Cròniques periodístiques i imatges de la trobada de sòcies i socis de SiJ amb el conseller Josep Rull

Ramon Valimañas, Josep Rull, Isabel-Helena Martí, Joan Amorós, Josep Amat i Dolors Feliu

 

 
ARA – Ot Serra
Rull referma que la “prioritat” del Govern és el referèndum i que es farà “malgrat les inhabilitacions”

NACIÓ DIGITAL – Isaac Meler
Rull insisteix que els consellers assumiran els riscos del referèndum

EUROPA PRESS
Rull: “No renunciaremos nunca al referéndum y los ciudadanos lo harán suyo”

Continua llegint “Cròniques periodístiques i imatges de la trobada de sòcies i socis de SiJ amb el conseller Josep Rull”

Trobada anual de sòcies i socis de Sobirania i Justícia amb el conseller Josep Rull

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Avui fa justament una setmana de la darrera visita de Mariano Rajoy a Catalunya. Davant d’un públic integrat únicament per membres i representants de l’elit econòmica catalana -amb notables absències-, donà a conèixer un pla d’inversions en infraestructures amb el qual el PP pretén desincentivar el procés independentista. L’anunci, inconcret i amb dotacions escadusseres, no ha estat, comprensiblement, capaç de suscitar massa adhesions. A Catalunya la credibilitat del govern espanyol, i confiança en el compliment dels seus compromisos, cotitza molt a la baixa.

Per si cal recordar-ho el dèficit fiscal que pateix el nostre país al si d’Espanya se situa, depenent de l’any, entre el 8 i el 10%, riquesa que se centrifuga a altres comunitats sota l’etiqueta de solidaritat interregional, i gràcies a la qual, per esmentar només un cas concret, el govern d’Extremadura pot gratificar fins a mil euros cada llar en concepte de renovació de mobiliari. Catalunya no només és objecte d’aquest drenatge permanent de recursos, sinó, a més a més, el percentatge d’inversions estatals en projectes d’infraestructures (9,5% l’any 2015) està molt per sota de la nostra aportació al PIB (19%) o pes poblacional (16%). Per acabar-ho d’adobar, una part exorbitant de les inversions aprovades no s’implementa mai (71% d’obra executada el 2015). Dels dos plans d’inversions destinats a millorar la xarxa de Rodalies se n’ha materialitzat del primer (2008-2015) un 10%, i del segon (2014-2016) un 4%. Però la situació d’infrafinançament crònic de Rodalies no és l’única reivindicació catalana. Un penós i extens repertori l’acompanya. El bloqueig sistemàtic -i de natura ideològica- al corredor mediterrani; les obres de desdoblament dels quaranta quilòmetres de via única ferroviària entre Tarragona i Vandellòs, iniciades fa quinze anys i encara inacabades; el desdoblament de la N-340, punt negre en seguretat viària que segueix causant sinistres mortals; el fre deliberat als vols intercontinentals de l’aeroport del Prat en benefici de Barajas; i un llarg, llarguíssim, etcètera.

Continua llegint “Trobada anual de sòcies i socis de Sobirania i Justícia amb el conseller Josep Rull”

Fracassa l’intent de Cs i PP d’expulsar Sobirania i Justícia del registre de transparència de la Unió Europea


 

Ha estat l’holandès Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió Europea, qui ha comunicat de forma categòrica als eurodiputats Enrique Calvet (Cs), Santiago Fisas (PP), Javier Nart (Cs) i Mª Teresa Giménez Barbat (Cs), que desestima la sol·licitud d’anul·lar la inscripció de Sobirania i Justícia i l’ANC en el registre de transparència de la Unió. Totes dues entitats, doncs, seguiran sent considerades grups d’interès amb capacitat d’interlocució davant les institucions europees. L’alt representant comunitari ha rebutjat els arguments esgrimits per Cs i PP en el sentit que promoure la independència de Catalunya vulnera els tractats de la Unió Europea. En l’escrit de resposta ha recordat també que no és tasca de la Comissió “expressar una posició sobre les qüestions d’organització interna relacionades amb l’ordre constitucional dels Estats membres”. Amb aquesta rèplica contundent la Comissió no només denega la possibilitat d’expulsió de les dues organitzacions independentistes del registre sinó que, a més, atorga carta de naturalesa a la seva activitat fundacional. Ens hem de felicitar. Que la democràcia prevalgui, encara que sigui només nord enllà, és sempre una bona notícia.

Enllaç de la pregunta de Cs i PP des del Parlament Europeu en relació a la inscripció de Sobirania i Justícia en el Registre de Transparència, i resposta de la Comissió Europea

Dialoguem amb el catalanòfil Yoshitomo Okuno de la Universitat Prefectural d’Aichi (Japó)

Isabel-Helena Martí, Yoshitomo Okuno, Ricard Gené, Beni Saball, Gerard Pasanau,
David Pla, Mateu Pedret i Mònica Morros

 

Aprofitant el viatge del professor Yoshitomo Okuno per terres catalanes un grup de membres de Sobirania i Justícia ens hem reunit amb ell per intercanviar impressions sobre la situació política catalana. És sempre enriquidor – i força convenient- escoltar punts de vista provinents d’especialistes d’altres contrades. La matèria de coneixement d’Okuno és la història econòmica i, més específicament, la de Catalunya al segle XVIII i principis del XIX. Ara mateix, però, està en fase de recerca i estudi sobre l’actual moviment sobiranista català i el resolut camí engegat per àmplies capes de la societat catalana envers la independència. L’acadèmic nipó s’interessà sobretot pels escenaris polítics que poden obrir-se un cop el referèndum d’autodeterminació sigui convocat pel govern de Catalunya.

