Una conversa amb Lluís Llach sobre procés constituent i participació ciutadana

conversa-lluis-llach-vora

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

És innegable que la societat civil ha estat un poderós agent instigador que, amb les institucions, ha portat Catalunya on és ara: a punt de decidir a les urnes si vol esdevenir un nou estat dins d’Europa. El Parlament i el Govern de Catalunya estan compromesos amb la celebració d’un referèndum d’autodeterminació que haurà d’arribar enguany, no més enllà del mes de setembre. Si una majoria de catalans s’inclina pel “Sí” s’engegarà, tot seguit, la primera fase del procés constituent que comptarà amb un ambiciós programa de participació ciutadana. Entitats i partits debatran en un fòrum social constituent sobre els principals aspectes del nou marc político-jurídic. Una consulta ciutadana validarà les resolucions a què s’arribi i esdevindran vinculants per l’Assemblea General, l’ens encarregat de redactar la constitució catalana els membres del qual seran elegits en unes eleccions el 2018. Finalment, la carta magna haurà de ser ratificada mitjançant un nou referèndum.

El procés constituent ens ofereix l’oportunitat que el nostre país es pugui repensar, reformular a fons. Respon a la noció d’una Catalunya sobirana, forjada amb l’empenta i les aportacions dels seus ciutadans, i fonamentada en una democràcia avançada capaç de trobar un equilibri entre democràcia representativa, participativa, i directa. No volem només un país nou, en volem un de molt millor.

Continua llegint “Una conversa amb Lluís Llach sobre procés constituent i participació ciutadana”

Trobada amb observadors internacionals del judici pel 9-N

D’esquerra a dreta: Sol Zanetti, Isabel-Helena Martí, Montse Daban, Toni Fitó, Anna Arqué, Jordi Domingo, Viviane Martinova-Croteau, Eulàlia Pascual i Raul Zelik.

 

Gràcies als bons oficis de Montse Daban, coordinadora de la Comissió d’Internacional de l’ANC, avui he tingut l’oportunitat de participar en una interessantíssima trobada amb tres observadors internacionals, convidats a Barcelona perquè siguin testimoni i elaborin un informe sobre com s’està vivint a Catalunya el judici a Mas, Ortega i Rigau pel procés participatiu del 9-N. Raul Zelik és un politòleg alemany, autor de diversos assaigs i novel·les, que escriu sovint als mitjans periodístics del seu país i també a Suïssa. Sol Zanetti i Viviane Martinova-Croteau són respectivament president i directora general del consell executiu del partit sobiranista quebequès Option Nationale, una escissió recent del Parti Québécois. L’esdeveniment ha comptat també amb l’assistència de Laia Segura (ANC Internacional), Jordi Domingo i Toni Fitó (Constituïm), Anna Arqué (ICEC), i Eulàlia Pascual (FOCIR).

Audiència de Sobirania i Justícia al Parlament en ocasió del vuitè aniversari de la fundació de l’entitat

audiencia-5
Escala d’Honor
audiencia-4
Despatx de la Presidència

 

Segona filera, d’esquerra a dreta: Ramon Munné, David Ginebra, Xavier Portet, David Pla, Josep M. Suàrez, Pere Costa, Lluís Solà, Xavier Grabulosa, Mateu Pedret, Jordi Buisan, Esteve Mirabete.

Primera filera, d’esquerra a dreta: Marc Perelló, Francesc Sànchez, Laura Castel, Beni Saball, Mònica Morros, Dolors Feliu, Ramon Valimañas, Carme Forcadell, Isabel-Helena Martí, Pau Miserachs, Elvira Rey, Carme Barberà, Francesc Sutrias.

 


El Nacional
Sobirania i Justícia qualifica de “regressió de la llibertat d’expressió” el procés contra Joan Coma

La Vanguardia
Sobirania i Justícia denuncia “regresión” del Estado en libertad de expresión


 

Mots d’agraïment a la Presidenta del Parlament:

Molt Honorable Presidenta del Parlament, amigues i amics,

Són molts els records i sensacions que brollen en intentar rememorar els fets, les idees, les persones que, d’una forma o altra, han tingut alguna cosa a veure amb Sobirania i Justícia aquests darrers vuit anys, d’ençà la fundació de l’entitat. M’hi he posat una estona però de seguida he vist que era una tasca feixuga, que requeria asseure’m amb tranquil·litat, sense restriccions de temps, fer recerca entre documents i notes escrites, i també, és clar, acudir a l’hemeroteca. Així que em serà gairebé impossible, i també per no estendre’m més del compte, ser exhaustiva. Sí que hi ha una imatge que recordo amb molta precisió i que, tot sovint, em ve al cap. Sobretot en circumstàncies de desconcert o de dubte que, certament, en aquests darrers temps, han sovintejat. Recordo, com si fos ara mateix, els rostres d’expressió viva, irradiant esperança i anhel, de les aproximadament cent cinquanta persones que formaren part de l’assemblea constituent, que en el decurs del mes de gener de 2009, elegiren la primera junta directiva de Sobirania i Justícia. El nostre president aleshores, Agustí Bassols, ens convocà de seguida a tots els membres d’aquella primera junta, de la qual jo en formava part, a una primera reunió, per posar, sense dilació, fil a l’agulla. Teníem molta, moltíssima, feina per endavant.

