Debatem amb Gonzalo Boye i Ferran Casas sobre la internacionalització de la macrocausa de l’U d’Octubre


La causa instruïda per Pablo Llarena contra Carles Puigdemont i la resta de presos i exiliats catalans ha quedat desacreditada de forma aclaparadora per la sentència del Tribunal de Schleswig-Holstein en rebutjar categòricament el càrrec de rebel·lió, i els raonaments jurídics que el pressuposen. La negativa dels jutges alemanys a acceptar el relat dels tumults violents, construït des del Tribunal Suprem en harmonia amb la fiscalia general de l’Estat i altres esferes de l’entramat estatal espanyol, ha malmès seriosament la credibilitat de la justícia i l’estat de dret espanyol entre l’opinió pública internacional. Després de la sentència, que ja és ferma, Llarena, en previsió de nous revessos, no només ha retirat l’euroordre d’extradició contra Puigdemont a Alemanya sinó també la de Ponsatí a Escòcia; la de Serret, Puig i Comín a Bèlgica (que no estava activa per un defecte de forma) i l’ordre de detenció contra Rovira a Suïssa. Interpretar com accions violentes el que no és més que l’exercici de drets fonamentals (llibertat d’expressió i ideològica, de reunió i manifestació, de participació política) exhibeix l’extrema i desacomplexada politització de l’alta judicatura espanyola i l’escàs pedigrí democràtic del jutge instructor i el seu entorn.

Des d’aquest punt de vista, la internacionalització del conflicte territorial espanyol a Catalunya, realitzada en paràmetres democràtics i d’homologació europea, està portant un bon estol d’èxits polítics. Molt benvinguts després de la decebedora gestió post-1-O per part de la cúpula independentista. L’impacte de la decisió de Schleswig-Holstein arribarà també aquesta tardor al Suprem malgrat que Llarena hagi volgut mantenir en dues peces separades la instrucció per presos i exiliats. Les defenses dels encausats -i també Javier Pérez Royo, catedràtic de dret constitucional a la Universitat de Sevilla- insisteixen que sense Puigdemont, màxim responsable jeràrquic del Govern de la Generalitat durant els fets, no es pot jutjar per rebel·lió als consellers que eren els seus subordinats. Naturalment, la decisió alemanya de desestimar el delicte d’alçament violent posa també en qüestió l’empresonament cautelar dels nou dirigents polítics privats de llibertat. El Suprem té ara la pilota sobre la teulada i ha de decidir si continua “albanitzant” (en expressió encunyada per Boye) la justícia espanyola, aïllant-la de la resta d’Europa, o si s’hi avé a despolititzar el procediment i replantejar-lo en termes racionals i proporcionats.

Un dels drets fonamentals de tot encausat en una democràcia és el de ser jutjat per un tribunal imparcial. Els familiars dels presos i exiliats polítics, en una visita recent al president Torra, han demanat que vetlli tothora perquè el judici sigui just. ¿Hi ha expectatives raonables que això pugui ser així, o el Suprem optarà per enquistar-se, xutant la pilota endavant, malgrat el que s’ha dit des d’Europa?, ¿Serà el macrojudici una mera escenificació sense garanties que buscarà, imposant condemnes desaforades, escarmentar l’independentisme?, ¿Es tramitarà una tercera euroordre un cop el Suprem hagi dictat sentència contra els presos polítics?

Divendres, 7 de setembre, tindrem ocasió de debatre aquest assumpte en un dinar-col·loqui Àgora. Ho farem amb un dels puntals de l’equip de defensa internacional de Carles Puigdemont, l’advocat xilè, radicat a Madrid, Gonzalo Boye. I també amb el periodista polític Ferran Casas, subdirector de Nació Digital. La sessió porta per títol “La internacionalització de la macrocausa contra l’independentisme català”.

Les inscripcions seran confirmades a partir de l’1 de setembre.

Reserva’t la data!