Debatem amb Josep-Maria Terricabras i Josep M. Suàrez sobre Europa i el procés català

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Geopolítica.cat

Fou l’octubre de l’any passat, en un dinar-col·loqui organitzat per l’associació madrilenya Club Siglo XXI, que el, aleshores, ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel García Margallo, micro en mà i atenent una pregunta, exclamà: “El partit de Catalunya no es juga a casa sinó que es juga fora”. L’afirmació entrava en flagrant contradicció amb un dels seus més celebrats estirabots. Aquell de la Catalunya independent vagant per sempre més per l’espai sideral i exclosa ab aeternum de la Unió Europea. La badada del diplomàtic espanyol havia estat monumental. I doble. Per una banda, reconeixia que s’estava jugant un “partit”, o sia que existia una confrontació entre Catalunya i Espanya, contrariant així la consigna d’invisibilització dictada des del govern espanyol. Per l’altra, identificava públicament un actor extern decisiu, capaç d’influir en el resultat del plet: la comunitat internacional. És fàcil comprendre per què Mariano Rajoy, tan bon punt arribà l’ocasió, se’n desempallegà cames ajudeu-me del ministre, acomiadant-lo de l’executiu.

Europa és clau i el tauler on Catalunya s’ho jugarà pràcticament tot a nivell internacional en el moment que es produeixi el xoc de legitimitats amb l’Estat espanyol. L’estratègia de bloqueig sistemàtic practicada des de les institucions espanyoles davant la demanda catalana de diàleg polític no suscita gaire simpatia entre els socis comunitaris per bé que, fins ara, atès que encara no s’ha produït l’eclosió del conflicte, respecten el principi de no ingerència. No siguem incauts: tampoc frissen per dir-hi la seva. De fet, preferirien escapolir-se’n d’aquest tràngol incòmode si els fos possible. No obstant això, a Europa ha quallat la idea que l’origen del problema és sobretot democràtic. Els catalans volen votar però l’Estat espanyol els ho impedeix. A més la premsa internacional, i no només europea, manté el focus de forma persistent des que començaren les primeres mobilitzacions massives el 2010, i especialment després de la Diada del 2012.

Continua llegint “Debatem amb Josep-Maria Terricabras i Josep M. Suàrez sobre Europa i el procés català”

Petita crònica i galeria fotogràfica d’una trobada gens anodina amb el conseller Toni Comín

Isabel-Helena Martí, Toni Comín, Jordi Domingo i Beni Saball

 

Una inoportuna grip impedí ahir a Lluís Llach participar en l’acte de Sobirania i JustíciaUn país nou. Un país millor” per enraonar sobre procés constituent i participació ciutadana, tal com estava previst. Afortunadament el conseller de Salut, Toni Comín, acceptà la nostra invitació per substituir al diputat convalescent, malgrat haver-la formulat amb a penes unes hores d’antelació.

La conversa amb els nostres tres ponents, Comín, Saball i Domingo, fou distesa i estimulant alhora. Les intervencions del conseller Comín, explícites i exemptes de qualsevol retòrica innecessària, suscitaren, en tot moment, la complicitat de l’audiència que agraí el to franc i directe emprat per l’orador. “Arriba l’hora de la veritat i cal estar a l’altura de les circumstàncies” etzibà taxatiu, en referència a la imminent discussió i votació de la Llei de Transitorietat Jurídica al Parlament i la convocatòria del referèndum sobre la independència de Catalunya. Davant dels nous escenaris polítics que s’albiren en temps propers, suggerí la necessitat que les entitats treballin en un “potent catàleg de mobilitzacions” que puguin contribuir a desllorigar possibles situacions de bloqueig propiciades des de l’Estat espanyol. Per l’altra banda, Roger Buch, director del Programa d’Innovació i Qualitat Democràtica del Govern de Catalunya, donà notícia del cicle sobre processos constituents al món, organitzat pel Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya i que serà inaugurat d’aquí a un parell de setmanes al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Continua llegint “Petita crònica i galeria fotogràfica d’una trobada gens anodina amb el conseller Toni Comín”

Una conversa amb Lluís Llach sobre procés constituent i participació ciutadana

conversa-lluis-llach-vora

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

És innegable que la societat civil ha estat un poderós agent instigador que, amb les institucions, ha portat Catalunya on és ara: a punt de decidir a les urnes si vol esdevenir un nou estat dins d’Europa. El parlament i el govern de Catalunya estan compromesos amb la celebració d’un referèndum d’autodeterminació que haurà d’arribar enguany, no més enllà del mes de setembre. Si una majoria de catalans s’inclina pel “sí” s’engegarà, tot seguit, la primera fase del procés constituent que comptarà amb un ambiciós programa de participació ciutadana. Entitats i partits debatran en un fòrum social constituent sobre els principals aspectes del nou marc político-jurídic. Una consulta ciutadana validarà les resolucions a què s’arribi i esdevindran vinculants per l’Assemblea General, l’ens encarregat de redactar la constitució catalana els membres del qual seran elegits en unes eleccions el 2018. Finalment, la carta magna haurà de ser ratificada mitjançant un nou referèndum.

