrà d’un procés constituent que sigui obert, transparent, participatiu i inclusiu.

Continue reading “Compareixença de Reinicia davant la comissió d’estudi del procés constituent del Parlament”

Recursos dinar Àgora amb Amadeu Altafaj

La Vanguardia
El “embajador” catalán en la UE exige al Govern comportarse “como un Estado”

El Punt Avui
El representant del govern a Brussel·les acusa l’Estat de “boicotejar” l’acció exterior catalana

VilaWeb
Altafaj acusa l’estat espanyol de boicotar l’acció exterior catalana

Fotos: Xavier Portet

Està Europa abocada al retrocés?

Àgora Altafaj

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Geopolítica.cat

A Europa, fins i tot una criatura es doblega sota el pes del passat, com si portés una motxilla massa carregada”

La sentència està extreta de “La idea d’Europa”, la conferència llegendària pronunciada per George Steiner a l’Institut Nexus l’any 2004. Per l’assagista, filòsof i crític literari estatunidenc, fill de jueus austríacs fugits del nazisme, el fet europeu és fonamentalment el relat del viatge de la civilització portat a terme a través dels temps. Hi detecta fatiga perquè la història d’Europa, a vegades, pesa com una llosa, però aquest passat és també alliçonador i promesa d’un futur benigne, propici a l’individu, la col·lectivitat i la raó. A parer del pensador nord-americà el lideratge europeu, en període de globalització rampant, no ha de venir ni de l’economia, ni de doctrines polítiques sinó de la cultura. Una cultura la fonda tradició humanista de la qual fa possible convertir en univers d’avinença la diversitat més exuberant.

El desconcert generat per la crisi dels refugiats sirians, a més d’altres assumptes, està posant a prova, mentre el món observa atònit, la noció de Steiner d’una Europa il·lustrada. La gestió maldestra del conflicte des del punt de vista dels drets humans, i la discordança entre Brussel·les i les capitals comunitàries està malbaratant la bona imatge d’Europa com espai d’integració i com actor internacional. Primer, la laminació de Schengen amb la reimplantació de controls fronterers, i després, l’acord amb Turquia per deportar els immigrants arribats a Grècia. El prestigi guanyat fa quatre anys amb la consecució del Nobel de la pau s’està desintegrant a passes gegantines. Fa a penes uns dies, en ocasió de l’acte de lliurament del premi Carlemany atorgat per la UE al papa Francesc, el pontífex es demanà en el seu discurs davant dels principals líders comunitaris:

“Què li ha passat a l’Europa de l’humanisme, la defensora dels drets humans, la democràcia i la llibertat?”

Continue reading “Està Europa abocada al retrocés?”

El repte d’explicar què passa a Catalunya a un públic anglosaxó

Londres 1

A la taula d’esquerra a dreta:
M. Puig, A. Castells, B. Simms, M. Guibernau i I.H. Martí

 

Són, sens dubte, molts els motius que poden originar un viatge a Londres. Una de les ciutats, no només més cosmopolites i grans d’Europa amb prop de 9 milions d’habitants, sinó també seu d’ambaixades, universitats i laboratoris d’idees d’enorme influència internacional. Dimarts passat, 3 de maig, la capital britànica serví d’escenari a l’acte What’s going on in Catalonia?, organitzat per Sobirania i Justícia, el Forum on Geopolitics de la Universitat de Cambridge i el think-tank Project for Democratic Union (PDU). L’objectiu: donar a conèixer la situació política catalana a un públic anglosaxó. L’auditori del campus londinenc de la Universitat de Newcastle, al nucli històric de la ciutat i a tan sols uns minuts de l’atrafegada estació de ferrocarrils de Liverpool Street, s’omplí per sentir als tres oradors i participar en l’intens debat que seguí les seves intervencions. Entre el públic congregat hi havia Josep Manuel Suàrez, delegat del govern al Regne Unit i Irlanda;  Geoff Cowling, antic cònsol del Regne Unit a Barcelona; i la periodista Jessica Winch, adjunta al cap d’internacional del rotatiu The Telegraph. L’esdeveniment comptà també amb la col·laboració de la Delegació del Govern de Catalunya al Regne Unit i Irlanda, i de la London Academy of Diplomacy. A la taula tres ponents de primer ordre: la professora de ciència política Montserrat Guibernau, l’exconseller Antoni Castells i l’economista Miquel Puig.

Montserrat Guibernau fou la primera en parlar. Arrencà una ovació espontània entre sectors de l’audiència quan assegurà que Catalunya obtindria el reconeixement com estat membre de la Unió Europea en algun moment o altre. Tot seguit, però, afegí que no es produiria de forma ràpida i, encara menys, immediata. Establí un període referencial d’uns deu anys. L’escassa consciència de la complexitat de l’objectiu de la independència és un factor, en opinió de la professora Guibernau, que pot generar incredulitat i frustració davant de situacions que dificultin el full de ruta de l’actual executiu català. A més a més, insistí que la manca d’unitat entre els actors polítics sobiranistes debilita la causa catalana i perjudica la seva projecció exterior. Imprescindible, doncs, promoure la confiança entre l’estament polític.

Continue reading “El repte d’explicar què passa a Catalunya a un públic anglosaxó”

Galeria d’imatges “What’s going on in Catalonia?”

Fotos: Ramon Valimañas