Continua llegint “Audiència de Sobirania i Justícia al Parlament en ocasió del vuitè aniversari de la fundació de l’entitat”

Per aquest Nadal i 2017, any ple de bons presagis, els meus millors desitjos!

vidra

Pont de Salgueda sobre el riu Ges a Vidrà (Osona)

 
 
(I)
I esperar contínuament de ser,
esperar-ho al matí i al vespre,
esperar i ajornar-ho constantment,
és ser, això, i a cada instant deixar el poc que érem
pel que ens surt a l’encontre i ens fendeix?
 
 
Lluís Solà (Vic, 1940) “No entraràs al bosc. Set cants”, dins de Poesia Completa, 2016

Recursos sopar Àgora amb Mercè Conesa

Nació Digital
“Conesa avisa del “parany” que pot suposar per a l’independentisme l’oferta de diàleg de l’Estat” 

La Vanguardia
“Conesa exige no dormirse en el “procesismo” y “poner fecha final” al proceso catalán”

 

Transmissió Periscope: Xavier Portet

Parlem amb Mercè Conesa sobre la Nova Agenda Urbana amb el procés constituent com a horitzó

cartell-agora-merce-conesa-vora

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Mercè Conesa, ponent convidada a la propera trobada Àgora per analitzar la Nova Agenda Urbana dins el procés constituent – Diputació de Barcelona

El debat sobre la Nova Agenda Urbana està passant força desapercebut, tant per la societat civil catalana com pels mitjans de comunicació, malgrat tractar-se d’un assumpte de plena actualitat. En un moment en què a Catalunya molts recursos humans i materials estan abocats a la discussió de com hauria de ser un nou i, sobretot, millor país, aquesta qüestió esdevé fonamental. Les ciutats són indrets on es concentren grans quantitats de població i la major part de l’activitat econòmica. En l’era de l’urbs intel·ligent, dotada de sofisticades infraestructures de tecnologies de la informació i comunicació (TICs), són encara l’epicentre de les principals preocupacions que afrontem les persones a escala planetària en el nostre dia a dia. El transport públic i la mobilitat, l’eficiència energètica, la gestió de l’aigua, dels residus, la lluita contra la pobresa, les desigualtats i el canvi climàtic, l’infrafinançament crònic de les administracions locals, el desequilibri territorial entre zones rurals i zones urbanes, la creació d’estructures de govern descentralitzades però àgils i eficients, són reptes que, ara mateix, a les portes d’un procés constituent, Catalunya ha d’afrontar amb decisió i voluntat innovadora. Redefinir les formes de governança a tots nivells (local, regional, estatal) és cabdal per garantir al nostre país un desenvolupament humà i territorial de qualitat i sostenible.

Continua llegint “Parlem amb Mercè Conesa sobre la Nova Agenda Urbana amb el procés constituent com a horitzó”

La Unió Europea reconeix Sobirania i Justícia com a grup d’interès

eu-transparency-register-melanie-bossuroy-marie-thiel-1-638-jpg

 

Des del passat 15 de novembre Sobirania i Justícia figura inscrita en el Registre de Transparència que, conjuntament des de juny de 2011, el parlament i la comissió de la Unió Europea posen a disposició pública per qui vulgui consultar en línia els grups d’interès que operen en l’àmbit d’aquests dos organismes comunitaris. Avui el cens oficial de lobis europeus compta ja amb 10.457 entrades per bé que, de moment, la inscripció és voluntària. La base de dades conté àmplia informació sobre la identitat del lobista, la natura i objectius de la seva activitat, i els recursos humans i financers de què disposa. Com entitat catalogada hem hagut de convenir l’observança del codi de conducta que fixa les regles i principis que governen la interacció entre grups d’interès i institucions europees.

Continua llegint “La Unió Europea reconeix Sobirania i Justícia com a grup d’interès”

Recursos dinar Àgora amb Brendan Simms

“La República Catalana serà un actor responsable del sud d’Europa” – Magda Gregori

Continua llegint “Recursos dinar Àgora amb Brendan Simms”

Què pot aportar Catalunya a la imprescindible refundació d’Europa?

cartell-agora-simms-vora

Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa

 

Geopolitica.cat

“Europa ha de ser refundada mitjançant una iniciativa franco-alemanya al voltant d’un nou tractat” etzibà sobtadament Nicolas Sarkozy, ara fa un parell de setmanes, des del seu perfil a Twitter. L’incombustible polític republicà està immers en la lluita per la nominació com a candidat pel seu partit, Les Républicains (antiga UMP), a les properes eleccions presidencials franceses del 23 d’abril de l’any vinent. És dels pocs polítics de pes a Europa que ha gosat suggerir un camí per sortir de l’atzucac en què es troba encallada la Unió Europea. La cacofonia de lamentacions i retrets creuats és ensordidora però no són gaires els que han posat sobre la taula fórmules practicables.

Des d’Alemanya s’han fet propostes orientades a incrementar l’eficàcia, consistents en focalitzar l’atenció en aspectes específics, concentrant-hi els recursos, a fi de millorar-ne els resultats (delivery en argot comunitari). No obstant això, n’hi ha que advoquen, a cau d’orella, per una reforma en profunditat que creï dos cercles concèntrics. Un d’interior, formant un nucli cohesionat, que aplegui els països compromesos amb una integració a fons. Un segon, situat més enllà, que ho faci amb aquells no interessats en formar part ni de l’eurozona ni d’un espai fiscal comú. La necessitat de refundació sembla irrefutable però els polítics temen el cost del desgast en l’àmbit domèstic si s’aventuren en una agenda reformista.

Continua llegint “Què pot aportar Catalunya a la imprescindible refundació d’Europa?”