El procés constituent ens ofereix l’oportunitat que el nostre país es pugui repensar, reformular a fons. Respon a la noció d’una Catalunya sobirana, forjada amb l’empenta i les aportacions dels seus ciutadans, i fonamentada en una democràcia avançada capaç de trobar un equilibri entre democràcia representativa, participativa, i directa. No volem només un país nou, en volem un de molt millor.

Continua llegint “Una conversa amb Lluís Llach sobre procés constituent i participació ciutadana”

Trobada amb observadors internacionals del judici pel 9-N

Primera foto, d’esquerra a dreta:
Sol Zanetti, Isabel-Helena Martí, Montse Daban, Toni Fitó, Anna Arqué, Jordi Domingo,
Viviane Martinova-Croteau, Eulàlia Pascual i Raul Zelik

 

Gràcies als bons oficis de Montse Daban, coordinadora de la Comissió d’Internacional de l’ANC, avui he tingut l’oportunitat de participar en una interessantíssima trobada amb tres observadors internacionals, convidats a Barcelona perquè siguin testimoni i elaborin un informe sobre com s’està vivint a Catalunya el judici a Mas, Ortega i Rigau pel procés participatiu del 9-N. Raul Zelik és un politòleg alemany, autor de diversos assaigs i novel·les, que escriu sovint als mitjans periodístics del seu país i també a Suïssa. Sol Zanetti i Viviane Martinova-Croteau són respectivament president i directora general del consell executiu del partit sobiranista quebequès Option Nationale, una escissió recent del Parti Québécois. L’esdeveniment ha comptat també amb l’assistència de Laia Segura (ANC Internacional), Jordi Domingo i Toni Fitó (Constituïm), Anna Arqué (ICEC), i Eulàlia Pascual (FOCIR).

Audiència de Sobirania i Justícia al Parlament en ocasió del vuitè aniversari de la fundació de l’entitat

audiencia-5
Escala d’Honor

 

audiencia-4
Despatx de la Presidència

 

Segona filera, d’esquerra a dreta: Ramon Munné, David Ginebra, Xavier Portet, David Pla, Josep M. Suàrez, Pere Costa, Lluís Solà, Xavier Grabulosa, Mateu Pedret, Jordi Buisan, Esteve Mirabete.

Primera filera, d’esquerra a dreta: Marc Perelló, Francesc Sànchez, Laura Castel, Beni Saball, Mònica Morros, Dolors Feliu, Ramon Valimañas, Carme Forcadell, Isabel-Helena Martí, Pau Miserachs, Elvira Rey, Carme Barberà, Francesc Sutrias.

 


El Nacional
Sobirania i Justícia qualifica de “regressió de la llibertat d’expressió” el procés contra Joan Coma

La Vanguardia
Sobirania i Justícia denuncia “regresión” del Estado en libertad de expresión


 

Mots d’agraïment a la Presidenta del Parlament:

Molt Honorable Presidenta del Parlament, amigues i amics,

són molts els records i sensacions que brollen en intentar rememorar els fets, les idees, les persones que, d’una forma o altra, han tingut alguna cosa a veure amb Sobirania i Justícia aquests darrers vuit anys, d’ençà la fundació de l’entitat. M’hi he posat una estona però de seguida he vist que era una tasca feixuga, que requeria asseure’m amb tranquil·litat, sense restriccions de temps, fer recerca entre documents i notes escrites, i també, és clar, acudir a l’hemeroteca. Així que em serà gairebé impossible, i també per no estendre’m més del compte, ser exhaustiva. Sí que hi ha una imatge que recordo amb molta precisió i que, tot sovint, em ve al cap. Sobretot en circumstàncies de desconcert o de dubte que, certament, en aquests darrers temps, han sovintejat. Recordo, com si fos ara mateix, els rostres d’expressió viva, irradiant esperança i anhel, de les aproximadament cent cinquanta persones que formaren part de l’assemblea constituent, que en el decurs del mes de gener de 2009, elegiren la primera junta directiva de Sobirania i Justícia. El nostre president aleshores, Agustí Bassols, ens convocà de seguida a tots els membres d’aquella primera junta, de la qual jo en formava part, a una reunió immediata, per posar, sense dilació, fil a l’agulla. Teníem molta, moltíssima, feina per endavant.

Continua llegint “Audiència de Sobirania i Justícia al Parlament en ocasió del vuitè aniversari de la fundació de l’entitat”